El tractament que van fer les diferents cadenes televisives de la càrrega policial a la Universitat Autònoma constitueix un cas paradigmàtic que ens permet reflexionar sobre alguns aspectes del discurs informatiu a la televisió i alhora desfer algunes creences comunes sobre aquest discurs.

Comentant la càrrega, la presentadora d’un programa nocturn de Catalunya Ràdio va ressaltar la importància de la televisió (concretament, TV3) per tenir notícia dels fets i, a més a més, per conèixer què havia passat realment. Aquesta afirmació, que assumirien molts professionals dels mitjans de comunicació així com la majoria de telespectadors, parteix de la premissa que el que escoltem i veiem a la televisió és la realitat. S’obvia que aquesta realitat televisiva és construïda per mitjà dels signes verbals i d’imatges i que, com que aquesta construcció pot variar d’una cadena a una altra a causa dels diferents condicionaments econòmics i ideològics, hi ha diverses realitats.

Així, no expressa la mateixa realitat l’enunciat La policia va llançar pilotes de goma contra els manifestants i aquests van respondre-hi llançant-los pedres que l’enunciat Els manifestants van llançar pedres a la policia i aquesta va respondre-hi disparant pilotes de goma. Com veurem més avall en el cas que ens ocupa, l’estructura del missatge verbal d’una notícia televisiva esdevé essencial per a la construcció de la/les realitat(s).

Pel que fa a l’elaboració de les imatges, cal destacar, entre d’altres factors, l’elecció/selecció de les imatges i l’ordre en què se succeeixen els diferents plans. En relació amb el primer factor, l’ús de l’el·lipsi (l’omissió de determinats plans) i l’èmfasi que es donin en uns determinats fets i/o protagonistes condiciona el que veiem i el que interpretem.

Subjacent a l’afirmació que criticàvem abans, hi ha una altra idea comuna respecte de la informació televisiva: és creure que la imatge ens acosta a una informació més veraç i objectiva. Aquesta creença, que hauria hagut de desaparèixer després del fracàs de la televisió a l’hora d’informar sobre la guerra del Golf, ha de ser qüestionada, tant relativitzant la capacitat informativa de la imatge com evidenciant els processos d’elaboració de la imatge de què parlàvem. Contràriament a la frase tan admesa de una imatge val per mil paraules, la imatge és escassament informativa (i, molt sovint, gens informativa). En el fons, l’important d’una notícia televisiva és el text (els signes verbals), mentre que les imatges que el puguin acompanyar es limiten a il·lustrar-lo, verificar-lo i/o connotar-lo. El text, doncs, condiciona la interpretació de la imatge i fins i tot el que es veu [1] .

Tenint en compte aquestes consideracions, analitzarem les notícies que el mateix dia 14 [2] informaven sobre la càrrega policial, tot centrant-nos en els textos. Quan siguin significatives, també es comentaran les imatges.

TVE-1

En l’informatiu del migdia de TVE-1 la càrrega policial no va existir, la qual cosa implica la seva inexistència com a esdeveniment, és a dir, com a fet noticiós. Posteriorment, en l’informatiu nocturn aparegué com a esdeveniment poc rellevant i el text que acompanyava les imatges i l’ús de l’el·lipsi comportaren una determinada construcció del succés. El cos de la notícia fou el següent: “Hubo enfrentamientos de manifestantes con la policía. Al lanzamiento de piedras, los agentes han respondido con disparos de pelotas de goma en un intento de dispersarlos. Al final, varios heridos, entre ellos cinco policías.”

Pel que fa als causants dels fets, queda clar que són els manifestants, és a dir, els estudiants, mentre que els policies es limiten a tornar-s’hi (“han respondido”). A més, tenim la construcció sintàctica triada per a la narració: els manifestants són els qui s’enfronten amb la policia, i no pas la policia qui s’enfronta als manifestants. També cal fer notar el punt de vista des del qual es narra la notícia: el de la policia. Així, el resultat de l’enfrontament és que hi ha cinc policies ferits, tot i que és obvi que n’hi ha més (com es pot deduir a partir de “varios heridos”, que, per lògica, han de ser manifestants).

Quant a les imatges, hi ha cinc plans: forcejament vist des de la mitja distància ; policies que disparen; uns estudiants llancen un contenidor contra uns policies; un estudiant llança una pedra; un policia dispara un pot de fum i un estudiant estirat al terra fa unes botifarres. Com es pot comprovar, les imatges incideixen en la mateixa idea: fer creure al receptor que els culpables del succés van ser els estudiants.

Per acabar, cal esmentar un aspecte fonamental en la presentació de la notícia: la seva brevetat. Per nosaltres, hi ha un intent de passar per alt els fets perquè els periodistes de TVE-1 són conscients que un tractament exhaustiu de la notícia aniria en contra de la imatge de José María Aznar. .

A l'endemà, en l'informatiu de les tres, les imatges foren depurades encara més per mostrar una seqüència en què els estudiants eren clarament els instigadors del succés, com afirma la versió oficial. D'aquesta manera, la seqüència dels fets fou elaborada de la forma següent: en primer pla, un estudiant, amb la cara descoberta, llança una pedra contra un grup de policies; un policia, també en primer pla, dispara una pilota de goma; un estudiant, amb la cara tapada, llança una pedra a la policia i els policies carreguen contra un grup d'estudiants. L'estructura seqüencial és clara: cada estímul dels estudiants té una resposta de la policia.

ANTENA 3 TV

A la portada del noticiari del migdia apareix el següent text: “Y en Barcelona, incidentes esta mañana cuando la policía tenía que disolver a un grupo de estudiantes que agredían a los agentes lanzándoles piedras. La manifestación, convocada por una coordinadora independentista, pretendía alterar la visita del presidente del gobierno, José María Aznar, a la Universidad Autónoma de Bellaterra. Ya en 1989 manifestantes independentistas increparon al rey en la inauguración del Estadio Olímpico de Barcelona.”

La presentació dels fets és diàfana: els agressors són els manifestants (“que agredía a los agentes”), mentre que la policia es limita a defensar-se. En aquest sentit, és simptomàtica la perífrasi d’obligació que apareix a l’oració: “tenía que disolver”. És a dir, no hi havia cap altra solució que la càrrega policial. En aquest sentit, la notícia se centra en els manifestants. Després d’assenyalar que són els culpables dels incidents, se’ns presenten ideològicament. Tot i que en un primer moment no s’afirma que els estudiants siguin independentistes, a continuació se’ns informa que l’organització que convoca és “una coordinadora independentista”. És evident que, en el moment històric en què ens trobem, la simple al·lusió en una televisió espanyola a ciutadans d’ideologia independentista, sobretot en el context d’una situació on hi hagi violència, comporta necessàriament la culpabilització d’aquelles persones. Per tant, no cal afegir gaires detalls més: els estudiants són, indefectiblement, els culpables. Però els redactors de la nota introductòria encara filen més prim i reblen el clau: relacionen aquesta manifestació amb la xiulada al rei a l’Estadi Olímpic. Ara, la identificació entre manifestants i independentistes es fa explícita mitjançant la utilització del connector “ya”, que posa en relació la manifestació contra la política universitària d’Aznar, motiu de la manifestació, i la xiulada de l’Estadi Olímpic.

A més a més, se’ns diu l’objectiu de la manifestació: «alterar la visita del presidente del gobierno». No cal insistir que aquest no era l’objectiu real. És per això que aquesta afirmació s’ha d’incloure dins el context de culpabilització dels estudiants.

Posteriorment, tractaren la notícia amb el text següent : «Los estudiantes, un centenar aproximadamente, habían bajado de distintas facultades con la intención, según apuntaban algunas pancartas, de recibir al presidente como se merecía. A unos cien metros del Centro de Microelectrónica, lugar de visita, comenzaron los disturbios con las fuerzas de seguridad. Los estudiantes independentistas lanzaron piedras y contenedores de basura a la polícia, que les impidió avanzar y les respondió con pelotas de gomas.» A la notícia continua el to incriminatori dels estudiants. D’una banda, tenien la intenció de «recibir al presidente como se merecía». Implícitament, la idea que hi ha al darrere és que la rebuda ha de ser negativa. D’altra banda, els estudiants són els generadors del conflicte: «comenzaron los disturbios con las fuerzas de seguridad» a causa de l’actitud dels estudiants (i, és clar, del que feren : agredir « les fuerzas de seguridad »). La notícia, però, explicita la ideologia dels estudiant (« independentistas »), ideologia implícita en el titular, i el nombre de manifestants («un centenar aproximadamente»). La visió que dóna l’informatiu de la policia en tot moment és la de víctima: la policia rep una agressió i es limita a respondre («les respondió» i, al titular, «agredían a los agentes»).

El text de l'informatiu nocturn és molt menys criminalitzador perquè és més descriptiu i perquè se cita una font informativa que no apareixia al migdia, el rector Carles Solà: « Un centenar de estudiantes esperaban allí [Centre de Microelectrònica] al presidente de gobierno para protestar por su visita, protesta que acabó en un enfrentamiento con las fuerzas de seguridad, entre lanzamientos de piedras, contenedores y pelotas de goma para disolver la manifestación. El rector universitario calificaba después la carga policial de injusta y desproporcionada.»

CANAL +

L'enfocament de la notícia per part de Canal + és, com veurem, molt original. Així, en portada apareix aquest titular: "La presencia del presidente provoca disturbios en la Universidad de Bellaterra". Tot seguit la presentadora afegeix que «Por la mañana la visita de Aznar ha provocado la protesta de unos doscientos jóvenes en la Universidad de Bellaterra, que ha acabado con disturbios y algunos heridos».És clar que el motiu últim de la càrrega és la presència d'Aznar a Bellaterra, però la redacció del titular és clarament tendenciós: que Aznar visiti Bellaterra no implica que la policia hagi de carregar contra els estudiants. Sembla evident que cal emmarcar aquest titular dins la confrontació que mantenen el grup PRISA i el PSOE amb el PP: es tractava d’una bona ocasió per desacreditar el govern del PP en general i el president del govern en concret.

El cos de la notícia és com segueix: “Éste era el ambiente que se respiraba en el campus de la Autònoma poco antes y durante la visita del presidente Aznar a un centro de microelectrónica de alta tecnología. Varios centenares de estudiantes, en gran parte independentistas, se habían concentrado para hacer oír sus protestas al presidente de gobierno. La policía se lo ha impedido y, tras algunos forcejeos, ha cargado contra ellos con dureza. Al menos quince estudiantes han tenido que ser atendidos en el dispensario.”

El cos de la notícia se centra en els estudiants. Se'ns en diu el nombre («unos doscientos jóvenes» i "varios centenares"), la ideologia (la majoria són independentistes) i un esbós de la finalitat de la manifestació ("hacer oír sus protestas"). Cal dir, però, que no sabem la raó concreta per la qual es manifesten. Finalment, també sabem que hi ha estudiants ferits («algunos heridos» i "Al menos, quince estudiantes"). Com es pot comprovar, la narració dels fets és totalment oposada a la de TVE-1. Una focalitza els estudiants i l'altra la policia. Fins a l'extrem que per a Canal + no hi ha, de manera explícita, policies ferits i per a TVE-1, en canvi, no hi ha cap estudiant ferit.

També cal remarcar que la policia no queda gaire ben parada, ja que és aquesta qui impedeix que els estudiants es manifestin ("La policia se lo ha impedido").

TELE 5

L'informatiu nocturn de Tele 5 obre amb imatges de la càrrega policial i aquest text: "Hola, jueves catorce de enero. Así viene este día, cuya historia empezamos a contarles y que nos trae la imagen de una carga policial, la verdad poco común, que esta mañana ha sucedido en Barcelona. Allí, en la Universidad Autónoma, un grupo de estudiantes nacionalistas catalanes protestaba por la visita de José María Aznar. Protestaba cerca del edificio donde se encontraba el presidente. La policía empezó a disolver a los manifestantes en el modo y manera que estan contemplando, con pocas contemplaciones, ciertamente. No hay cifra de heridos ni detenciones, pero los estudiantes aseguraron que diez de ellos sufrieron la contundente acción policial".

D'entrada, és interessant fixar-se en un aspecte que fins ara no ha sortit: hi ha dues al·lusions en els textos a les imatges. En concret, "modo y manera que están contemplando", "que nos trae la imagen”. Fins ara no ens havíem trobat amb cap interpel·lació directa a les imatges. Una lectura possible és que hi ha la intenció de fomentar l'espectacle dins de la notícia.

D'altra banda, també s'ha de tenir en compte que la visió que dóna dels fets hi ha una lleu crítica la policia: "con pocas contemplaciones, ciertamente" i " carga policial, la verdad poco común “ o “contundente accion policial”. Fins i tot no s'hi fa cap esment als policies ferits.

Aquesta lleu visió crítica no apareix només en el text, sinó també a les imatges, en què es destaquen els primers plans en què es poden observar la violència policial o els seus efectes: un grup de policies apallissa un estudiant que és ajagut a terra, el pla del policia que dispara a l’alçada del cap o el pla de l’estudiant apallissat que mostra la sang que li han fet al cap. Segons el nostre parer, però, la crítica queda apaivagada, si més no parcialment, pel fet que darrere de l'emissió de les imatges hi ha la intenció de buscar l'espectacle i no pas la crítica política.

Per acabar, tenim quatre informacions sobre els estudiants: són un nombre indeterminat ("un grupo"), la ideologia ("estudiantes nacionalistas catalanes"), la raó genèrica per la qual es manifesten ("protestaban por la visita de José María Aznar", "protestaban contra la visita de Aznar") i el nombre de ferits ("diez de ellos").

TV3/CANAL 33

Hem deixat per al final la versió de Televisió de Catalunya perquè és la més completa pel que fa a les imatges, la qual cosa permet que ens fem una idea més global del que va passar.

El Telenotícies nocturn de TV3 presentà de la manera següent els fets: "Molt menys plàcida, però, li ha resultat la visita al mateix Aznar al Centre Nacional de Microelectrònica al campus de l'Autònoma a Bellaterra, on uns dos-cents estudiants s'han enfrontat amb la policia. La manifestació, que havia de ser pacífica, a favor de la universitat pública, s'ha convertit després en una batalla campal, quan els estudiants s'han trobat amb el cordó policial que els impedia el pas." Posteriorment, el noticiari de les deu de la nit del Canal 33 redactà la notícia com segueix: "Al migdia, Aznar ha trobat un clima més hostil en la seva visita al Centre Nacional de Microelectrònica al Campus de la Universitat Autònoma, on uns dos-cents estudiants l'esperaven per demanar-li més inversions per a la universitat pública. Quan els estudiants s'han trobat amb el cordó policial que els impedia el pas, ha començat una batalla campal. La mediació del degà de la Facultat de Lletres no ha evitat els enfrontaments. Els estudiants han llençat pedres i han tombat contenidors d'escombraries i la policia ha disparat pilotes de goma que ha provocat ferides a catorze estudiants."

Des del punt de vista del text, la redacció de Canal 33 és la més completa de totes si ens atenem als fets. Simptomàticament, la ideologia dels estudiants no apareix per enlloc. Ni són "nacionalistas catalanes" ni "independentistas". Però se'ns diu per què es manifesten ("per demanar més inversions per a la universitat pública", "a favor de la universitat pública"), el caire de la manifestació ("havia de ser pacífica"), el nombre de concentrats a partir d'una xifra aproximativa ("uns dos-cents") i el nombre d'estudiants ferits ("catorze ferits"). També se'ns diu què provoca els incidents, "la batalla campal". En concret, que els estudiants no puguin acostar-se a la zona on es troba José María Aznar ("la policia els impedia el pas").

A TVC en cap moment es presenta els estudiants com a agressors ni com a potencials agressors. El caràcter no violent dels estudiants és potenciat per la seqüenciació de les imatges. Veiem-ho: vista panoràmica d'un grup d'estudiants que criden; el degà parla amb diversos policies; els estudiants avancen pacíficament amb les mans enlaire i/o amb carpetes a la mà; uns policies peguen diversos estudiants; un estudiant llença una pedra contra uns policies; un estudiant, en un primer pla, llença una pedra; un policia dispara i un altre carrega el seu fusell; un grup de policies en filera a la carretera; diversos policies disparen i avancen; un policia ajupit dispara; un estudiant que es cobreix mitja cara amb un fulard llença una pedra i un grup de policies avancen tot disparant. En aquestes imatges hi ha tres aspectes claus. En primer lloc, confirmen l'actitud pacífica dels estudiants (en mostrar les mans enlaire). En segon lloc, la seqüenciació mostra que els estudiants no són els que provoquen els incidents, sinó que la violència posterior dels estudiants és una resposta a la càrrega policia. I, en tercer lloc, posen de manifest la desproporció de l'actuació policia. Finalment, cal remarcar un detall que coincideix amb la majoria de cadenes: la utilització del verb enfrontar i/o del nom afrontament. Com sempre, qui s’enfronta són els estudiants amb els policies. Tanmateix, per les imatges que la mateixa TAC proporciona, sembla que més aviat qui s’enfronta són els policies amb els estudiants. És clar, però, que aquesta possibilitat és impensable per a moltíssims periodistes. I gent com cal.

Tanmateix, a l'endemà els informatius de TV3 van variar substancialment la narració visual dels fets en unes imatges que acompanyaven les declaracions en directe de Julia García Valdecasas, que es dedicà a justificar l'actuació policial. Les imatges foren molt menys contundents que les del dia anterior. Els estudiants mostraven els estudiants en actitud agressiva, mentre que es va reduir la violència policial. D'aquesta manera, hi havia un acostament a les tesis que defensaven la delegada del govern i el ministeri de l'Interior. Aquest fenomen no és anecdòtic, sinó que ha ocorregut altres vegades. La primera versió d'un esdeveniment és més contundent que les posteriors. O sia, hi ha una edulcoració de l'esdeveniment perquè s'ajusti més als paràmetres del que és políticament correcte o del que és ideològicament correcte.

CONCLUSIONS

El repàs dels informatius televisius en relació amb la càrrega policial a la Universitat Autònoma permet concloure:

a) Les diferències en la construcció dels textos i les imatges de les notícies diferents es tradueixen en la creació de diferents realitats. Per a això només cal comparar, per exemple, TVE-1 i Antena 3 amb Canal +. A més, aquestes diferències tenen a veure amb els condicionaments econòmics, polítics i ideològics de cada cadena, és a dir, amb els interessos dels qui les controlen.

b) En el cas concret de la construcció de la imatge, es pot observar com la seqüenciació dels diferents plans pot ajudar a remarcar i emfatitzar visualment allò que s’explica al text de la notícia. La reelaboració de les imatges que TVE-1 va dur a terme l’endemà de la càrrega s’ha de considerar altament significativa.

c) Els estudiants, protagonistes indiscutibles de la notícia, no esdevenen font directa (per exemple, no se’ls entrevista) en l’exposició dels fets. Només s’hi al·ludeix com a font citada quan es parla dels ferits. Aquest fet mostra les limitades fonts amb què treballen els mitjans de comunicació, sobretot la televisió.

Per això, per compensar aquest dèficit, creiem que pot ser molt il·lustratiu acabar amb les paraules de Josep Carles Casanova, un dels estudiants que va rebre les carícies de la policia, el qual declarava en una entrevista a El Periódico de Catalunya (21 de gener): “A partir d’ara, quan llegeixi o escolti a través del mitjans de comunicació informacions i, sobretot, comunicats oficials del Govern sobre grups radicals, els entendré d’una altra manera. Ara les imatges relatives a l’ordre públic les miraré amb altres ulls.»

Un ingenu menys.

--------------------------------------------------------------------------------

[1] Els incidents ocorreguts a Azpeita el passat 4 d’octubre de 1998 il·lustren perfectament el que acabem d’exposar. Aquell dia s’havia de celebrar a la Casa de Cultura d’aquesta localitat un acte en què hi havia prevista la presència de càrrecs electes del PP i de Loyola de Palacio, ministra d’agricultura del govern espanyol. Segons totes les cadenes de televisió, aquest grup d’electes van ser agredits per “jóvenes radicales” que s’havien concentrat davant de la Casa de Cultura per reclamar l’acostament dels presos d’ETA. Les imatges que van fer servir gairebé totes les cadenes per il·lustrar el text de la notícia mostraven algunes empentes i com un jove donava un cop amb el pal d’una bandera. Ara bé, TV3 va oferir una seqüència d’imatges més llarga que permetia modificar parcialment aquesta versió dels fets. En principi, es pot constatar que poc abans que els electes i la policia (ertzaines i policies secretes) arribessin on eren els concentrats (vora la porta de l’edifici) els joves estaven força tranquils. Tot seguit, es veu com un membre d’aquell grup (segurament un secreta) va apartar dos joves empenyent-los violentament (utilitzant els mateixos paràmetres que van fer servir les cadenes de televisió hauríem de fer servir el mot ‘agredir’). Finalment, abans d’entrar a l’edifici, la mateixa persona va donar una manotada a un jove que hi havia darrera una pancarta. Tot això va ocórrer abans que alguns joves empenyessin alguns càrrecs del PP, però no va ser tingut en compte a l’hora d’elaborar la notícia. La majoria de cadenes van suprimir aquestes imatges, de manera que el que es mostrava no entrava en contradicció, si més no parcialment, amb el que s’explicava. Per la seva banda, TV3, que va optar per no suprimir-les, va oferir una versió dels fets que s’ajustava fil per randa a la dels altres canals. Consegüentment, es pot afirmar que tot i mostrar-les la majoria dels espectadors no van veure aquestes imatges.

Cal dir que aquesta elaboració no es produeix només en arribar les imatges als estudis, sinó que comença ja des del mateix moment que el càmera grava les imatges, ja que les seves limitacions i les decisions aparentment tècniques que pren en gravar condicionen el que quedarà enregistrat i el que, en darrer terme, es podrà veure.

[2] En el cas de TVE-1 i TV3 es comenten també els informatius del migdia del dia 15 perquè resulten altament significatius.