Volem assenyalar que a la notícia d'El Punt del dia 16 de maig es fa esment al nombre d'assistents en tres ocasions: en el subtítol, en l'entradeta i en el cos de la notícia.

Pel que fa al subtítol, és el següent: "La màgia del músic brasiler aplega 400.000 persones al passeig de Gràcia i les fa ballar durant quatre hores." Per tant, qui ha escrit el subtítol assumeix la xifra de 400.000 i, per extensió, la notícia també l'assumeix.

D'altra banda, el periodista que redacta el text assumeix dues xifres. Primer, a l'endradeta, afirma que:

Barcelona es va implicar massivament per primer cop en el Fòrum de les Cultures gràcies a la música del brasiler Carlinhos Brown, que ahir va fer embogir el centre de la ciutat a ritme de samba. Carnabalona, la versió adaptada del carnaval de Salvador de Bahía, va aplegar unes 400.000 persones al passeig de Gràcia.

Posteriorment, però, el periodista comenta el següent:

Dalt dels milers 50.000 watts de potència del Camarote Andante i entre altres personalitats, l'alcalde Joan Clos es movia incansable, amb més intenció que encert, mentre saludava tothom. Ell va ser un dels primers a estimar en unes 400.000 les persones implicades en el concert mòbil pel passeig de Gràcia, on els estudis matemàtics asseguren que no n'hi caben més de 250.000.

Per tant, tot i que al subtítol i a l'entradeta s'assumeix la xifra oficial, el periodista remarca que l'esmentada xifra és impossible.

Tot plegat planteja el problema de si s'han de publicar xifres que se sap que són impossibles. Més enllà del debat ètic o professional, hi ha, com a mínim, una solució: citar sempre la font que ofereix la xifra de manera que el periodista no l'assumeixi. Per exemple, la fórmula "segons X" serveix perquè el periodista es distanciï del que diu a continuació.