Dos lectors de CONTRASTANT ens han escrit
per mostrar-nos una deficiència en el mètode
de comptar els assistents a una manifestació.
Segons aquests lectors, hem dutilitzar un concepte
que no hem tingut en compte: la propagació derrors.
Ens criticaven, en concret, lexcessiva concreció
de la xifra de manifestants (per exemple, no més
de 791 manifestants a la manifestació convocada
per la CAL el dia de Sant Jordi), aconseguida partir
de dades empíriques que no permeten assolir aquesta
precisió en les xifres.
Creiem convenient abans de continuar
de precisar el següent:
La nostra intenció no és
pas oferir la xifra exacta de manifestants, xifra que
és, daltra banda, impossible de calcular.
Només pretenem donar una xifra el més
aproximada possible a la xifra real, ja que els nostres
objectius prioritaris són qüestionar determinades
xifres oficials, es tracti o no de fonts oficials, i
criticar determinades pràctiques periodístiques.
És per això que sovint hem donat una xifra
que abraça un nombre mínim i un nombre
màxim (evidentment, sempre teòric). És
cert, però, que el text que ha tingut més
repercussió de tots els que hem fet, Com es poden
encabir 900.000 persones en 54.180 metres quadrats?
vam donar una xifra exacta, sense màxims ni mínims.
Ho vam fer per dues raons: duna banda, la xifra
que oferíem era a anys llum de la xifra oficial
i, daltra, si haguessim ofert el ventall de xifres,
la xifra de dues persones per metre quadrat hauria estat
la màxima possible, raó per la qual la
xifra real de manifestants hauria resultat inferior
als 108.360 que vam oferir. La xifra de 108.360 ja resultava
prou sorprenent, fet que permetia no haver de dir que
era la xifra màxima possible.
Sha de considerar que la xifra
que oferim (o la xifra més alta que oferim) és
sempre el nombre màxim dassistents. És
a dir, com que és evident que la precisió
exacta és impossible, la xifra que aportem és
la que beneficia més els manifestants.
Com hem dit moltes vegades, a lhora
de calcular els assistents a una manifestació
cal tenir en compte dues variables: lespai i la
densitat.
Amb el mètode que tenim per calcular
lespai, podem afirmar que el marge derror
de làrea que establim no supera el 2%.
Pel que fa a la densitat, aquesta variable
és sens dubte la dificultat objectiva més
difícil de superar. Fins ara hem apujat lleugerament
la densitat per no oferir una xifra menor de la real.
En el fons es tracta duna variant casolana de
la propagació derrors. Ara, però,
amb la fórmula de la propagació derrors
podrem ser molt més precisos. A partir daquesta
densitat més precisa hi aplicarem un 10% de marge
derror, amb la qual ens aproparem més a
la xifra real.
Un cop aclarides aquestes qüestions
bàsiques, presentarem la nova manera de calcular
els manifestants. Per calcular el nombre de manifestants
seguirem quatre pases:
Calcular el nombre de manifestants a
partir de les variables obtingudes: A x B, on A és
làrea i B és la densitat.
Laplicació de la fórmula
de la propagació derrors, que permet dobtenir
C:
C= sqrt [(a/A)^ 2 + (b/B)^ 2], on sqrt
és arrel quadrada.
En principi, i com hem dit, a és
el 2% dA i b és el 10% de B. Per tant,
llevat que no diguem el contrari, C serà una
constant, un valor fix: 0102.
Multiplicar el resultat AxBxC.
4. El resultat anterior se suma i es
resta a lobtingut en el pas 1. Així, si
sumem el resultat obtingut a 3. al total d1.,
aleshores obtindrem el nombre màxim dassistents.
I si restem el resultat obtingut a 3. del total d1.,
llavors obtindrem el nombre mínim de manifestants.
Si apliquem el que hem dit a un cas
real, per exemple, la manifestació anteriorment
comentada convocada per la CAL, obtindrem aquestes dades
a partir de considerar que lespai ocupat era de
633 metres quadrats i la densitat mitjana de 125
persones per metre quadrat:
A: 633
a: 1266
B: 125
b: 0125
Si multipliquem A per B, obtenim
la xifra base: 791 manifestants. Si apliquem la constant
per a la propagació derrors (0102),
obtenim que C és igual a 81. Llavors, la graella
es mou entre un màxim de 872 manifestants i un
mínim de 710.
|