A continuació volem fer tres consideracions sobre el tractament informatiu de la manifestació convocada per l'AVT a Madrid el 25 de novembre de 2006. En concret, volem analitzar tres diaris (El Mundo, El País i l'Avui).

Cal recordar que tres fonts han calculat el nombre d'assistents en aquesta manifestació: la Comunitat de Madrid en va comptar 1.300.000 sense precisar-ne mètode ni àrea; la Delegació del Govern espanyol a Madrid en va comptar 129.715 i EP en va comptar 119.661.

1. El País

Com ha fet darrerament, EP va comptar el nombre de manifestants. Tanmateix, ara no volem analitzar el recompte fet pel diari espanyol, sinó fixar-nos en com presenta la xifra de persones que van assistir a la manifestació. En un proper article analitzarem el recompte fet per EP.

Pel que fa a la xifra de manifestants hem trobat aquestes citacions:

Más de 120.000 personas se manifiestan contra el diálogo con ETA (titular de portada)

La Asociación de Víctimas del Terrorismo (AVT) movilizó ayer en Madrid a más de 120.000 personas para protestar contra el actual proceso abierto para alcanzar el final de ETA. (text de la protada)

120.000 personas protestan contra la "rendición ante ETA" y anuncian una "rebelión cívica"(titular de la notícia)

La Asociación de Víctimas del Terrorismo (AVT), con el apoyo en la movilización del PP, logró sacar ayer a la calle a casi 120.000 personas -según cálculos de este periódico, y 129.715, según la Delegación del Gobierno- en contra del llamado proceso de paz y de la política antiterrorista del Gobierno de Rodríguez Zapatero, calificada por los convocantes como una "rendición ante ETA".

El desconcert que provoquen les xifres en qui llegeix el diari és evident atès que EP aporta només tres xifres: "más de 120.000 personas" , "120.000 personas" i "casi 120.000 personas". Evidentment, la diferència quantitativa és molt petita, però és increïble que un mateix diari ofereixi tres dades, una de les quals entra en contradicció amb el seu recompte, ja que EP va comptar 119.661 manifestants i no pas "más de 120.000 personas". El més greu, però, és que els dos llocs on apareix el sintagma "más de 120.000 personas" és a la portada, en el titular i en el text. Sembla que hagi hagut descoordinació entre la persona que ha escrit el text de la portada, titular inclòs, i el periodista que ha redactat la notícia.

2. El Mundo

EM parla d'"una gran multitud", "multitudinaria", "cientos de miles de personas" i "centenares de miles de personas":

Una gran multitud pide por quinta vez a Zapatero que no se rinda (titular)

Cientos de miles de personas, incluida la plana mayor del PP, contra la negociación con ETA El presidente de la AVT usó citas de los socialistas Benegas, Belloch, Jáuregui, Bono, González, Caldera y el propio Zapatero para exigir que no haga concesiones a la banda terrorista (subtítol)

Multitudinaria. La protesta de la Asociación de Víctimas del Terrorismo (AVT) fue de nuevo secundada por centenares de miles de personas que exigieron por quinta vez a Zapatero que "no se rinda" ante la organización terrorista. (lead)

Per tant, EM no es mulla. En parlar de "centenares de miles" queda clar que no assumeix la xifra de la comunitat de Madrid, però també és evident que no assumeix la de la Delegació del Govern espanyol a Madrid. Així doncs, opta per una solució intermèdia. Ni 129.715 ni 1.300.000.

I a l'editorial fa explícita la seva solució salomònica. El text és ben clar:

Por cierto, es una falta de seriedad la guerra de cifras que ofrecieron la Comunidad de Madrid (1.300.000 manifestantes) y la Delegación del Gobierno (129.715), que desprestigia por igual a ambas instituciones, pues es obvio que no había ni tantos ni tan pocos.

EM té raó quan parla del desprestigi de les institucions pel que fa a la seva credibilitat a l'hora d'oferir la xifra de participants en una manifestació. El que diu EM és evident. Per definició, les fonts institucionals tenen, d'entrada, la credibilitat guanyada per endavant.

La solució que adopta EM, però, és com a mínim errònia perquè, com hem demostrat reiteradament, el recompte real de manifestants no té per què situar-se en un punt intermedi entre dues fonts. És a dir, això de dir ni 130.000 ni 1.300.000, sinó uns 600.000 o 800.000 manifestants, no té cap fonament empíric. Per exemple, a la manifestació que l'AVT va convocar el 25 de febrer de 2006, la Delegació del Govern espanyol en va dir 110.989, la comunitat de Madrid en va comptar 1.400.000 i nosaltres en vam comptar no més de 93.282. És a dir, la nostra s'apropava a la de la Delegació del Govern espanyol, no a un punt intermedi (entre 650.000 i 750.000, per exemple).

3. Avui

Un dels subtítols de l'Avui és el següent: "La comunitat de Madrid xifra en 1,3 milions els assistents a l'acte, que arriba en un moment difícil per a l'executiu de Zapatero (un dels dos subtítols). És a dir, el diari esmenta la comunitat de Madrid com a font i en reprodueix la xifra.

A més, el periodista que escriu la notícia fa referència dues vegades a la idea de multitud:

El PP pressiona contra el procés de pau amb una altra manifestació multitudinària (titular)

La multitud de manifestants que cobria el carrer Velázquez va presentar-se, mentre encara hi havia llum, com un immens mar de banderes espanyoles.

És increïble que l'Avui, després de tot el que ha plogut, subtituli que una manifestació ha reunit 1.300.000 persones quan els periodistes del diari saben que és mentida. O això sembla. A més, els periodistes disposaven d'una altra xifra a l'hora de fer el subtítol:

A la marxa, que va aplegar centenars de milers de persones (1,3 milions segons la comunitat de Madrid i 240.000 segons la delegació del govern central) al llarg del carrer Velázquez de la capital espanyola, no hi va faltar la cúpula del PP en ple.

Cal dir és que la xifra que el periodista atribueix a la Delegació del Govern espanyol és errònia: no són 240.000 sinó 130.000.

Per acabar, l'Avui situa en el subtítol una xifra que la comunitat de Madrid no ha explicat com la va obtenir. El periodista, per exemple, hauria d'haver demanat les dades detallades del recompte per veure si el resultat era possible. Tot plegat, una manera poc seriosa d'informar.