Si mai no ha estat ingenu creure's el discurs de l'Espanya plurinacional i, per tant, pluricultural, darrerament s'ha de ser molt ingenu per continuar creient-hi. Us oferim una prova més de la mentalitat espanyola gens pluricultural: l'Agenda Literària 2003 d'Espasa Calpe que regalen a la Casa del Llibre. Aquesta agenda deixa clar que ser espanyol implica escriure en espanyol.

A les pàgines esquerres d'aquestes agenda apareixen frases enginyoses d'escriptors o frases sobre escriptors. Doncs bé, no hi surt cap escriptor en llengua catalana ni cap frase sobre escriptors en llengua catalana.

Repassem quins/es són els i les escriptors/es nascuts als Països Catalans, a Galícia o al País Basc que hi apareixen:

1. Països Catalans: Vicente Blasco Ibáñez i Jaime Gil de Biedma.
2. Euskadi: Miguel de Unamuno
3. Rosalía de Castro i Emilia Pardo Bazán.

Pel que fa a Vicente Blasco Ibáñez i Jaime Gil de Biedma, la seva obra coneguda i reconeguda va ser exclusivament en espanyol. Quant a l'Unamuno és coneguda l'animadversió que tenía per l'euskera. Queden, doncs, les gallegues: si bé es cert que van escriure en gallec, el fet que surtin a l'Agenda no es deu a aquest fet, sinó al fet que també van escriure en espanyol. De fet, les citacions pertanyen a obres escrites en espanyol.

L'Agenda Literaria d'Espasa Calpe deixa ben clar els límits d'aquesta Espanya que ens volen vendre: la cultura espanyola és la cultura feta en espanyol. Salut!