El dia 16 de desembre de 2003, Fernando Savater va dir que l’important no és la quantitat de gent que va a una manifestació, sinó la qualitat que representa la gent que s’ha manifesta (“Lo importante no es la cantidad sino la calidad”). Cal recordar que el dia anterior Basta Ya havia convocat una manifestació contra el pla Ibarretxe a Donòstia i que, en un fet insòlit, els convocants no van donar cap xifra de manifestants. A més, la Delegación del Gobierno, procliu a inflar les xifres en les manifestacions antiETA i/o antinacionalisme basc, tampoc no en va donar cap. I, com és habitual a Sant Sebastià, ni la Guàrdia Municipal ni l’Ertzaintza tampoc no en van oferir. Es tracta, doncs, d’una manifestació singular, atès que no hi ha xifres oficials ja que ni els organitzadors ni les fonts institucionals no en van proporcionar.

El comentari de Fernando Savater, membre de l’entitat convocant, però, permet d’explicar per què els organitzadors no van oferir cap dada: el nombre d’assistents no va confirmar les expectatives creades, és a dir, va assistir a la manifestació menys gent de l’esperada o de la desitjada.

El dia 27 de febrer de 2004, és a dir, l’endemà de la manifestació contra la treva que ETA ha declarat a Catalunya, Antonio Franco signava un bitllet titulat Sobre la quantitat i la qualitat amb el destacat “Temo que, a més d’ETA, hi ha altres persones contentes per la limitada assistència a la concentració antiterrorista” i amb el text següent:

Convocada per a una mala hora d’un mal dia, víctima d’una malintencionada polèmica sobre el seu objectiu, celebrada sota el fred en un dia particularment plujós i depriment, la manifestació es va quedar en testimonial. Però hi ha testimonis que són valuosos encara que procedeixin de gent no gaire nombrosa. Entre ells, el dels que no desitgen ser perdonats per ETA si els terroristes van a matar altres persones. O el dels que demanen democràcia, respecte a la seva identitat i el final de les violències.
Sabem per la teleporqueria i per la vella plaça d’Orient que a vegades la quantitat de seguidors no ho és tot.

Tot l’article es construeix a partir de la idea que el nombre de persones que es manifestaren el dia anterior no fou l’esperat o el desitjat: la limitada assistència, testimonial i gent no gaire nombrosa. Com a conseqüència, com que la quantitat no és l’esperada o la desitjada, es recorre a la qualitat.

Donar prioritat a la qualitat per damunt de la quantitat és un argument capciós i perillós. En primer lloc, els mèdia i qui els llegeix mesuren l’èxit o el fracàs d’una manifestació a partir del nombre d’assistents, tot i que la xifra sigui moltíssimes vegades un producte ideològic (de vegades impossible) que no s’ajusta gens a la realitat.

En segon lloc, recórrer a la qualitat implica la distinció entre ciutadans de primera i ciutadans de segona, o de tercera, o simplement no-ciutadans. Així, si la manifestació se situa dins l’ordre establert, la gent que hi va són ciutadans de primera. En canvi, si la manifestació va contra l’ordre establert, la gent que hi va són ciutadans de segona o, al límit, no-ciutadans.

I, per acabar, i com ja hem dit, qui apel·la a la qualitat reconeix que hi ha hagut manca de quantitat.