|
A continuació
farem una anàlisi del recompte que va fer El
País de la manifestació convocadda per
l'AVT el 25 de novembre de 2006.
1. Les dades del
recompte d'El País
Segons El País, en el
moment del recompte, les set de la tarda, la capçalera
de la manifestació era a la plaça que
on conflueixen Velázquez i López de Hoyos
i la cua havia arribat a José Ortega y Gasset.
A més, hi havia un àrea ocupada a López
de Hoyos i a Pedro de Valdivia.
EP va presentar el 26 de novembre
els càlculs següents:
CARRERS |
ÀREA |
DENSITAT |
MANIFESTANTS |
López
Hoyos-Lagasca |
1.650
|
3
|
4.950
|
Plaça
López Hoyos-Velázquez |
2.844
|
4
|
11.376
|
Pedro
de Valdíva-Edison |
1.808
|
1
|
1.808
|
Pedro
de Valdivia-María Molina |
4.636
|
4
|
18.544
|
María
Molina-Diego de León |
8.530
|
4
|
34.120
|
Diego
de León-Maldonado |
3.110
|
4
|
12.440
|
Maldonado-Padilla |
7.377
|
3,5
|
25.820
|
Padilla-José
Ortega y Gasset |
4.241
|
2,5
|
10.603
|
total |
119.661
|
Així doncs,
EP va comptar 119.611 manifestants en 34.196 metres
quadrats, és a dir, una mitjana de 3,5 persones
per metre quadrat.
2. Consideracions al recompte d'El
País
2.1. L'àrea
A continuació compararem les
dades d'EP amb les nostres. Les nostres dades les hem
obtingudes a partir de la guia urbana que apareix al
web de l'Ajuntament de Madrid (www.munimadrid.es/GuiaUrbanav2/default.htm
). Aquesta guia calcula la longitud i l'amplada dels
carrers de la ciutat.
2.1. L'àrea de Velázquez
En el quadre següent mostrem
les àrees d'EP i les nostres:
CARRERS |
ÀREA
D'EL PAÍS |
ÀREA DE
CONTRASTANT
|
DIFERÈNCIA |
Pedro
de Valdivia-María Molina |
4.636
|
4.460
|
-3.95%
|
Maria
Molina-Diego de León |
8.530
|
8.758
|
2,60%
|
Diego
de León-Maldonado |
3.110
|
3.300
|
5,75%
|
Maldonado-Padilla |
7.377
|
7.569
|
2,54%
|
Padilla-José
Ortega y Gasset |
4.241
|
4.440
|
4,48%
|
total |
27.894
|
28.527
|
2,22%
|
Com es pot comprovar, l'àrea total
d'EP a Velázquez és de 27.894 metres quadrats
mentre que la nostra és de 28.527. Per tant,
la nostra àrea és 633 metres quadrats
més gran (un 2,22%)
Cal dir que en aquest carrer situem
l'escenari atès que al plànol que aporta
EP hi ha una ratlla gruixuda a l'alçada d'aquest
carrer amb la plaça formada per la confluència
d'aquest carrer amb López Hoyos. Atribuïm
500 metres quadrats a l'escenari i a l'àrea de
seguretat, tot i que segurament fou superior. Per això
la nostra àrea de Pedro de Valdivia és
de 4.460 metres quadrats i no pas de 4.960.
2.2. L'àrea dels carrers propers
Com hem vist, EP compta gent a López
de Hoyos (fins a Lagasca), la plaça on conflueixen
López de Hoyos i Velázquez i a Pedro de
Valdivia (entre Velázquez i Edison).
En el quadre següent mostrem
les àrees d'EP i les nostres:
ÀREA
DE CONTRASTANT
|
ÀREA
D'EL PAÍS
|
DIFE-
RÈNCIA
|
CARRER |
LLARG |
AMPLE |
ÀREA |
Pedro
de Valdivia-Edison |
127
|
20
|
2.540 |
1.808
|
48,37%
|
López
de Hoyos-Lagasca |
81
|
30
|
2.430 |
1.650
|
47,27%
|
López
de Hoyos-Velázquez |
82
|
36
|
2.952 |
2.844
|
3,80%
|
Total |
|
|
7.922 |
6.302 |
25,71% |
Mentre que el càlcul
de l'àrea de Velázquez és molt
similar, l'àrea dels carrers circumdants difereix
diametralment. Així, l'àrea de la plaça
formada per la confluència de Velázauez
i López Hoyos és molt similar (2.844 metres
quadrats EP per 2.952 nosaltres), però no pas
l'àrea de López de Hoyos i Pedro de Valdivia.
En concret, l'àrea total d'aquesta zona és
un 25,71% superior a la calculada per EP. La diferència,
doncs, és substancial. Creiem que cal trobar
l'explicació a aquesta diferència en el
fet que l'àrea calculada pels periodistes presents
a la manifestació no coincideix amb l'àrea
dibuixada per la persona que fa el plànol. D'aquesta
manera, els manifestants que són a López
de Hoyos no arribarien fins a Lagasca ni la gent que
era a Pedro de Valdivia arribaria fins a Edison.
De fet, numèricament es pot argumentar
aquest desfasament. Com que López de Hoyos fa
30 metres d'ample, si els manifestants n'ocupaven 51
de llarg, aleshores obtenim els 1.650 metres quadrats
que calcula EP. Pel que fa a Pedro de Valdivia, si multipliquem
els 20 metres que fa d'ample pels 90 metres de longitud,
obtenim 1.800 metres quadrats dels 1.808 que calcula
EP. En aquest cas només hauria un desfasament
de 8 metres quadrats.
2. Densitats
EP calcula el nombre
de manifestants a partir de la premissa que en un metre
quadrat hi caben com a màxim quatre persones.
Aquesta premissa és molt important perquè
si com fa la Comunitat de Madrid en un metre quadrat
hi caben 15 o 20, aleshores l'anàlisi a fer seria
diferent.
A continuació
recordarem les densitats que EP assigna a cada àrea
i les valorarem:
CARRERS |
ÀREA |
DENSITAT |
López
Hoyos-Lagasca |
1.650
|
3
|
Plaça
López Hoyos-Velázquez |
2.844
|
4
|
Pedro
de Valdíva-Edison |
1.808
|
1
|
Pedro
de Valdivia-María Molina |
4.636
|
4
|
María
Molina-Diego de León |
8.530
|
4
|
Diego
de León-Maldonado |
3.110
|
4
|
Maldonado-Padilla |
7.377
|
3,5
|
Padilla-José
Ortega y Gasset |
4.241
|
2,5
|
Com es pot comprovar,
EP assigna la densitat màxima a 19.120 metres
quadrats. Això vol dir que el 55,91% de la manifestació
estava ocupada pel nombre màxim possible de manifestants.
Tot i que quan fa el recompte EP cal considerar que
la manifestació era estàtica a gairebé
tot el recorregut, aquest percentatge és massa
alt.
A més, 7.377 metres quadrats
estaven ocupats per 3,5 persones, és a dir, el
21,57%, una densitat gens menyspreable. Tot plegat implica
que el 77,48% de la manifestació tenia una densitat
igual o superior a 3,5 persones per metre quadrat. En
d'altres paraules: en 26.497 metres quadrats hi va haver
102.300 manifestants, per la qual cosa la densitat mitjana
fou de 3,86 persones per metre quadrat.
Hi ha dos arguments per considerar que
la densitat que assigna EP és excessiva segons
els paràmetres que utilitza el diari espanyol.
En primer lloc, cal remarcar que 3,86 s'acosta força
a 4 persones per metre quadrat, el màxim teòric.
De fet, segons EP en aquesta àrea hi caben 105.988
manifestants, només 3.688 més dels que
compta. És a dir, EP compta el 96,5% dels manifestants
possibles. I, en segon lloc, EP no aplica el concepte
d'àrea no útil, sinó que aplica
densitats a tota l'àrea que comptabilitza. Tot
i que la nostra àrea és 542 metres quadrats
superior que la que compta EP (un 2,05%), cal tenir
present que la diferència no rau en l'aplicació
de cap àrea no útil atès que EP
no parla d'aquest concepte i, a més, a les diverses
zones en què EP va dividir la manifestació
hi ha, com hem vist, les diferències percentuals
no són constants (entre el -3,95% i el 5,76%).
Encara hi ha més: si sumen les
àrees on segons EP hi ha com a mínim 3
persones per metre quadrat, obtenim 28.147 metres quadrats.
Per tant, s'obté una mitjana de 3,81 persones
per metre. Això vol dir que en el 82,31% de l'àrea
que ocupa la manifestació hi ha tres o més
persones. Segons EP, la capacitat màxima d'aquesta
àrea és de 112.588 manifestants i en el
recompte que fa surten 107.250, és a dir, 5.338
menys. Percentualment, tota aquesta àrea està
al 95,26 % de la seva capacitat màxima.
Tot el que hem vist fins ara permet
arribar a la conclusió que la densitat està
inflada. No pot ser que, tot i que sigui estàtica,
el 82,31% de l'àrea d'una manifestació
estigui ocupat per una densitat mitjana de 3,81 persones
per metre quadrat si l'ocupació teòrica
màxima és de 4.
3. Conclusió
Com s'ha pogut llegir al llarg de l'article
EP assigna una densitat excessiva si tenim en compte
els límits tèorics d'ocupació d'un
metre quadrat d'aquest diari. Com hem comentat en un
altre article que hem dedicat a aquesta manifestacíó
on hem parlat de la xifra de la policia espanyola, EP
té greus problemes a l'hora d'oferir una xifra
que s'acosti a la realitat númerica de la manifestació
perquè ha participat en el desgavell de reproduir
unes xifres oficials de participació senzillament
impossibles. Per això, quan fa un recompte acurat
d'una manifestació ha d'inflar la densitat. Com
ja se sap, en una manifestació hi ha dues variables:
àrea i densitat. Si s'estableix un àrea
determinada, només hi ha dues possibilitats per
tal d'augmentar el nombre de manifestants, possibilitats
que, òbviament, EP fa servir. D'una banda, hi
ha la possibilitat de no descomptar cap metre a l'àrea
calculada, és a dir, no s'aplica el concepte
d'àrea no útil i d'aquesta manera surten
uns quants metres quadrats més. I, d'altra banda,
la segona possibilitat és augmentar la densitat
real. D'aquesta manera s'aconsegueix incrementar el
resultat final en alguns quants milers de manifestants
de manera que la xifra no és tan baixa. Quan
diem "que la xifra no és tan baixa"
fem referència a la utilització mítica
dels famosos milions de manifestants. La gent, tan acostumada
a manifestacions milionàries, quan sent parlar
de 100.000 manifestants arriba a la conclusió
que no hi havia gairebé ningú.
A més a més, EP té
un altre problema: no pot donar una xifra gaire inferior
a la de la policia espanyola (129.715). Si per a molta
gent la xifra policial no és creïble, una
xifra sensiblement inferior semblaria inventada.
Segons el nostre parer, EP només
té una solució si vol comptar manifestacions
de manera acurada sense haver de recórrer a l'artifici
d'inflar més o menys el resultat final. La solució
consisteix a reconèixer que ha reproduït
xifres de manifestants impossibles i que a partir d'aquest
moment farà un recompte acurat dels manifestants.
Això implica, necessàriament, començar
de zero.
|