Dissabte 1 d'abril es va celebrar a Bilbao
una manifestació convocada per entitats abertzales.
Com sempre, una de les dades importants de la manifestació
va ser la que té a veure
amb la participació. Veiem com reflecteixen aquesta
dada els diferents diaris.
1. La Vanguardia
El titular de LV fa
referència al nombre de manifestants: "Miles
de personas claman por la independencia en una manifestación
nacionalista en Bilbao." Segons LV, doncs, s'hi
van manifestar "miles de personas". L'abast
quantitatiu del miles no és gaire elevat.
No es pot dir que es tracti de gaires desenes de milers.
A l'entradeta, però,
afirma que els manifestants van ser "decenas de
miles":
Decenas de miles de personas participaron
en lamanifestación de ayer en Bilbao, convocada
por partidos y sindicatos abertzales.
Ara el lector/la lectora
obté la impressió que hi va haver molta
més gent. Òbviament, desenes de milers
és molt més que milers. Com que parla
de desenes de milers i no d'un centenar de milers, cal
suposar que el nombre de manifestants no arriba a 100.000.
De fet, la lectura més natural és que
no són més d'algunes (poques) desenes
de milers.
Tanmateix, en el lead
LV torna a parlar de miles:
Miles de personas
secundaron ayer tarde en Bilbao la manifestación
convocada por partidos y sindicatos integrantes del
Foro de Debate Nacional. Los gritos en favor de la amnistía
de los presos de ETA y de la independencia del País
Vasco fueron coreados con insistencia a lo largo de
todo el trayecto.
Més endavant,
però, reapareix "decenas de miles":
La manifestación echó
a andar a las cinco y media de la tarde en la plaza
Aita Donosti y avanzó por la calle Autonomía,
donde esperaban concentradas decenas de miles de personas
para sumarse a la marcha que terminó, una hora
y media más tarde, en la plaza del Ayuntamiento.
Per tant, LV afirma
dues vegades que hi va haver milers de manifestants
i unes altres dues que n'hi va haver desenes de milers.
Es pot treure la conclusió, doncs, que, a tot
estirar, no hi va haver gaires desenes de milers de
manifestants.
2. El Periódico de Catalunya
EPC titula "Massiva
marxa 'abertzale' per exigir "solucions".
Segons EPC, doncs, hi va anar un nombre important de
gent, com demostra la utilització de l'adjectiu
massiva. En el subtítol quantifica l'adjectiu
anterior: "50.000 bascos coregen lemes a favor
dels presos d'ETA i la independència."
En el lead de la notícia,
però, EPC ofereix una xifra lleugerament inferior:
"Prop de 50.000".
Prop de 50.000 persones van secundar
ahir, a Bilbao, una marxa convocada per totes les
forces nacionalistes menys el PNB, per reclamar una
solució al conflicte d'Euskadi que passi pel
respecte a la decisió dels bascos.
Posteriorment, EPC
situa la manifestació en el context basc de manifestacions:
Va ser l'acte més multitudinari
dels últims sis anys i la primera gran celebració
des que ETA va anunciar l'alto el foc permanent, el
22 de març. Tot i que la convocatòria
s'havia fet abans de l'anunci, els partits, sindicats
i organitzacions que la patrocinaven van voler demostrar
amb la seva presència la importància
de la situació.
Més enllà
de la xifra oferta, és molt interessant que EPC
situï la manifestació de l'1 d'abril dins
el rànquing de manifestacions celebrades a Euskadi
els darrers sis anys i, en aquest sentit, afirma que
es tracta de "l'acte més multitudinari dels
últims sis anys".
La xifra d'EPC, però,
presenta un problema: el diari en cap moment no la justifica.
El periodista no explica com calcula el nombre de manifestants,
tot i que ben segurament és la xifra que més
s'apropa a la realitat.
3. El Mundo
EM titula "Decenas de miles de
personas se congregaron en Bilbao bajo el lema 'Es tiempo
de soluciones', a pesar del boicot activo del PNV".
EM parla, doncs, de desenes de miles, sense precisar-ne
el nombre.
EM fa el mateix al lead:
La primera manifestación convocada
en Bilbao después del anuncio del "alto
el fuego permanente" de ETA se convirtió
en la reivindicación, por parte de decenas
de miles de personas, pertenecientes en su inmensa
mayoría a la izquierda abertzale, de la independencia
de Euskal Herria, de la excarcelación de los
presos de la organización terrorista.
EM torna a quantificar els manifestants
utilitzant l'expressió indeterminada "decenas
de miles". Com hem dit abans, es pot deduir que
el nombre de manifestants ni de bon tros arriba a 100.000.
A tot estirar, unes poques desenes de milers.
EM aporta una dada interessant:
La manifestación duplicó
el número de asistentes de las últimas
convocatorias de la izquierda abertzale, a pesar del
bloqueo activo del PNV, y son varias las lecturas
que se pueden extraer de este dato, que no obedece
únicamente a que el sindicato ELA movilizase
a sus afiliados.
En primer lloc, EM explicita que el
nombre de manifestants de l'esquerra abertzale s'ha
duplicat, tot i que no aporta cap dada empírica
que doni suport a aquesta afirmació. Més
enllà d'aquesta mancança, sens dubte molt
important, s'ha de remarcar que EM manté que
la manifestació de l'1 d'abril és sensiblement
superior pel que fa al nombre d'assistents a les que
habitualment convoca l'esquerra abertzale (si bé
cal tenir en compte que aquesta manifestació
també fou convocada per entitats que no pertanyen
a l'esquerra abertzale). I, en segon, planteja de manera
explícita una lectura política de l'augment
de participació en aquesta mena de manifestacions.
A continuació EM fa la lectura
política que insinuava en el paràgraf
anterior:
El hecho es que Batasuna siempre ha
conseguido una respuesta mayor de sus bases cuando
ETA se ha mostrado dispuesta a iniciar procesos de
negociación; en procesos anteriores, la izquierda
abertzale siempre se ha arrepentido de no haber estimulado
suficientemente a sus seguidores -ocurrió en
el 89 y en el 98- y en esta ocasión no ha querido
dejar pasar la oportunidad de tomar la iniciativa;
esta manifestación permite advertir al PNV
de que está disputándole parte de su
espacio electoral en caso de ser legalizada, y envía
un mensaje de fuerza al Gobierno. No es poco.
4. El País
EP titula "Miles de personas recorren
Bilbao pidiendo el retorno de los presos de ETA a Euskadi".
El nombre de manifestants, doncs, es redueix a miles,
és a dir, no més enllà d'alguna
desena de manifestants.
En el lead torna a sortir la manera
referència:
Miles de personas de partidos y sindicatos
nacionalistas vascos, salvo el PNV, recorrieron ayer
las calles de Bilbao con un eslogan oficial, Es
tiempo de soluciones, y dos reivindicaciones muy
concretas: la autodeterminación y el retorno
de los presos de ETA a Euskadi.
EP redueix la manifestació a
la simple quantitat de miles. En aquesta manifestació
el prototip del buen periodismo no fa cap quadre
per explicar la quantitat de gent que li surt. Som,
doncs, davant d'una nova mostra de com es fa buen
periodismo.
Sembla obvi que la utilització
de miles té una conseqüència
clarament desinformativa atès que es redueix
una de les manifestacions més importants dels
darrers anys a una xifra insignificant. No arriba ni
tan sols a unes poques desenes de milers.
5. Avui
Després de titular "Marea
per la pau", l'Avui subtitula "Desenes
de milers de persones participen en la manifestació
convocada per diversos col·lectius de l'esquerra
abertzale". Com que parla de marea se suposa
que es tracta d'un nombre considerable de desenes. No
és el mateix cas que EM i, en menor grau, LV
perquè ara les desenes de milers estan dins un
altre marc: les desenes de milers impliquen una marea
humana. Per la mateixa raó, l'afirmació
de l'Avui està molt lluny quantitativament
de la d'EP, que es limita a parlar de desenes de milers.
Més endavant, l'Avui torna
a parlar de desenes de milers per dues vegades:
Desenes de milers de persones van
apoderar-se ahir a la tarda dels carrers de Bilbao
per reclamar un nou temps de solucions i un procés
democràtic a Euskadi.
Unes absències que no van passar
per alt a les desenes de milers de persones que van
caminar sota un sol de justícia pels carrers
més cèntrics de Bilbao. Records sobretot
per a Ibarretxe i Imaz, i no precisament des de l'estima.
6. El Punt
El Punt titula "Milers de
persones demanen a Bilbao una solució per al
conflicte basc". Així, en el titular El
Punt parla de milers. En el text, però,
parla de "desenes de milers":
Desenes de milers de persones es van
manifestar ahir a la tarda a Bilbao amb el lema És
temps de solucions. Euskal Herria, decisió,
acord, convocades pel Fòrum de Debat Nacional
-integrat per organitzacions nacionalistes excepte
el PNB- abans de l'alto el foc d'ETA.
7. Conclusió
En aquesta conclusió volem remarcar
que:
1. Generalment, els mèdia no
quantifiquen el nombre de manifestants que van a les
manifestacions de l'esquerra abertzale (tot i que la
manifestació que analitzem tenia un abast superior).
Tan sols afirmen que hi van milers o desenes de milers.
En cap dels dos casos concreten la xifra.
2. EP i, en menor part, LV deformen
ostensiblement la realitat en afirmar, un sistemàticament
i l'altre parcialment, que hi va haver milers de manifestants.
L'escassa quantitat de manifestants que implica l'ús
de milers determina el tractament informatiu que fan
de la manifestació (sobretot EP).
3. Deixant de banda la participació
real, i més enllà de les xifres (Gara
va comptar 82.000 manifestants i Berria, 84.000),
cal remarcar que si s'hagués tractat d'una manifestació
d'una altre caire, per exemple antiETA, haurien donat
una xifra concreta i, a més, aquesta xifra hauria
superat els 200.000 manifestants. El diferent tractament
de manifestacions de diferent signe és evident
per part dels mèdia, tan catalans com espanyols.
4. EPC és l'únic que dóna
una xifra concreta, encara que la no justifica. Cal
dir, però, que en un altre tipus de manifestació
li hauria sortit una força xifra superior. Així,
50.000 manifestants, en el context numèric d'EPC
pel que fa a manifestacions, no permet deduir que es
tracti d'una de les manifestacions més important
dels darrers anys a Euskadi. Per exemple, a la manifestació
del 18-F EPC va multiplicar la superfície total
per 3 persones per metre quadrat, com ha fet en diverses
ocasions. Si suposem que el carrer Autonomia, de plaça
Sabalburu a plaça Aita Donostia, era ple, i hi
apliquem la densitat 3, obtindrem una xifra superior
a 50.000. Així, i de manera aproximada, el carrer
Autonomia fa 1.250 de llarg per 24 d'ample. Tot plegat
dóna 90.000 manifestants. És a dir, si
traspassem la densitat del 18-M a l'1-A, tindrem que
la manifestació ocupava poc més de mig
Autonomia. És evident, doncs, que no la manifestació
abertzale no s'ha calculat seguint els mateixos paràmetres
que la del 18-F.
Com a corol·lari, doncs,
es pot arribar a la conclusió que els manifestants
de l'1-A van ser en part inexistents perquè no
van tenir repercussió mediàtica. I ja
sabem que el que no surt als mèdia no existeix.
|