A continuació farem una anàlisi del recompte que va fer El País de la manifestació convocadda per l'AVT el 25 de novembre de 2006.

1. Les dades del recompte d'El País

Segons El País, en el moment del recompte, les set de la tarda, la capçalera de la manifestació era a la plaça que on conflueixen Velázquez i López de Hoyos i la cua havia arribat a José Ortega y Gasset. A més, hi havia un àrea ocupada a López de Hoyos i a Pedro de Valdivia.

EP va presentar el 26 de novembre els càlculs següents:

Així doncs, EP va comptar 119.611 manifestants en 34.196 metres quadrats, és a dir, una mitjana de 3,5 persones per metre quadrat.

2. Consideracions al recompte d'El País

2.1. L'àrea

A continuació compararem les dades d'EP amb les nostres. Les nostres dades les hem obtingudes a partir de la guia urbana que apareix al web de l'Ajuntament de Madrid (www.munimadrid.es/GuiaUrbanav2/default.htm ). Aquesta guia calcula la longitud i l'amplada dels carrers de la ciutat.

2.1. L'àrea de Velázquez

En el quadre següent mostrem les àrees d'EP i les nostres:

Com es pot comprovar, l'àrea total d'EP a Velázquez és de 27.894 metres quadrats mentre que la nostra és de 28.527. Per tant, la nostra àrea és 633 metres quadrats més gran (un 2,22%)

Cal dir que en aquest carrer situem l'escenari atès que al plànol que aporta EP hi ha una ratlla gruixuda a l'alçada d'aquest carrer amb la plaça formada per la confluència d'aquest carrer amb López Hoyos. Atribuïm 500 metres quadrats a l'escenari i a l'àrea de seguretat, tot i que segurament fou superior. Per això la nostra àrea de Pedro de Valdivia és de 4.460 metres quadrats i no pas de 4.960.

2.2. L'àrea dels carrers propers

Com hem vist, EP compta gent a López de Hoyos (fins a Lagasca), la plaça on conflueixen López de Hoyos i Velázquez i a Pedro de Valdivia (entre Velázquez i Edison).

En el quadre següent mostrem les àrees d'EP i les nostres:

Mentre que el càlcul de l'àrea de Velázquez és molt similar, l'àrea dels carrers circumdants difereix diametralment. Així, l'àrea de la plaça formada per la confluència de Velázauez i López Hoyos és molt similar (2.844 metres quadrats EP per 2.952 nosaltres), però no pas l'àrea de López de Hoyos i Pedro de Valdivia. En concret, l'àrea total d'aquesta zona és un 25,71% superior a la calculada per EP. La diferència, doncs, és substancial. Creiem que cal trobar l'explicació a aquesta diferència en el fet que l'àrea calculada pels periodistes presents a la manifestació no coincideix amb l'àrea dibuixada per la persona que fa el plànol. D'aquesta manera, els manifestants que són a López de Hoyos no arribarien fins a Lagasca ni la gent que era a Pedro de Valdivia arribaria fins a Edison.

De fet, numèricament es pot argumentar aquest desfasament. Com que López de Hoyos fa 30 metres d'ample, si els manifestants n'ocupaven 51 de llarg, aleshores obtenim els 1.650 metres quadrats que calcula EP. Pel que fa a Pedro de Valdivia, si multipliquem els 20 metres que fa d'ample pels 90 metres de longitud, obtenim 1.800 metres quadrats dels 1.808 que calcula EP. En aquest cas només hauria un desfasament de 8 metres quadrats.

2. Densitats

EP calcula el nombre de manifestants a partir de la premissa que en un metre quadrat hi caben com a màxim quatre persones. Aquesta premissa és molt important perquè si com fa la Comunitat de Madrid en un metre quadrat hi caben 15 o 20, aleshores l'anàlisi a fer seria diferent.

A continuació recordarem les densitats que EP assigna a cada àrea i les valorarem:

Com es pot comprovar, EP assigna la densitat màxima a 19.120 metres quadrats. Això vol dir que el 55,91% de la manifestació estava ocupada pel nombre màxim possible de manifestants. Tot i que quan fa el recompte EP cal considerar que la manifestació era estàtica a gairebé tot el recorregut, aquest percentatge és massa alt.

A més, 7.377 metres quadrats estaven ocupats per 3,5 persones, és a dir, el 21,57%, una densitat gens menyspreable. Tot plegat implica que el 77,48% de la manifestació tenia una densitat igual o superior a 3,5 persones per metre quadrat. En d'altres paraules: en 26.497 metres quadrats hi va haver 102.300 manifestants, per la qual cosa la densitat mitjana fou de 3,86 persones per metre quadrat.

Hi ha dos arguments per considerar que la densitat que assigna EP és excessiva segons els paràmetres que utilitza el diari espanyol. En primer lloc, cal remarcar que 3,86 s'acosta força a 4 persones per metre quadrat, el màxim teòric. De fet, segons EP en aquesta àrea hi caben 105.988 manifestants, només 3.688 més dels que compta. És a dir, EP compta el 96,5% dels manifestants possibles. I, en segon lloc, EP no aplica el concepte d'àrea no útil, sinó que aplica densitats a tota l'àrea que comptabilitza. Tot i que la nostra àrea és 542 metres quadrats superior que la que compta EP (un 2,05%), cal tenir present que la diferència no rau en l'aplicació de cap àrea no útil atès que EP no parla d'aquest concepte i, a més, a les diverses zones en què EP va dividir la manifestació hi ha, com hem vist, les diferències percentuals no són constants (entre el -3,95% i el 5,76%).

Encara hi ha més: si sumen les àrees on segons EP hi ha com a mínim 3 persones per metre quadrat, obtenim 28.147 metres quadrats. Per tant, s'obté una mitjana de 3,81 persones per metre. Això vol dir que en el 82,31% de l'àrea que ocupa la manifestació hi ha tres o més persones. Segons EP, la capacitat màxima d'aquesta àrea és de 112.588 manifestants i en el recompte que fa surten 107.250, és a dir, 5.338 menys. Percentualment, tota aquesta àrea està al 95,26 % de la seva capacitat màxima.

Tot el que hem vist fins ara permet arribar a la conclusió que la densitat està inflada. No pot ser que, tot i que sigui estàtica, el 82,31% de l'àrea d'una manifestació estigui ocupat per una densitat mitjana de 3,81 persones per metre quadrat si l'ocupació teòrica màxima és de 4.

3. Conclusió

Com s'ha pogut llegir al llarg de l'article EP assigna una densitat excessiva si tenim en compte els límits tèorics d'ocupació d'un metre quadrat d'aquest diari. Com hem comentat en un altre article que hem dedicat a aquesta manifestacíó on hem parlat de la xifra de la policia espanyola, EP té greus problemes a l'hora d'oferir una xifra que s'acosti a la realitat númerica de la manifestació perquè ha participat en el desgavell de reproduir unes xifres oficials de participació senzillament impossibles. Per això, quan fa un recompte acurat d'una manifestació ha d'inflar la densitat. Com ja se sap, en una manifestació hi ha dues variables: àrea i densitat. Si s'estableix un àrea determinada, només hi ha dues possibilitats per tal d'augmentar el nombre de manifestants, possibilitats que, òbviament, EP fa servir. D'una banda, hi ha la possibilitat de no descomptar cap metre a l'àrea calculada, és a dir, no s'aplica el concepte d'àrea no útil i d'aquesta manera surten uns quants metres quadrats més. I, d'altra banda, la segona possibilitat és augmentar la densitat real. D'aquesta manera s'aconsegueix incrementar el resultat final en alguns quants milers de manifestants de manera que la xifra no és tan baixa. Quan diem "que la xifra no és tan baixa" fem referència a la utilització mítica dels famosos milions de manifestants. La gent, tan acostumada a manifestacions milionàries, quan sent parlar de 100.000 manifestants arriba a la conclusió que no hi havia gairebé ningú.

A més a més, EP té un altre problema: no pot donar una xifra gaire inferior a la de la policia espanyola (129.715). Si per a molta gent la xifra policial no és creïble, una xifra sensiblement inferior semblaria inventada.

Segons el nostre parer, EP només té una solució si vol comptar manifestacions de manera acurada sense haver de recórrer a l'artifici d'inflar més o menys el resultat final. La solució consisteix a reconèixer que ha reproduït xifres de manifestants impossibles i que a partir d'aquest moment farà un recompte acurat dels manifestants. Això implica, necessàriament, començar de zero.