Les dades de participació a la manifestació de l'AVT celebrada a Madrid el 25 de novembre de 2006 han aixecat molta polèmica, com sempre que l'AVT convoca una manifestació contra el diàleg entre el govern espanyol i ETA.

Darrerament l'AVT no dóna xifres de participació a les manifestacions que convoca. Ja se sap que els organitzadors sempre inflen la dada de participants a les seves manifestacions fins a nivells surrealistes. Sense anar més lluny, l'AVT va dir que va convocar 1.750.000 persones a la manifestació del 25 de febrer de 2006. No cal dir que la xifra és simplement impossible.

L'AVT no ofereix xifres darrerament perquè no li cal fer-ho: té una font oficial, en aquest cas la Conselleria d'Interior de la Comunitat de Madrid, que ofereix unes dades de participació altíssimes, de fet, impossibles. És clar que aquest organisme oficial sap que el que diu no és cert. La prova més fefaent és que mai no ha explicat com arriba a xifres milionàries atès que a la manifestació on ha comptat menys gent va donar un milió de manifestants. És obvi que els carrers on se celebren les manifestacions no permeten encabir un milió o més d'un milió de persones.

Una altra font que ofereix dades de participació és la Delegació del Govern espanyol a Madrid. Aquest recompte el fa la policia espanyola. Cal remarcar que aquest recompte és, com a mínim, molt més acostat a la realitat. El problema és que la policia espanyola infla més o menys lleugerament la xifra final amb un intent de fer més creïble la dada que ofereix. Així, a la manifestació del 25-F convocada per l'AVT al carrer Serrano de Madrid, de la plaça República Argentina a la plaça Colón, el cos policial va comptar-ne 110.989. En un article fet aquells dies vam comentar que la policia espanyola va inflar la xifra per tal que el resultat final ultrapassés els cent mil manifestants. CONTRASTANT, aquell dia, va comptar-ne 93.282 com a màxim. La gran diferència entre la nostra xifra i la de la policia, molt més enllà dels 18.000 manifestants de més o de menys, és psicològica: la nostra xifra només té cinc dígits mentre que la de la policia en té sis. Aquesta diferència, certament, no s'ha de menysprear. Un cas a l'inrevés és el preu de molts productes de certes botigues que valen 99,95 euros o 99,99. Sens dubte, es tracta d'un preu psicològic (i social).

1. Les dades del recompte de la policia espanyola

El País del 27 de novembre aporta informació sobre les dades del recompte fete per la policia espanyola. Així, en un quadre en reprodueix les xifres (àrees, densitats i nombre de manifestants) i en un plànol marca les àrees de cada zona.

En un quadre donarem les dues informacions que ofereix EP:

1.1. Àrees on la policia espanyola assigna densitat

L'àrea d'aquestes zones delimitades per la policia espanyola és de 43.985 metres quadrats, com es pot veure en quadre anterior.

1.2. Densitat

A les àrees que assigna densitats, la policia espanyola hi assigna entre 2 i 3,5 persones, com es pot comprovar en el quadre següent:

La policia espanyola assigna 3 persones per metre quadrat en dues àrees i a l'altra hi ha zones on n'assigna 3,5 i d'altres on n'assigna dos. En aquesta darrera àrea el promig és de 2,88 persones per metre quadrat (xifra que s'obte en dividir el nombre de manifestants pels metres quadrats).

2. Consideracions al recompte de la policia espanyola

Per fer els càlculs que presentem a continuació, hem utilitzat el plànol dels carrers que hi ha al web de l'Ajuntament de Madrid (www.munimadrid.es/GuiaUrbanav2/default.htm), el qual permet de calcular les longituds i les amplades dels diferents carrers de la ciutat.

Cal recordar que el recorregut oficial de la manifestació començava al carrer Velázquez cantonada Alcalá i que acabava a Velázquez a l'alçada de la plaça que hi ha més amunt del carrer Pedro de Valdivia.

2.1. Longitud de la manifestació

La policia espanyola va fer la medició a les sis de la tarda. En aquell moment, la capçalera era a l'alçada del carrer Juan Bravo i la cua era al Alcalá. La distància entre la capçalera i la cua era de 1.004 metres, als quals hem d'afegir els 179 de llarg que fa el carrer Goya, carrer perpendicular a Velázquez. Si sumem les dues longituds (una vertical i l'altra horitzontal), la manifestació tenia una llargària de 1.183 metres.

2.2. Amplada de la manifestació

Els carrers d'aquesta zona de la manifestació fa 29 o 30 metres, com reflecteix el quadre següent:

A més, cal tenir present que el carrer Velázquez entre Alcalá i Villanueva i entre Villanueva i Jorge Juan fa 30 metres d'ample.

2.3. Tipus de manifestació

Com ja hem dit en diverses ocasions, cal tenir en compte que les diferents àrees d'una manifestació poden ser dinàmiques (la gent es mou) o estàtiques (la gent resta aturada).

En els 1.004 metres del carrer Velázquez ocupats en el moment de fer el recompte, cal suposar que una part està en moviment, és a dir, que es tracta d'una zona on la manifestació és en un bon tros dinàmica i en una altra estàtica. Pel que fa a les zones del carrer Goya entre els carrers Lagasca i Núñez de Balboa, s'ha de suposar que es tracta d'una manifestació bàsicament estàtica perquè la gent està esperant d'incorporar-se al carrer Velázquez.

2.4. Àrees on la policia espanyola assigna densitat

En allò substancial, l'àrea que hem calculat coincideix amb l'àrea calculada per la policia espanyola.

Pel que fa a l'àrea ocupada per la manifestació en el moment que és entre Juan Bravo i Alcalà, tenim aquestes dades, que comparem amb les policials:

Com es pot comprovar, la desviació entre les dues àrees és mínima. La policia espanyola estableix 43.895 metres quadrats i nosaltres, amb l'aplicació del web de l'Ajuntament de Madrid, 44.288. En total, calculem 393 metres quadrats més que la policia espanyola, un 0,89% més.

2.5. Anàlisi de les dades de la policia espanyola

A continuació reproduirem les nostres dades a partir de l'informa policial que ha
publicat EP. Així, analitzarem les quatre àrees que ofereix la policia espanyola.

2.5.1. Àrea compresa entre Alcalà i Jorge Juan

Tot seguit reproduïm l'àrea d'aquesta zona:

La diferència entre les dues dades és de 400 metres quadrats. És a dir, la nostra superfície és superior a la calculada per la policia. Com a conseqüència, hi hauria d'haver més una mica més de gent. Més endavant, farem una consideració general sobre la medició de l'àrea per part de la policia espanyola.

La policia espanyola va calcular en aquesta àrea una densitat de 3 persones per metre quadrat. Com que la policia espanyola calcula que la capacitat màxima d'un metre quadrat és de quatre persones, es tracta, sens dubte, una densitat molt alta. De totes les manifestacions que hem comptat només en una vam donar tres persones per metre quadrat, el nostre màxim (al qual cal afegir un 10% de marge d'error, és a dir, 3,3 persones per metre quadrat), a la manifestació del 15 de febrer de 2003 contra la guerra de l'Iraq. Hi ha, però, una notable diferència entre els dos casos: aquell dia, la manifestació barcelonina va ser caòtica a causa de la gernació de manifestants i del fet que els manifeestants no fessin cas de les consignes dels organitzadors i en lloc de situar-se a la Diagonal se situessin a la Gran Via. A Madrid cap diari no informa de cap caos. La retransmissió de la COPE tampoc no va comentar en cap moment que es visqués una situació caòtica, sinó que va remarcar la normalitat de la manifestació. S'ha d'entendre el concepte de normalitat no en el sentit d'absència d'incidents, sinó en el sentit d'absència de problemes en la circulació de la manifestació.

A més, hi ha un problema tèoric: la policia espanyola no descompta cap àrea no útil, que sens dubte van existir. Per tant, atribuir tres persones permetre quadrat és excessiu.

2.5.1. Àrea compresa entre Jorge Juan i Ramón de la Cruz

A continuació oferim el quadre que hem elaborat i el comparem amb les dades policials:

En aquest cas l'àrea de la policia espanyola i de la nostra també són gairebé idèntiques. La policia espanyola calcula 22.695 metres quadrats i nosaltres en calculem 23.115. És a dir, hi ha desviació de l'1,88%. En definitiva, 420 metres quadrats.

En aquesta àrea la policia ofereix diverses densitats, que varien de 3,5 a 2 persones per metre quadrat. Suposem que 3,5 persones per metre deu ser al carrer Goya i, potser, en algun lloc concret del carrer Velázquez. De tota manera, la densitat mitjana segons aquest cos policial és de 2,78 persones per metre quadrat. Com en el cas anterior considerem que la densitat és massa elevada, atès que segons la policia espanyola la capacitat màxima en un metre quadrat són quatre persones. Per tant, és evident que s'han de fer les mateixes consideracions que en l'àrea anterior.

2.5.2. Àrea compresa entre Ramón de la Cruz i Juan Bravo

A continuació oferim el quadre que hem elaborat i el comparem amb les dades policials:

L'àrea de la policia espanyola i de la nostra són gairebé idèntiques. La policia espanyola calcula 12.750 metres quadrats i nosaltres en calculem 12.323. És a dir, hi ha desviació de l'3,46%. En definitiva, 427 metres quadrats de diferència. En aquest cas, però, la superfície de la policia espanyola és superior a la nostra.

És obvi que en els 408 metres del carrer Velázquez la manifestació havia de ser bàsicament dinàmica. Principalment, perquè es tracta de la capçalera i no té cap impediment per fer la marxa. Una altra cosa és la velocitat. Però la gran majoria de manifestants ha d'estar en moviment.

D'altra banda, hem de fer-hi les mateixes objeccions que a les àrees anteriors. Així, si calculem un 3% d'àrea no útil (que segurament és més), la densitat augmenta a 3,09 persones per metre quadrat.

2.5.3. Anàlisi de les àrees anteriors: d'Alcalá a Juan Bravo

Les dades policials d'aquestes tres zones ofereixen els resultats següents:

És a dir, segons la policia espanyola, en tota aquesta zona hi havia una mitjana de 2,88 persones per metre quadrat. Si tenim en compte que la policia espanyola no ha restat les àrees no útils, que calcula quatre persona per metre quadrat com a màxim teòric possible i que la manifestació havia de ser en una part considerable dels 1.004 metres que ocupava al carrer Velázquez dinàmica, la xifra de la policia espanyola és altíssima. Si calculem, per exemple, que l'àrea no útil és el 3% (ben segurament és més), aleshores la densitat del metre quadrat augmenta a 2,97 persones per metre quadrat. Des de la nostra perspectiva, les dades són impossibles perquè estan inflades.

2.5.4. Àrea compresa entre Juan Bravo i María Molina

En aquest cas, l'àrea de la policia espanyola i la nostra divergeixen radicalment. Veiem-ne els quadre:

Així, mentre que la policia espanyola calcula 19.387 metres quadrats, el nostre càlcul en suma 15.741. La diferència, doncs, és d'un 23,16% menys en el nostre cas.

Si comparem les nostres dades amb les que aporta EP veurem que entre els carrers María Molina i Maldonado les dues són molt semblants:

Mentre que per a EP l'àrea ocupa 11.640 metres quadrats, per a nosaltes n'ocupa 12.058. Pel que fa a la longitud, hem calculat que entre Maria Molina i Maldonado hi ha 412 metres. I la distància entre Maria Molina i Juan Bravo és de 539 metres atès que entre Maldonado i Juan Bravo hi ha 127 metres. Això ens permet postular que el càlcul policial comet l'error de sumar dues vegades aquesta distància. Si sumen als 15.741 metres quatrats que hem calculat el carrer Juan Bravo dues vegades, aleshores n'obtenim 19.424, àrea calcada a la policial (19.387).

La diferència d'àrea ocupada, però, no afecta el càlcul final de manera significativa atès que el nombre de manifestants (suposant que tothom que espera la manifestació posteriorment s'hi afegeix) és simbòlic. En el cas de la policia és 0,16 persones per metre quadrat i en el nostre és de 0,20.

2.5.5. Àrea total de la manifestació

En el quadre següent recordarem les diferents àrees per tal de trobar l'àrea total.

Segons la policia espanyola, l'àrea ocupada pels manifestants és de 63.282, mentre que a nosaltres ens en surten 60.029. Per tant, ens surten 3.253 metres quadrats menys.

La diferència, però, no és important perquè es deu al diferent càlcul de l'àrea on hi havia la gent que anava pel davant de la capçalera o que esperava la manifestació. En tot cas, aquesta diferència implicaria reduir una mica el nombre de manifestants en el benentès que el càlcul dels presents s'hagués fet a partir de l'àrea. Com que EP no explica com s'ha fet aquest càlcul ni disposem de les dades policials, no se sap si el càlcul es va fer a partir d'àrees o fent un recompte un a un (amb arrodoniments, òbviament) dels manifestants.

3. Conclusió

En primer lloc, volem comentar aspectes metodològics. Al nostre parer, la policia espanyola comet dos errors greus. El primer consisteix a no descomptar l'àrea no útil ja que quan els manifestants caminen per les voreres hi ha mobiliari urbà i arbres que ocupen una àrea que cal descomptar, els manifestants tampoc no estan enganxats a les parets dels blocs de cases, etcètera. El segon és no distingir la densitat de les voreres i la de la calçada. Aquesta distinció permet afinar més el càlcul de la densitat i serveix per mostrar que la densitat de les voreres és diferent de la de la calçada.

En segon lloc, la policia aplica una densitat excessiva que no s'explica si es tenen presents els mitjans tèvnics i humans que suposadament hi dedica. A EP del 26 de novembre trobem la citació següent:

En cambio, la Delegación del Gobierno en Madrid ofreció el dato de 129.715 asistentes, reflejada en el acta policial. Este organismo facilitó los planos de la marcha, divididos en zonas (y éstas en sectores), los sistemas de cálculos, así como decenas de fotos aéreas.

I a EP del 27 de novembre hi trobem aquesta altra:

La Delegación en [sic] Gobierno en Madrid, días antes de la marcha de la AVT, habia facilitado a los medios de comunicación una detallada cartografía del recorrido en la que se mostraba una vista general del recorrido y un plano por cada sector en que se había dividido el recorrido. Cada uno de esos sectores, que incluía las calles aledañas al itinerario, aparecía dividido en zonas (38 en total), de cada una de las cuales se daba la longitud, la anchura y la superficie total en metros cuadrados. Los planos habían sido elaborados por la sección de planificación de la Comisaría General de Seguridad Ciudadana de la Policía.
Es decir, que cuando la marcha se estaba celebrando, bastó con que los policías de a pie situados en cada uno de esos 38 zonas dijera cuántos manifestantes por metro cuadrado había donde ellos estaban. Los datos fueron cotejados con las fotos aéreas tomadas por un helicóptero de la policía.

Amb tot aquest preparatiu no s'entén que després de fer tota la feina que explica EP la policia es limiti a donar una xifra que no distingeix, per exemple, entre voreres i calçada o a oferir una dada per a una àrea molt gran quan la podria subdividir en uns quants sectors, utilitzant el lèxic de l'organisme policial.

En tercer lloc, la policia espanyola hauria de preguntar-se per què les seves dades no són fiables per a molts mitjans de comunicació i molts ciutadans quan, de fet, ofereix dades que s'acosten a la realitat. Evidentment, aquesta manca de credibilitat es deu a diversos motius. Un, però, gens menyspreable és que la policia espanyola ha fet recomptes milionaris en diverses manifestacions, per exemple, les manifestacions antiETA. El cas més flagrant fou el plujós 12 de març de 2004 quan la policia espanyola va calcular l'exorbitant xifra de 2.300.000 assistents a la manifestació convocada arran dels atemptats del dia anterior. La gent es pensa que arribar a un milió de manifestants és molt senzill. La policia espanyola (i d'altres organismes policials, com la Guàrdia Urbana de Barcelona) ha transmès aquesta idea. A més, ha fet recomptes molt diferents d'àrees molt semblants, la qual cosa li ha generat un greu problema ja que en àreees molts semblants surt un nombre manifestants molt diferent. Així, la policia espanyola hauria de fer autocrítica i dir que els recomptes milionaris no existeixen i, atès que disposa de les imatges i de la informació sobre la manifestació, establir un nou recompte amb els paràmetres amb què actualment compta. Si fes això, sens dubte guanyaria la credibilitat que ara no té.