El nacionalisme banal que penetra en les botigues de discos és un nacionalisme espanyol, no català. De fet, es pot afirmar que no existeix un nacionalisme banal català, perquè aquesta forma de nacionalisme necessita unes dosis de poder molt més grans de les que té a la seva disposició el nacionalisme català. El nacionalisme català és més superficial, més conjuntural, i sovint conviu en la mateixa persona amb el nacionalisme banal espanyol. En efecte, són molts els individus que, després de proclamar abrandadament el seu nacionalisme catalanista, demostren estar sòlidament instal.lats en un sentit comú i un marc referencial genuïnament espanyols.

Els criteris que fan servir les botigues de discos per classificar el seu material són quatre:

1. El criteri comercial:

A totes les botigues de discos estudiades hi ha unes seccions on se situen els discos més recents, els discos més venuts i els discos que s'han de vendre més. No cal dir que els discos que s'han de vendre més es converteixen en els més venuts gràcies a les campanyes de promoció, a les quals les botigues de discos iels mitjans de comunicació de masses contribueixen decididament.

FNAC-Catalunya: Novetats, Top FNAC, Selecció FNAC
Discos Castelló-Tallers: Secció sense títol de novetats, formada per discos destinats a ser supervendes
Gong-Consell de Cent: Novetats, Supertop
El Corte Inglés-Portal de l'Àngel: Novetats, Èxits, Supervendes

2. El criteri de gènere o d'estil:

Totes quatre botigues tenen seccions que responen a criteris de gènere o d'estil musical: jazz (amb totes les seves variants estilístiques: clàssic, progressiu, fusió etc), blues, reggae, ska, new age, country, rock (amb totes les variants estilístiques: pop, hard, punk etc), funk, rap, soul, bandes sonores, cançó melòdica, celta, folk, flamenc, salsa, rumba, sevillanes etc.

3. El criteri nacionalista:

És el criteri que serveix per crear la secció "Nacionals" o "Espanyols" que trobem a les quatre botigues preses en consideració:

FNAC-Catalunya: Pop rock nacional
Discos Castelló-Tallers: Espanyols i pop rock espanyol
Gong-Consell de Cent: Pop rock nacional
El Corte Inglés- Portal de l'Àngel: Pop nacional

Que es tracta d'un criteri de tipus nacional i no lingüístic ho demostra el fet que inclou els bascos i els gallecs encara que cantin en èuscar o en gallec, i que no inclou els sudamericans encara que cantin en espanyol. En el cas de FNAC, Gong i El Corte Inglés també ho demostra la utilització de l'adjectiu "nacional" per referir-se a la música feta a l'Estat espanyol.

4. El criteri lingüístic:

Dins del conjunt de la música feta al món, el terme no-marcat és la música que empra la llengua anglesa, per la qual cosa la classificació queda establerta en música en anglès i música en altres llengües. El fet que l'anglès sigui el terme no-marcat fa que la paraula "anglès" no aparequi enlloc; en canvi sí que apareixen els termes que fan referència a les altres llengües, que constitueixen el terme marcat: "Francesos" i "Italians". En aquest cas el criteri lingüístic i el criteri nacional es confonen, però no coincideixen del tot, ja que en el cas de la secció "Francesos" podem trobar-hi cantants de nacionalitat no-francesa que canten en francès.

Hi ha un altre terme que podem trobar sovint com a secció o com a subsecció, que és el de "Brasil". En l'establiment d'aquest terme, igual com passa en l'establiment dels termes "Francesos" i "Italians", hi juguen tots tres criteris, l'estilístic, el lingüístic i el nacional. Però, així com en el cas dels francesos i dels italians, pesen més el criteri nacional i el lingüístic que no pas l'estilístic, en canvi en el cas de "Brasil" és més decisiu el criteri estilístic. En efecte, a la secció "Italians" hi podem trobar tots els estils musicals, mentre que a la secció "Brasil" tan sols s'hi troba un estil, que és el que la indústria discogràfica ha convertit en el producte "música brasilera".

Dins del conjunt de la música espanyola, establert amb un criteri de tipus nacional, el terme no marcat és "espanyol" i el terme marcat és "català". És a la secció "Espanyols" on s'estableixen distincions de gènere. I és aquí on va a parar la música feta pels catalans en llengua espanyola. Això vol dir que l'oposició "Catalans"/"Espanyols" s'ha fet amb un criteri lingüístic. Ara bé, alhora es pot reconèixer el criteri nacionalista en el fet que en aquesta secció d'espanyols també hi ha música cantada en llengües diferents de l'espanyol, és a dir, en basc i gallec.

Pel que fa a la secció "Catalans", es pot afirmar que és una subsecció de la secció "Espanyols" fixada amb un criteri lingüístic. És la música nacional cantada en llengua catalana. Sens dubte la mateixa botiga de discos instal.lada en una ciutat espanyola faria desaparèixer la secció "Catalans", inclouria els discos del músics catalans a la secció d'espanyols o de nacionals i potser faria aparèixer una secció que correspondria a la regió de la ciutat on estigués situada l botiga.

La conclusió és que la classificació per seccions de les botigues de discos de Barcelona respon a una visió del món hispanocèntrica i nacionalista d'obediència espanyola. La catalanitat, una vegada més, hi apareix com una variant regional de l'espanyolitat.