A l'edició del dia 8 de
maig de l'Avui, Albert Sáez fa el següent
comentari sobre els organirzadors de la Feria de Abril:
Els organitzadors de la Fira d'Abril
a Catalunya han decidit aquest any deixar d'alimentar
la seva pròpia mentida i no han donat xifres
artificials d'assistència. És una sàvia
[la negreta és nostra] decisió perquè
la seva legitimitat no provindrà en cap cas
de subrogar-se una representativitat que no tenen
sinó de catalitzar una expressió lliure
i democràtica d'un importantíssim col·lectiu
de ciutadans d'aquest país que comparteixen
unes mateixes arrels i que no tenen cap motiu per
renunciar-hi ni ningú els ho ha demanat mai.
Esperem que aquest primer gest de realisme de la FECAC
sigui el preludi d'una nova etapa en la qual entenguin
que els monopolis, també els identitaris, són
més propis del segle XIX que no pas del XXI.
La Fira, ho hem dit a bastament, podria ser una expressió
més de la cultura popular a Catalunya si els
seus organitzadors deixessin de voler fer-ne un negoci
privat a força d'intimidar els partits i les
institucions fent-los sentir una por i una vergonya
que no tenen per què sentir.
A més de constatar el fet novedós
de la manca de dades d'assistència a la Feria
per part de la FECAC, de qualificar la decisió
de sàvia (en el sentit de prudent) i de
desitjar que "aquest primer gest de realisme de
la FECAC sigui el preludi d'una nova etapa", Albert
Sàez hauria pogut preguntar-se per les raons
d'aquest capteniment dels organitzadors de la Feria,
perquè si no van oferir dades d'assistència
a la Feria no és un fet casual ni producte d'una
mena de caiguda del cavall. Hi ha dues causes que podia
haver tingut en compte.
En primer lloc, aquestes dirigents sabien
que hi havia un grup de persones ben visibles que estaven
comptant el nombre de visites de la Feria i que, per
tant, aquest recompte els podia deixar en entredit.
En un article del dia 7 de maig de La Vanguardia,
el periodista Luis Benvenuty ho expressava clarament:
Ayer, el presidente de la Federación
de Entidades Culturales Andaluzas en Catalunya (Fecac),
Francisco García Prieto, no aventuró
cifra de visitantes, su mejor aval. No dijo, como
otros años, que han venido tres o cuatro millones
porque sabe que hay una cuadrilla de profesionales
contando el número de visitantes. Están
contratados, y una de las condiciones de su contrato
es no decir para quién trabajan. García
Prieto nunca se tiraría a la piscina sabiendo
que alguien prepara una rueda de prensa para intentar
corregirle.
En segon lloc, hi ha una altra raó
estretament lligada a l'anterior ("García
Prieto nunca se tiraría a la piscina sabiendo
que alguien prepara una rueda de prensa para intentar
corregirle."): enguany la gestió de la Feria
ha estat envoltada de polèmica, polèmica
que el mateix president de la FECAC va atiar encara
més el dia de la inauguració amb les seves
afirmacions sobre les minories ("les majories són
per triomfar i a les minories se les ha de fotre").
En aquest context, doncs, de descrèdit sobretot
de la figura de García Prieto, obrir el front
(també polèmic) de les dades assistència
només hauria servit per empitjorar la seva imatge
pública.
Per tant, encara que el mot savi
pot ser sinònim de prudent o assenyat,
per les seves connotacions potser hauria estat més
adequat qualificar la decisió dels organitzadors
de la Feria d'hàbil o astuta.
|