Si mai no ha estat ingenu creure's
el discurs de l'Espanya plurinacional i, per tant, pluricultural,
darrerament s'ha de ser molt ingenu per continuar creient-hi.
Us oferim una prova més de la mentalitat espanyola
gens pluricultural: l'Agenda Literària
2003 d'Espasa Calpe que regalen a la Casa del Llibre.
Aquesta agenda deixa clar que ser espanyol implica escriure
en espanyol.
A les pàgines esquerres d'aquestes agenda apareixen
frases enginyoses d'escriptors o frases sobre escriptors.
Doncs bé, no hi surt cap escriptor en llengua
catalana ni cap frase sobre escriptors en llengua catalana.
Repassem quins/es són els i les escriptors/es
nascuts als Països Catalans, a Galícia o
al País Basc que hi apareixen:
1. Països Catalans: Vicente Blasco Ibáñez
i Jaime Gil de Biedma.
2. Euskadi: Miguel de Unamuno
3. Rosalía de Castro i Emilia Pardo Bazán.
Pel que fa a Vicente Blasco Ibáñez i
Jaime Gil de Biedma, la seva obra coneguda i reconeguda
va ser exclusivament en espanyol. Quant a l'Unamuno
és coneguda l'animadversió que tenía
per l'euskera. Queden, doncs, les gallegues: si bé
es cert que van escriure en gallec, el fet que surtin
a l'Agenda no es deu a aquest fet, sinó al fet
que també van escriure en espanyol. De fet, les
citacions pertanyen a obres escrites en espanyol.
L'Agenda Literaria d'Espasa Calpe
deixa ben clar els límits d'aquesta Espanya que
ens volen vendre: la cultura espanyola és la
cultura feta en espanyol. Salut!
|