En primer lloc, trobem aquesta referència a Josep de Ribera:

El primer seguidor espanyol del mestre llombard, "Josep de Ribera. Un valencià a Nàpols", rep homenatge en un àmbit propi [...].

Com és evident per a tothom llevat de quatre il·luminats, si algú és valencià aleshores és espanyol. No hi ha cap altra lectura possible.

I, en segon lloc, trobem una altra citació encara més sucosa:

Aquesta exposició suposa un esforç sense precedents a Catalunya, que ha estat possible gràcies al suport que han donat al MNAC nombroses institucions nacionals i internacional, entre les quals cal destacar, molt especialment, el Museo Nacional del Prado i el Museo di Capodimonte.

Algú, ingènuament, podria interpretar que nacionals es refereix a institucions catalanes, mentre que internacionals es refereix a institucions estrangeres (resta del món, incloses les espanyoles). Llàstima que la versió anglesa desfaci aquesta lectura com un terròs a l'aigua perquè el text és diàfan:

This exhibition involves an effort unprecedented in Catalonia, which has been possible thanks to the support numerous Spanish and international institutions have given to the MNAC, especially the Museo Nacional del Prado and the Museo di Capodimonte.

Ara queda claríssim que els adjectius spanish i nacionals són sinònims. Així doncs, d'on és nacional el MNAC? De Catalunya o d'Espanya? Llegint el text queda clar que l'adjectiu Nacional que acompanya Museu d'Art de Catalunya no és res més que pura retòrica sense cap transcendència discursiva rellevant.