1. Alonso és mig català

Uns minuts abans de les dues del migdia del 14 de març de 2006, TV3 es disposava a transmetre en directe la sortida dels cotxes de Formula 1 que competien en el Gran Premi d'Espanya que es corria al Circuit de Catalunya. Hi eren, com de costum, el rei d'Espanya i el president de Catalunya. El periodista de TV3 Francesc Latorre intentava pescar famosos que es trobaven entre els autos per fer-los quatre preguntes de rigor i, entre els famosos, va topar precisament amb el president de Catalunya, Pasqual Maragall. Aleshores va improvisar unes preguntes. La primera tenia un caire retòric en què el periodista assenyalava com d'espectacular era la Formula 1, a la qual cosa el president no va poder més que estar-hi d'acord. Llavors, el periodista li demana al president que digui qui creu que guanyarà la cursa i aquest respon: "Diuen que Schumacher està en forma."

Dit d'aquesta manera, podria semblar que el que en Maragall volia dir era que en Schumacher tenia possibilitats de guanyar tot i sortir des de la segona línia, perquè a diferència d'uns premis enrere, tornava a ser el campió que havia estat. No quedava clar, però, si això també responia a una preferència del president per a aquest pilot. Latorre, veient que s'apropa l'hora de l'arrancada, decideix acabar aquí agraint el temps al president. És en aquest moment que en Maragall s'adona que això no pot acabar aquí, perquè tot ha acabat amb una frase massa ambigua. No es pot arriscar que algú pensi que prefereix que guanyi l'alemany, per la qual cosa ràpidament afegeix: "Però esperem que guanyi Alonso. És asturià però també és mig català. Ho sabies?"

L'objectiu de l'article no és comentar-te les paraules d'en Maragall, sinó mostrar la reacció del periodista de TV3 davant del que diu el president, que en principi no té gaire sentit. En realitat, en Maragall sap a quin canal parla i sap que afectats per l'anomenat nacionalisme banal, en aquest cas regionalista-català, els esportistes "de casa" (o de pis) són preferits by default, mentre que als de fora d'Espanya no ho són en principi, i els de fora "de casa" però del mateix bloc de pisos (per exemple, els asturians), ho són, d'entrada. A Latorre el president l'ha posat a prova, i ell, desplegant els seus coneixements en temes esportius, respon que sí que ho sap, que Alonso va entrenar durant uns anys en territori català (i diu el nom del poble a què es fa referència). És a dir, que Latorre no qüestiona la validesa que calgui defensar Alonso pel fet d'haver entrenat en un kart a Catalunya, simplement li segueix l'argumentació a en Maragall, el qual, amb un "Exacte!", marxa satisfet d'haver complert amb tothom. Ha donat suport al pilot "oficial", el que genera beneficis al Circuit, al RACC, etc. I a més, ha aconseguit vendre al periodista de TV3 que és legítim defensar a Alonso, asturià i espanyol abans que qualsevol altra cosa, i sentir-se català, basant-se en el fet que Alonso va fer alguns entrenaments sota l'auspici del cel català.

2. El Barça és un equip espanyol

Uns dies després, el FC Barcelona guanyava la seva segona Copa d'Europa, títol que no conqueria des de l'any 1992. Antena 3 obria l'edició nocturna del noticiari amb: "Con el segundo título conseguido por el Barça, y sumados a los nueve que tiene el Real Madrid, España es el país con más Copas de Europa, con un total de 11." Com mol bé analitzava, en clau d'humor, Carles Capdevila a la secció APM d'Els matins de Catalunya Ràdio, aquesta senzilla frase tenia un doble objectiu: per una banda, remarcar que el Barça és un equip espanyol, per més que una bona part dels afeccionats insisteixin a dir que "és més que un club", i a anar al camp amb senyeres i/o estelades; i que el Barça té dos títols, però el Madrid en té 9. Ara resulta que fins i tot una lliga de clubs a nivell d'Europa ha de ser llegida en clau nacional; no és suficient amb les Olimpíades, les Eurocopes i Mundials: ara resulta que la UEFA també ha de sumar trofeus per estats-nació. Potser algun madridista no es va acabar d'alegrar amb la victòria del Barça sobre "els anglesos", però tot bon espanyol ha de preferir que un equip "de casa" guanyi a un equip anglès que, a sobre, té tot de jugadors francesos.