El dia 11 de setembre el diari Avui va publicar a la pàgina 14 un article nostre, l'objectiu del qual era establir la xifra de manifestants que van participar a la Diada de 1977. A la 13, però, hi havia un altre article (La gran Diada), on es donava la versió oficial de la manifestació i on en Miquel Sellarès criticava la nostra xifra.

Anirem a pams i explicarem tota la història. Al juny, l'Avui ens va oferir la possibilitat de fer un article sobre el nombre de manifestants de la Diada de 1977. Val a dir que nosaltres ja havíem pensat de preparar-ne un per a la commemoració del vint-i-cinquè aniversari d'aquella manifestació històrica. Passaven els dies i no es concretava res, fins que cap a mitjan juliol vam tenir una reunió en què es va arribar a dos acords: faríem un article breu per a l'Avui i un de llarg per al web, que no es podria penjar abans del dia 11. D'aquesta manera, l'Avui tenia l'exclusiva de la dada.

El dia 6 de setembre un membre de CONTRASTANT va portar l'article a l'Avui. A més, hi va portar el plànol que va publicar El Correo Catalán, plànol que creiem molt interessant per tal que el lector es fes una idea de les dimensions espacials de la manifestació. Vam quedar que si havia algun aspecte que no s'entenia ens trucarien.

El dia 10 de setembre rebem una trucada de l'Avui per demanar-nos si podíem oferir la xifra més alta de manifestants. Abans de continuar, reproduïm el paràgraf final de l'article:

"A partir d'aquestes variables, el nombre màxim de manifestants és de 246.485. En tot cas, multiplicant l'àrea per una densitat de tres persones per metre quadrat, el nombre màxim de manifestants no va poder ultrapassar els 461.283."

És a dir, la petició de l'Avui consistia en el fet que canviéssim la xifra de 246.485 per la de 461.283. Vam contestar que no era possible per dues raons. Primera, l'article del web parlaria (de fet parla) de 246.485 i no pas de 461.286. Òbviament, com a CONTRASTANT no podem donar dues xifres. La nostra credibilitat se n'aniria en orris. Segona, acceptar el que proposava l'Avui suposava canviar tots els números. I canviar els números no és un assumpte banal: la densitat de tres persones per metre quadrat en una manifestació estàtica només l'hem donada en petites àrea i mai no l'hem atribuïda a una àrees grans. La proposta de l'Avui volia dir oferir una densitat màxima a 153.761 metres quadrats. A més, a l'article de l'Avui i a l'article del web deixem ben clar que una part de la hipòtesi es basa en el fet de considerar que la manifestació fou dinàmica entre passeig de Gràcia-Gran Via i l'Arc de Triomf. Volia dir, doncs, carregar-se la hipòtesi.

Hi ha una qüestió que creiem que no és intranscendent: per què ens va demanar l'Avui l'article sobre el 77? Nosaltres hem dit repetidament que un Passeig de Gràcia ple de gom a gom (d'esquerra a dreta i de dalt a baix amb una densitat de tres persones per metre quadrat) no pot encabir més de 200.000 persones. Cal fer, doncs, tres consideracions. En primer lloc, no podíem dir 461.283 perquè ens hauríem contradit. En segon lloc, l'Avui ja havia de saber que la nostra xifra no seria mítica, tot i que cal tenir en compte que la hipòtesi que hem formulat a partir de la reconstrucció dels fets segons que surten als diaris i a les revistes no és menyspreable: prop de 250.000 manifestants representen dos camps nous i mig plens de gom a gom. La xifra, doncs, no resta mèrit a la manifestació. Sens dubte, i de molt, ha estat la manifestació més concorreguda d'aleshores ençà. I, en tercer lloc, a l'article que hem esmentat al principi i que precedia el nostre hi ha tres al·lusions a la xifra de manifestants que estan fora de tota base real. Vegem-les:

"Un milió de persones omplien avui fa 25 anys el passeig de Gràcia reivindicant el restabliment de la Generalitat després d'un primer assaig el 1976 a Sant Boi"

"Un milió de persones van sortir al carrer i ho van fer amb la voluntat de reivindicar la recuperació de l'autonomia i el restabliment de la Generalitat."

"Les més d'un milió de persones que es van abocar al carrer van refrendar les ànsies del poble català de recuperar les seves institucions."

Les tres citacions són tres exemples del que no hauria de fer mai un periodista. De fet, són una demostració fefaent d'una manca absoluta de rigor. Com es pot dir a hores d'ara que cap un milió al passeig de Gràcia i quedar-se tan tranquil?

No volem deixar de parlar del que més ens ha molestat: apareix una crítica a la nostra xifra abans que el lector hagi llegit el nostre article. Així, el nostre article surt, com hem dit, a la pàgina catorze i a la tretze hi ha unes paraules de Miquel Sellarès:

"Sellarès opina que el col·lectiu Contrastant s'equivoca a l'hora de quantificar els assistents en nombre sensiblement inferior al milió. "S'obliden les hores que va durar la manifestació, la gran riuada de gent que hi va anar desfilant. Quan alguns dels manifestants ja marxaven, d'altres sortien de casa per anar-hi després d'escoltar la ràdio i d'haver comprovat que transcorria amb normalitat", argumenta."

Deixant de banda l'argumentació de Sellarès, que contestarem en un altre article, hi ha un fet concloent: Sellarès sabia la nostra xifra abans que l'article sortís publicat. No creiem que sigui una bona manera de fer les coses. El dia 11 d'agost ens va escriure un periodista d'El Punt perquè diguéssim la nostra xifra, cosa que no vam poder fer per dos motius. D'una banda, la teníem compromesa amb l'Avui i, d'altra, encara no teníem acabat l'informe. I li vam haver de dir que no la hi podíem dir ni la hi podríem dir. Fa pocs dies, el 4 de setembre, en Quim Monzó ens va escriure perquè buscava la nostra xifra i li vam haver de dir que en el web mai no l'havíem dita i que acabàvem de fer un article però que no la hi podíem donar.

En resum, l'Avui demana una exclusiva que se la carrega perquè la xifra no li agrada. Certament, inaudit i inèdit. Una cosa és que l'endemà de la publicació de la nostra dada se'n qüestioni la veracitat o l'exactitud, però una altra és qüestionar-la el mateix dia i, a més, abans que el públic la conegui. Realment insòlit.