El dia 26 de desembre de 2003 a dos quarts de dues de la matinada el segon canal de Televisión Española va emetre un programa anomenat Cultura con ñ. El programa va oferir un resum anual de la cultura feta a l'Estat espanyol i a la part d'Hispanoamèrica on la llengua espanyola és oficial. La informació es va estructurar en quatre blocs: teatre, literatura, defuncions i música.

A la secció de teatre es van destacar uns vint-i-cinc espectacles agrupats en els apartats de Musicals, Clàssics, Altres, María Guerrero, Festivals i El boom argentí. De tots aquests espectacles tan sols n'hi havia un de català, La caiguda, dirigit per Carles Alfaro i interpretat per Francesc Orella. El fragment que es va mostrar d'aquest muntatge, però, procedia de la seva versió espanyola i en cap moment es va fer referència al seu origen català. Segons aquest programa, durant l'any 2003 no es va fer cap musical digne de ser recordat en català, en basc, en gallec ni en cap llengua d'Amèrica. Per descomptat, els únics clàssics que tingué en compte el programa van ser els castellans (Tirso, Calderón, Lope de Vega, Moratín, Zorrilla, Valle Inclán). D'entre tots els teatres de l'Estat espanyol i d'Hispanoamèrica, tan sols un, el María Guerrero de Madrid, va merèixer una atenció específica. Per què aquest teatre i no un altre? Per què un teatre de Madrid? Més que això, però, sorprèn el caràcter no justificat d'aquesta predilecció. És tan obvi, tan de sentit comú, que els teatres importants són els de Madrid i que l'únic teatre de què val la pena parlar és el que es fa en espanyol, que no cal donar cap explicació. Ara bé, hem de tenir clar que és la combinació d'aquests dos criteris, ser a Madrid i emprar l'espanyol, el que fa que un espectacle teatral sigui rellevant per a TVE, perquè a Barcelona i a altres ciutats catalanes es fa teatre en espanyol i aquest teatre és tan ignorat pel programa cultural de TVE com el que es fa en català. La mateixa tònica presideix la informació sobre els festivals i fins i tot l'apartat dedicat al boom argentí, perquè tan sols es parla del teatre argentí programat a Madrid.

A la secció de literatura el programa tan sols va parlar d'autors i obres en espanyol i va ignorar els autors i les obres que utilitzen altres llengües de l'àmbit hispànic.

Pel que fa als artistes i escriptors morts durant l'any 2003, el programa va recordar la mort de Compay Segundo, Manuel Vázquez Montalbán, José Tamayo, Terenci Moix, Eduardo Úrsulo, Augusto Monterroso, Jorge Oteiza i Celia Cruz. Cap referència, doncs, als grans escriptors catalans morts durant l'any 2003, com Joan Perucho i Miquel Martí i Pol. D'altra banda, el català Terenci Moix va ser presentat com un artista espanyol i del basc Jorge Oteiza es va destacar el fet que mantenia diferències amb el nacionalisme basc. De cap altre artista es va fer referència a les seves posicions polítiques.

Pel que fa a la música, els artistes que van merèixer ser tinguts en compte pel programa de TVE van ser els següents: Joan Manuel Serrat, Paco de Lucía, Luis Eduardo Aute, Maria del Mar Bonet, Manolo Tena, Ana Belén, un disc d'homenatge a Joaquín Sabina, Pablo Milanés, Víctor Jara, Rosana, Nacha Pop, Secretos, Hombres G, Raimundo Amador, Pasión Vega, Álex Ubago, David Bisbal, Juanes, Alejandro Sanz, Andy y Lucas, La oreja de Van Gogh, Chambao, El canto del lobo, Dover, Ismael Serrano, Ángel Morente, Lágrimas Negras (Bebo Valdés i El Cigala). Podem veure com d'un total de 27 artistes tan sols 2 són catalans, Bonet i Serrat, i aquest últim cada cop canta més en espanyol i menys en català. I, òbviament, cap artista que canti en euskera o en gallec.

Tanmateix, no tenim dret a la queixa, més aviat hauríem d'estar agraïts que un programa dedicat a la cultura amb ñ parli d'una artista que canta en una llengua que no té ñ. De fet, allò de què ens hauríem de queixar els catalans és que en un programa sobre la cultura amb ñ, és a dir, sobre la cultura feta en espanyol, s'hi incloguin, ni que sigui de manera testimonial, les produccions culturals en llengua catalana. Quin és el criteri per determinar l'espanyolitat d'una producció cultural, la llengua que aquesta utilitza o el país on està feta? Quina és la cultura espanyola, la que es fa en llengua espanyola o la que es fa a l'Estat espanyol? Per quin criteri optem, pel lingüístic o pel polític? Si optem pel lingüístic formen part de la mateixa comunitat cultural Pérez Reverte i García Márquez, però no pas Monzó. Si optem pel criteri polític formen part de la mateixa comunitat cultural Monzó i Pérez Reverte, però no pas García Márquez. Per a TVE, en canvi, és espanyola tota producció cultural generada en un territori on tota o gran part de la població sap parlar l'espanyol. És el lligam entre llengua i identitat allò que fa que els espanyols facin seva tant la cultura feta en espanyol a qualsevol indret del món, com la cultura feta en qualsevol llengua a l'Estat espanyol.