El 12 de novembre de 2006, una periodista d'El Periódico de Catalunya va entrevistar Daniel Martínez, president de la productora teatral Focus. Al llarg de l'entrevista, la periodista pregunta en un moment d'inspiració:

Cultura está en manos de ERC. ¿Nos preparamos para mucha Terra baixa?

Aquesta pregunta, sense entrar a valorar la qualitat i la importància de l'obra teatral guimeriana, manifesta un menyspreu per l'obra de Guimerà prou evident. A més, com si en aquella època la producció del teatral espanyol fos d'una gran qualitat. Perquè si l'excel·lència teatral s'ha de mesurar a partir de les obres dels germans Quintero, Benavente (que anys després, el 1922, fou Premi Nobel) i Echegaray, per exemple, aleshores apaga y vámonos.

A més a més, la pregunta revela la ideologia de la periodista d'EPC d'una manera ben explícita: la línia d'actuació de la política teatral de la Conselleria de Cultura governada per ERC consistirà en una repetició monotemàtica de terres baixes. És a dir, un partit catalanista que és com és o independentista només pot fer una política cultural (en aquest cas, teatral) de baixa volada i limitada exclusivament a mirar-se el melic. Per la periodista d'EPC, el món d'ERC es redueix al Principat i, per tant, el món no existeix. Potser es pensa l'entrevistadora que a partir d'ara els funcionaris, les funcionàries i el personal contractat hauran d'anar amb barretina a la feina i cada matí es reuniran per fer un tres de deu abans de cantar el Virolai i recitar algun poemet patriòtic dels Jocs Florals del segle XIX.

Òbviament, si qui governés la Conselleria de Cultura fos el PSC, aleshores, segons la periodista, aquest partit faria una política cultural multicultural. Evidentment, l'adjectiu multicultural és l'adjectiu preferit pels progres que viuen i treballen a Catalunya perquè els permet de dissimular la seva aposta decidida per la preeminència de l'ús de l'espanyol en perjudici del català. Per exemple, que en són, de multiculturals, les festes de la Mercè! En són tant, però tant, que l'ús del català és gairebé inexistent. Però quina importància té el català? Sobretot, perquè els catalanoparlants tenim la sort de parlar l'espanyol, aquesta llengua excelsa i universal que ens permet entendre'ns amb tothom i amb la qual es poden crear textos brillantíssims d'una volada estratosfèrica, tan diferents dels textos que es crear amb la llengua de la terra baixa. He mort el llop! He mort el llop! He mort el llop! Manelic dixit. O, més aviat, el llop ens mata a nosaltres?