La darrera manifestació anti-ETA celebrada a Barcelona hauria de servir per resituar les xifres que ofereix la Guàrdia Urbana. Aquest organisme oficial va calcular que el dia 26 de febrer hi va haver 5.000 persones concentrades a la plaça Sant Jaume, Ferran, Llibreteria i Jaume I.

Aquesta xifra té una característica. Més enllà de l’exactitud, cal remarcar que no es tracta d’un càlcul polític. Fins ara els recomptes d’assistents a manifestacions antiETA fets per la Guàrdia Urbana repetien una constant: s’hi aplicava un criteri polític ja que per a cada assistent real l’organisme oficial en comptava vuit o nou. Recordem, per exemple, els recomptes fets per la Guàrdia Urbana durant la tardor de 2000 en manifestacions celebrades en el passeig de Gràcia. El dia 22 de setembre en va comptar 125.000 (entre 12.789 i 17.052 segons nosaltres); el 23 de novembre, 900.000 (108.360 segons nosaltres) i el 21 de desembre, 150.000 (com a màxim 16.434 segons nosaltres).

L’altre dia, però, la Guàrdia Urbana va fer un recompte matemàtic. L’única objecció possible a fer-hi és el nivell d’encert a l’hora de calcular la densitat dels manifestants.

El recompte que comentem, però, presenta un problema per a la credibilitat de la Guàrdia Urbana com a font informativa en el càlcul de manifestants: si l’altre dia hi havia 5.000 manifestants, això implica que a les anteriors manifestacions antiETA no hi havia la xifra que havia establert. Així, per exemple, no hi havia 900.000 manifestants el dia de la manifestació de rebuig per la mort d’Ernest Lluch. Tot seguit ho argumentarem.

La plaça de Sant Jaume fa 2.992 metres quadrats (68 metres de llarga per 48 d’ampla). L’altre dia hi havia dues àrees no útils, una on hi havia les televisions i una altra on hi havia aparcats cotxes dels mitjans de comunicació. En total, aquesta àrea ocupava uns 200 metres quadrats. Per tant, l’àrea útil era de prop de 2.800 metres quadrats. Si hi afegim els carrers adjacents, l’àrea no ultrapassava els 4.000 metres quadrats. D’altra banda, el Passeig de Gràcia té una superfície útil de 72.437 metres quadrats. Per tant, l’àrea útil del passeig de Gràcia és 18 vegades l’àrea útil de la plaça Sant Jaume i carrers adjacents ocupats com a màxim el 26 de febrer.

L’establiment de les àrees útils del passeig de Gràcia i de la plaça de Sant Jaume i carrers adjacents provoca que aparegui el problema de la credibilitat de les dades de participació en les manifestacions que ofereix la Guardia Urbana: com pot ser que en una manifestació hi hagi 5.000 manifestants i en una altra 900.000, és a dir, 180 vegades més si la diferència d’àrea útil només és 18 vegades més gran? En aquest sentit, cal tenir en compte que la densitat de la manifestació de l’altre dia fou d’una persona per metre quadrat (o poc més) i que a la manifestació per l’Ernest Lluch fou de 1’75 persones per metre quadrat (2 com a màxim aplicant-hi la fórmula de propagació d’errors). La densitat, doncs, no és la causa que expliqui resultats tan divergents. Llavors, com s’expliquen aquestes dues xifres? Com ja hem dit diverses vegades, hi ha dos criteris a l’hora de calcular el nombre d’assistents a una manifestació: el polític i el matemàtic. Cal trobar, doncs, la diferència numèrica en el diferent criteri aplicat: la Guàrdia Urbana va aplicar el criteri polític a la manifestació d’en Lluch (i, evidentment, a les de Ruiz Casado i Gervilla) i el criteri matemàtic a la manifestació contra la treva d’ETA a Catalunya.

Aleshores cal preguntar-se per què la Guàrdia Urbana va aplicar l’altre dia el criteri matemàtic. Creiem que hi ha dues raons que ho poden explicar. D’una banda, la plaça Sant Jaume és un espai reduït, amb carrers adjacents estrets i curts. D’altra banda, es tractava d’un dia plujós i cal tenir present que els paraigües ocupen molt d’espai i que en molts casos a sota només hi ha una persona. Així, si haguessin dit que hi havien anat 50.000 persones, la gent s’hauria pogut preguntar on s’havien encabit. A més, la plaça de Sant Jaume és un lloc on la gent ha rebut moltes vegades una xifra propera o lleugerament superior a 9.000 persones perquè el Barça hi celebra (o hi celebrava) els títols aconseguits.

Esperem que l’aplicació del criteri matemàtic en el recompte de manifestacions no sigui conjuntural, sinó que esdevingui estructural, és a dir, que la Guàrdia Urbana deixi de banda el criteri polític i hi apliqui el matemàtic. Aleshores, els ciutadans i les ciutadanes disposaríem d’una informació fiable i no pas com fins ara.