En aquest article volem comentar la importància dels gabinets de premsa en el funcionament actual dels mèdia. Evidentment, els gabinets ho saben i per fer valer el seu estatus se serveixen de les notes de premsa, entre altres mitjans. A continuació analitzarem cinc notes de premsa on es fa referència a la xifra de visitants al Saló Internacional de l'Automòbil.

Volem mostrar un mecanisme que funciona de manera perfecta perquè els mèdia acullen acríticament la informació que reben a través de les notes de premsa. El mecanisme, en poques paraules, és el següent:

1. Creació d'una expectativa
2. Consolidació de l'expectativa
3. Assoliment de l'expectativa
4. Superació de l'expectativa

1. Mecanisme

Aquest mecanisme va funcionar perfectament durant la celebració de l'esdeveniment que comentem.

1.1. Creació d'una expectativa

El gabinet de premsa elabora una nota el febrer de 2003 on escriu el paràgraf següent:

Els horaris de visita diària del públic seran sense interrupció, entre les 10 i les 20 hores, de dilluns a dijous, mentre que divendres, dissabtes i festius l'horari de tancament s'allargarà una hora. Amb la visita prevista d'un milió de persones, el Saló barcelonès es convertirà en el més popular del país i de bona part d'Europa, com correspon a una ciutat i una comunitat que viuen el món de l'automoció amb passió i interès.

Queda clar, doncs, que l'organització espera que visitin el Saló un milió de persones.

Aquesta mateixa expectativa es recrea en una nota de premsa emesa el primer dia del Saló, el 26 d'abril:

La 32a edició del Saló Internacional de l'Automòbil de Barcelona ha obert avui les seves portes al públic en el recinte de Montjuïc i des de primeres hores del matí s'està registrant una massiva afluència de visitants. Després de les dues jornades de premsa (24 i 25 d'abril), en les quals els fabricants van presentar les seves novetats als mitjans de comunicació, entre elles 5 primícies mundials, 2 d'europees i més de mig centenar de nacionals, i de la inauguració, presidida pels Reis d'Espanya, don Juan Carlos i doña Sofia, el certamen barceloní ha iniciat avui el seu camí cap al milió de visitants que s'ha marcat el seu Comitè Organitzador.

En aquest paràgraf hi ha dues referències als visitants: "una massiva afluència de visitants" i "el certamen barcelonès ha iniciat avui el seu camí cap al milió de visitants".

Com es pot veure, el gabinet de premsa ha creat l'expectativa que li convé: un milió de persones visitaran el Saló. Molt hàbilment, la nota assenyala que hi ha una "massiva afluència de visitants", però evita de quantificar-la. Què implica, numèricament, aquest sintagma? De fet, no la quantifica perquè la xifra encara no és important. Es tracta, simplement, que no es poc, de crear l'expectativa, com diu la nota, "d'iniciar el camí".

1.2. Consolidació de l'expectativa

Passats uns dies és el moment de començar a oferir xifres per tal de fer creïble el seu objectiu: un milió de persones visitaran el Saló. Així, hi ha dos comunicats claus: el del dia 28 d'abril, que recull que la gent que hi va anar el cap de setmana (26, 27 i 28) i el de l'1 de maig, que recull la gent que hi va anar aquell dia, molt important perquè és festiu.

La nota del dia 28 d'abril diu el següent:

Els primers dies del Saló Internacional de l'Automòbil de Barcelona, que se celebra en el recinte de Montjuïc del 26 d'abril al 4 de maig, han confirmat el gran poder de convocatòria del certamen barceloní. Més de 400.000 persones han accedit durant els tres primers dies a les instal·lacions de Montjuïc per apropar-se a les múltiples novetats i activitats que ofereix el Saló de l'Automòbil, l'únic a Espanya que pertany a l'OICA i que posseeix la qualificació de Major International Motor Show. La xifra de visitants fins ara, un autèntic rècord en la història del Saló, supera l'afluència de públic de totes les edicions anteriors i avala al Saló de Barcelona com un dels més populars de la seva especialitat en el calendari europeu.

La nota del dia 1de maig diu el següent:

Des de primeres hores del matí d'avui, les instal·lacions firals de Montjuïc, on se celebra el 32è Saló Internacional de l'Automòbil de Barcelona, registren una assistència multitudinària de visitants. Al ser un dia festiu, la resposta ciutadana a la convocatòria del certamen del motor està sent impressionant i bat el rècord històric del Saló de Barcelona. L'organització preveu al llarg d'avui una xifra de visitants estimada al voltant de 200.000 persones.

En aquest moment no ens interessa la veracitat de les dades, sinó mostrar el mecanisme: s'ofereixen una dades que confirmen que la xifra del milió és assolible, és a dir, es consolida l'expectativa. Si en quatre dies hi han passat 600.000 persones, en els altres cinc dies poden passar-n'hi 400.000. Fa la impressió que aconseguir el milió és a l'abast amb relativa facilitat.

Ara tot just hem vist un mecanisme per aconseguir credibilitat, oferir xifres de dies concrets, però n'hi ha un altre no gens menyspreable: les declaracions del president de l'organisme o entitat que munta l'acte. Evidentment, aquest mecanisme també apareix a les notes que comentem:

Enrique Lacalle, president del Saló Internacional de l'Automòbil, ha assenyalat que "el Saló bat tots els rècords de visitants en els tres primers dies". "Aquestes xifres d'afluència confirmen que arribarem a superar el milió de visitants i amb això aconseguirem un nou rècord europeu en un saló de l'automòbil". (28 d'abril)

El president del Comitè Organitzador, Enrique Lacalle, ha expressat la seva satisfacció per l'espectacular resposta del públic i pel suport al Saló de l'Automòbil de Barcelona i, ha afegit: "batrem el rècord d'un milió de visitants que ens hem marcat per al conjunt del certamen". (1 de maig)

En primer lloc, hi ha un aspecte formal a remarcar: el que diu el senyor Enrique Lacalle està en negreta.

En segon lloc, apareix la consolidació de l'expectativa: "Aquestes xifres d'afluència confirmen".

I, en darrer lloc, primer s'insinua de manera clara que se superarà l'expectativa ("arribarem a superar el milió de visitants") i després s'afirma clarament ("batrem el rècord d'un milió de visitants").

1.3. Assoliment i superació de l'expectativa

En el cas que comentem el dia 1 de maig queda clar que no només s'arribarà al milió de visitants, sinó que se superarà. Això es fa palès en la nota de premsa del dia 4 de maig:

La 32a edició del Saló Internacional de l'Automòbil de Barcelona tanca avui les seves portes batent tots els rècords en superar, segons xifres estimatives, el milió de visitants. El president del Comitè Organitzador, Enrique Lacalle, ha manifestat la seva satisfacció per l'extraordinària resposta del públic, que consolida al Saló de l'Automòbil organitzat per Fira de Barcelona com un dels més visitats del món.
[...]
Mancant una xifra definitiva de visitants, ja que el Saló es clausura avui a les 21 hores, el Comitè Organitzador s'ha mostrat summament satisfet pel recolzament que els visitants han donat a la mostra barcelonina. Enrique Lacalle confirmava que "esperàvem un gran èxit perquè les nostres expectatives així ens ho indicaven, però els ciutadans han respost en massa i ens han empès a una xifra rècord difícil fins i tot d'igualar. El de 2003 és el Saló de l'Automòbil dels rècords, en tots els aspectes, una festa del motor sense precedents que ha col·locat a la nostra ciutat al primer plànol internacional".

És clar: s'ha superat el milió de visitants. Un cop més ha funcionat la profecia que s'autocompleix.

No volem deixar de comentar les declaracions de Lacalle perquè són una mostra més de crear una expectativa, en aquest cas, per al Saló Internacional de l'Automòbil que se celebrarà el 2005: "una xifra difícil fins i tot d'igualar". Que estigui tranquil el senyor Lacalle. Si les coses van normalment, al 2005 no només s'igualarà la xifra, sinó que fins i tot se superarà.

1.4 Reflexió sobre les expectatives

La creació d'expectatives de massa volada tenen un problema: si després no s'assoleixen, creen, en major o menor grau, frustració. Per exemple, si el Saló reconegués que hi han anat 850.000 persones, hi hauria cert desengany. Tot i l'elevada xifra, la sensació que quedaria és que no s'ha assolit l'objectiu.

En un altre ordre de coses, els convocants de la manifestació del 15-F van dir dos dies abans que se celebrés que esperaven que hi anés un milió de manifestants. És obvi que la seva xifra final no podia ser inferior al milió. Dir-ne 900.000 s'hauria viscut com un fracàs, com a mínim relatiu.

2. Desmuntant les xifres

Fins ara ens hem pogut tot simplement en el camp del discurs. Ara passarem a analitzar les dades.

Abans, però, cal explicar qüestions tècniques bàsiques. En primer lloc, hi havia 16 taquilles (11 del Saló i 5 del RACC). En segon lloc, hi havia 4 entrades, que tenien diferent nombre d'accessos. La de la plaça Espanya tenia 4 accessos, mentre que la resta en tenien un. Cada accés feia aproximadament dos metres i mig d'ample, per la qual cosa el nombre total d'accessos tenia una amplada de 17'50 metres. En tercer lloc, com que l'entrada no era lliure (hi havia una entrada que sense descompte valia 8 € els dies feiners i 10 els festius), entrar en el recinte implicava un procés que triga uns segons. Ens referim al fet que quan el visitant arriba a l'accés ha de lliurar l'entrada, el porter ha de mirar-la, ha de trencar-la i ha de tornar-la al visitant, el visitant ha d'agafar-la i començar a caminar. Evidentment, aquest procés dura uns segons i, per tant, alenteix la velocitat del ritme d'entrada al recinte dels visitants. I, en quart lloc, l'horari del Saló fou el següent: els dies 26, 27 i 28 d'abril i els dies 1, 2, 3, i 4 de maig estigué obert de les 10 del matí a les 9 de la nit i els dies 29 i 30 d'abril restà obert de les 10 del matí a les 8 del vespre. En total, el Saló estigué obert al públic durant 97 hores. Com que el públic havia de pagar entrada, considerem que durant l'última mitja hora no hi entrava ningú. D'aquesta manera, l'horari d'obertura útil és de 92 hores i mitja.

Un cop comentats els aspectes anteriors, cal preguntes si les xifres que dóna el gabinet de premsa són creïbles.

2.1. 400.000 visitants en tres dies (26, 27 i 28 d'abril)

Cal dir que l'horari d'obertura útil és de 31 hores i mitja. Això implica que durant cada una d'aquestes 31 hores i mitja hi entraren 12.698 persones per hora, és a dir, 211 persones per minut, o sia, 3'5 persones per segon.

2.2. 200.000 visitants en un dia (1 de maig)

Aquell dia, l'horari d'obertura útil fou de 10 hores i mitja. Això implica que durant cada d'aquell dia hi entraren 19.047 persones per hora, és a dir, 317 persones per minut, o sia, 5'3 persones per segon.

2.3. Més d'un milió (durant tot el Saló)

De fet, el que diu el text és "més d'un milió". Com que no sabem, perquè no ho han penjat en el web, la xifra exacta, comptarem només un milió.

Com que l'horari d'obertura útil és de 93 hores i mitja, això implica que durant cada hora dels nou dies de Saló hi entraren 10.811 persones per hora, és a dir, 180 persones per minut, o sia, 3 persones per segon.

2.4 Comentari de les xifres

L'anàlisi de les dades és prou concloent: és impossible que més d'un milió de visitants hagin anat al Saló. És altament improbable, malgrat que hi hagi 7 accessos (de 2'5 metres cadascun), que hi entrin 3 persones per segon.

No volem acabar aquest apartat sense comentar que els organitzadors del Saló sabem la xifra exacta de persones han pagat per entrar-hi ja que l'accés no era lliure. En tot cas, poden al·legar que hi ha un percentatge de persones que han estat convidades i que han entrat sense pagar.

Per remarcar que arribar a un milió de visitants en nou dies és impossible, tenim dues dades que hem trobat a El Periódico de Catalunya. El dia 4 de maig, en un article titulat La joia del Louvre, la periodista que el signava comentava que pel Louvre passen "cada any més de sis milions de persones". I el dia 11 de maig, titulava com segueix: "L'art del Fòrum atraurà 5 milions de visitants". Afegim-hi: en cinc mesos. Com es pot veure, les dades no quadren.

D'altra banda, hi ha una qüestió econòmica que no s'ha de menysprear. Si suposem que cada visitant té dret a descompte i paga només 4 euros, obtenim que l'organització ha cobrat 4.000.000 € en entrades. No està gens malament.

3. Tractament informatiu

En general, els diaris han fet un seguiment rutinari. Així, per exemple, han informat de l'inici del Saló i del nombre de visitants. Pel que fa al nombre de visitants no cal insistir gaire que tots han reproduït acríticament la xifra de "més d'un milió".

Només La Vanguardia ha fet un seguiment exhaustiu del certamen, amb notícies sobre l'esdeveniment gairebé diàries. L'explicació, com veurem, és molt senzilla:

L'organització del 32è Saló Internacional de l'Automòbil de Barcelona i el patrocinador de la iniciativa, La Vanguardia, lliurarà a tots els visitants que ho desitgin un Passaport del Saló (disponible a totes les entrades de la mostra), amb el que, a través d'un recorregut per tots els pavellons del recinte firal, podran aconseguir els timbres de cadascun d'ells, únic requisit necessari per a participar en el sorteig d'un cotxe que l'agraciat podrà escollir entre tots els exposats, amb un valor màxim de 60.000 euros.

Així doncs, La Vanguardia és el patrocinador del Saló Internacional de l'Automòbil. D'aquesta manera, aquest patrocini explica l'exhaustiu tractament informatiu que en fan. Lògicament, apareix un dubte inqüestionable: on acaba la informació sobre el Saló i on comença la publicitat o la propaganda.

5. Conclusió

En aquest article hem volgut mostrar com els gabinets de premsa esdevenen fonts que no són qüestionades pels professionals del periodisme, que recullen la "informació" que els faciliten i la reprodueixen acríticament. En aquest sentit, hem analitzat el mecanisme segons el qual es compleixen (i fins i tot se superen) les expectatives creades pels gabinets de premsa.