|
|||||||||
|
|
|
||||||||||||
|
|
|||||||||||||
|
. Introducció Com és evident, CONTRASTANT no va anar a comptar el nombre de participants d'aquesta manifestació. Per tant, l'objectiu d'aquest article no pot ser fixar el nombre de manifestants segons les nostres dades, sinó que l'únic que es pot arribar a formular és una hipòtesi plausible. Per formular-la, utilitzarem les cròniques que aparegueren als diaris i a les revistes. En concret, utilitzarem els diaris i les revistes següents: Avui [AV], Catalunya Express [CE], Diario de Barcelona [DB], El Correo Catalán [ECC], El Noticiero Universal [ENU], Hoja del Lunes [HL], La Prensa [LP], La Vanguardia [LV], Mundo Diario [MD], Solidaridad Nacional [SN], Tele/Express [TE], Destino [DE], Serra d'Or [SE], Interviu [IN], Canigó [CA], Oriflama [OR] i Lluita [LL]. A més, farem servir, perquè el considerem molt útil, l'edició espanyola d'El País. Al final de l'article hi ha el corpus de citacions que hem fet servir per analitzar la manifestació. D'antuvi, hem d'assenyalar dues limitacions fonamentals a l'hora de comptar el nombre de manifestacions de manera acurada: d'una banda, és impossible precisar l'àrea total ocupada i, conseqüentment, ens hem de limitar a mesurar l'àrea total ocupable a partir de les informacions de la premsa i, d'altra, es també impossible determinar la densitat de la manifestació en les seves diferents zones, cosa que ens obliga a establir una densitat mitjana plausible. Una altra limitació és la hiperbolització de la realitat que es detecta en el to de les cròniques, la qual genera les exageracions típiques de les narracions èpiques. Cal dir, però, que, malgrat tot, ha estat possible de fer-nos una idea sobre aspectes importants del que va passar. En aquest sentit, la informació sobre la manifestació que apareix als diaris és infinitament superior a la de les darreres manifestacions multitudinàries viscudes a Barcelona, que seran impossibles de reconstruir en el futur atès que les dades factuals que hi apareixen són mínimes en el millor dels casos (per no dir inexistents). 1. EL NOMBRE DE MANIFESTANTS I ELS COMENTARIS SOBRE LA XIFRA En aquest apartat reproduirem les dades i les citacions dels diaris i de les revistes que fan referència al nombre de manifestants de la manifestació. 1.a. Les xifres en els diaris i les revistes A continuació veurem què digué la premsa pel que fa al nombre d'assistents a la manifestació de diumenge.
Per tant, la majoria de diaris i de revistes afirmen en lloc prominent de les seves cròniques (titular, avanttítol, subtítol o entradeta) que assistiren més d'un milió de persones a la manifestació de l'11 de setembre de 1977. De fet, és curiós com posteriorment el mite reduí aquesta xifra a només un milió. 1.b. La xifra de manifestants, la font i l'hora Tot seguit reproduirem el quadre construït a partir de la xifra de manifestants que es diu que participaren en la marxa, la font de la xifra, l'hora en què la font ofereix la xifra i el diari que les esmenta
A partir del quadre, queda clar que poc després de les vuit tots els diaris donen per cert que hi havia més d'un milió i la quantitat mínima de manifestants la podem xifrar al voltant de 1.200.000. Paradoxalment, LP afirma que a tres quarts de cinc ja hi havia un milió de manifestants, xifra totalment impossible i més en aquella hora, quan encara quedava un quart d'hora per a l'inici oficial de la manifestació. 1.c. Comentaris sobre la xifra d'un milió, més d'un milió o milió i mig CA comença el seu editorial dient que es tracta "d'una xifra monstruosa, gairebé inimaginable". Certament, és una afirmació correcta, a la qual s'ha d'afegir que, a més, es tracta d'una xifra impossible. Pel que fa a la xifra mítica, a les cròniques hi podem destacar diversos comentaris: no importa la quantitat exacta de manifestants, raó per la qual no ve de 250.000 persones més o menys; el recompte de manifestants és impossible, les previsions de la comissió organitzadora es veieren àmpliament superades i es justifica la xifra a partir de l'experiència personal. · En primer lloc, hi ha diaris i revistes que afirmen que, de fet, no ve d'uns quants més o un quants menys atès l'èxit de la convocatòria:
Com ja hem assenyalat, aquestes afirmacions no s'han de situar dins un context merament informatiu, on és cabdal calcular el nombre aproximat de persones que participen en un determinat acte, sinó dins l'estil i el to èpics amb què s'escriuen aquestes cròniques. · En segon lloc, alguns diaris incideixen en el fet que determinar el nombre de participants és impossible. Com hem dit en diverses ocasions, calcular el nombre exacte de manifestants és impossible, però no pas calcular-ne el nombre al més aproximat possible. Tanmateix, es pot establir un nombre màxim plausible de participants, raó per la qual les afirmacions següents no tenen sentit:
Si bé és certa la literalitat de les afirmacions, donar una xifra exacta és impossible, la connotació que se'n deriva és falsa: és possible oferir una xifra màxima plausible que desmenteix l'afirmació que hi hagué més d'un milió de manifestacions simplement perquè un milió no hi ha cap en l'espai ocupat màxim. Encara podem oferir un text molt interessant de MD:
Curiosament, vint-i-cinc anys després encara estem esperant els càlculs tècnics a què es refereix el text. · En tercer lloc, les previsions de la comissió organitzadora es veieren superades o, com a mínim, igualades:
· Per acabar, s'afirma taxativament que hi hagué més d'un milió a partir de l'experiència personal o de les fonts oficials:
És evident que "todos los cálculos" estan equivocats, que el fet que "nosotros lo vimos podríamos corroborarlo" no implica que veure permeti corroborar res i que no "se comprobó" res, sinó que simplement es va dir que hi havia més d'un milió de persones. Uns periodistes que feren càlculs són citats per EP:
Si el càlcul fos correcte, aleshores prop de 6.000 persones haurien passat per davant de l'estàtua cada minut. És a dir, 100 per segon. Certament, una xifra molt elevada i més si tenim en compte, com veurem més endavant, que la premsa insisteix en la lentitud de la marxa. Per acabar, i en relació amb les previsions de la comissió organitzadora, voldríem aclarir una dada molt important: a l'arxiu de l'Avui hi ha una fotografia inèdita de Xavier Valls que mostra un seguit de plànols penjats en una paret on hi ha entre altres dades una de molt significativa per al tema que ens afecta. Un dels plànols té com a títol "IV Densitats" i assenyala l'àrea que la comissió preveia que estaria ocupada: el passeig de Gràcia de Gran Via a la Diagonal, la Rambla de Catalunya de Còrsega a Aragó i els carrers Còrsega, Rosselló, Provença, Mallorca, València i Aragó entre Rambla de Catalunya i passeig de Gràcia. A més, hi ha un número apuntat a la dreta: 250.000. És a dir, la comissió organitzadora preveia encabir 250.000 en aquesta àrea. Molt lluny, doncs, de més d'un milió. 2. ARGUMENTS PER A DEFENSAR QUE EN EL PASSEIG DE GRÀCIA NO HI HAGUÉ MÉS D'UNA CUA Un dels aspectes fonamentals per reconstruir hipotèticament la manifestació és demostrar que en el passeig de Gràcia la cua sempre estigué formada pel cordó de seguretat de la manifestació. Això no vol dir que no hi hagués gent que s'hi afegís des dels carrers adjacents, encara que se situaven per davant de la cua. Per demostrar aquesta afirmació, farem servir quatre arguments: la lentitud de la manifestació, les hores que durà, les persones que formaven la cua i el plànol que publicà ECC sobre la superfície ocupada. 2.a. La lentitud de la manifestació La premsa barcelonina fa referència en diverses ocasions al ritme de la marxa. Veiem-ne els exemples en el quadre següent:
Aquestes citacions permeten deduir que la manifestació es mogué lentament, raó per la qual es pot arribar a conclusió que el passeig de Gràcia només s'omplí una vegada. A més, tenim dues citacions que coincideixen en la velocitat de la marxa, la qual sorprèn tot i que es podria explicar per un acord tàcit entre els periodistes:
Cal fer notar, però, que si durant tota l'estona la velocitat hagués estat la mateixa, aleshores la cua hauria trigat 250 minuts (quatre hores i deu minuts) per fer els 1.265 metres del passeig de Gràcia i encara li haurien quedat un grapat de metres més fins arribar a l'estàtua de Rafael de Casanova. És clar, doncs, que la velocitat mitjana hagué de ser de més de cinc metres per minut. De tota manera, aquestes citacions mostren que la velocitat de la marxa no fou gaire elevada. Així, és impossible que el passeig de Gràcia s'omplís dues vegades. S'ha de tenir en compte que la velocitat va augmentant a mesura que la gent que no és en el tram principal es va encaixant: al final de la manifestació, la cua circula amb molta més velocitat que no pas ho ha fet la capçalera. 2.b. Les hores que durà la manifestació A continuació veurem les afirmacions genèriques sobre el temps que durà la manifestació.
A partir d'aquestes dades genèriques es pot determinar, ni que sigui provisionalment, que la manifestació durà una mica més de quatre hores. En aquest sentit, les afirmacions de LV, LP i MD s'han d'entendre dins un context hiperbòlic ja que implicaria que a les deu de la nit encara hi hauria hagut gent desfilant per davant de l'estàtua de Rafael de Casanova. 2.c. Les persones que formaven la cua de la manifestació Segons ENU, la cua de la manifestació estigué formada en tot moment per un grup de treballadors de la SEAT que feren de cordó de seguretat:
Si fem cas d'aquesta narració, aleshores els treballadors de la SEAT romangueren sempre a la cua. Per tant, insistim que la gent que hi havia als carrers adjacents s'afegien a la manifestació per davant dels treballadors de la SEAT, de manera que durant tota l'estona tancaren la marxa. 2.d. El plànol d'El Correo Catalán Per fer l'anàlisi de la manifestació ens ha estat molt útil el plànol que va publicar EEC a la pàgina 4 del diari del dia 13 de setembre. Aquest plànol reflecteix l'àrea ocupada pels manifestants segons les informacions de l'esmentat diari. Inclou el passeig de Gràcia, la Ronda de Sant Pere, la plaça Urquinaona i els carrers adjacents a aquests tres carrers. A partir del plànol es pot arribar a la conclusió que en el passeig de Gràcia només hi hagué una cua, si bé cal tenir present que els manifestants que eren en els carrers que donen al passeig de Gràcia i a la Ronda de Sant Pere hagueren d'accedir-hi i de circular-hi.
2.e. Conclusió En resum, els arguments explicitats serveixen per demostrar que al passeig de Gràcia només hi hagué una cua. si bé és cert que hi hagué manifestants que s'hi incorporaren des dels carrers adjacents. 3. INFORMACIONS SOBRE EL DESENVOLUPAMENT DE LA MANIFESTACIÓ A continuació comentarem aspectes interessants sobre com va anar la manifestació segons la premsa. 3.1. L'inici de la manifestació Hi ha unanimitat a assenyalar la puntualitat a l'hora d'iniciar-se la manifestació. LV, TE, ECC i EP assenyalen que començà a les cinc en punt, mentre que DB i HL situen l'inici a les cinc i tres minuts i MD assenyala que fou "sobre las cinco de la tarde". Fins i tot, SN afirma que la manifestació començà abans de les cinc. 3.2. Principi i final de la manifestació a les cinc de la tarda Tot seguit veurem on començava i on acabava la manifestació a les cinc de tarda. Evidentment, posteriorment hi arribà gent, fet que provocà que la manifestació fos més gran que no pas a les cinc. Hi ha diaris que expliquen que a les cinc es formaren dues capçaleres: una, l'oficial, a l'alçada de passeig de Gràcia amb Gran Via, i una altra, d'improvisada, formada per milers de ciutadans que no pogueren pujar el passeig de Gràcia a causa de la concentració de gent. Per exemple, DB, TE i EP assenyalen el següent:
Pel que fa a com estava el passeig de Gràcia hi ha diversos comentaris que no concorden. Mentre que uns assenyalen que estava tot ple, altres diuen que no estava totalment ocupat per manifestants i uns diuen que estava ple de gom a gom i d'altres que només estava parcialment ple:
En definitiva, tenim quatre versions sobre com estava el passeig de Gràcia a les cinc de la tarda: ple de Gran Via a la Diagonal, ple de plaça Catalunya a la Diagonal, amb cinquanta metres buits entre les dues capçaleres, ple de plaça Catalunya fins a la Diagonal i ple de Gran de Gràcia fins a l'Arc de Triomf. Evidentment, la darrera versió no és plausible. Pel que fa a les altres tres, el problema no és tant la longitud com dos altres aspectes que no podem determinar: l'amplada i la densitat. I, també, saber la gent que hi ha havia pels carrers adjacents. Cal assenyalar, però, que el nostre objectiu no és comptar quanta gent hi havia a les cinc, sinó situar els límits físics de la manifestació en la mesura del que és possible. 3.3. Arribada de la capçalera a l'estàtua de Rafael de Casanovas Com ja hem vist, la capçalera no estava formada pels parlamentaris, com era la intenció inicial, sinó que uns milers de manifestants anònims circulaven per davant dels diputats. Pel que fa a les persones que anaven per davant dels parlamentaris, no hi ha una narració única de la seva arribada a l'estàtua de Rafael de Casanova. Mentre que CE (11) afirma que "Cap a tres quarts de sis d'aquesta tarda, les primeres fileres de la manifestació arribaven ja al passeig de Sant Joan" [75], HL assegura que "Momentos antes de las cinco y media habían empezado a llegar al Arco de Triunfo los manifestantes que se adelantaron a la cabeza de la marcha" [45]. Hi ha, doncs, una diferència d'un quart hora entre CE (11) i HL. Per contra, l'AV situa l'arribada en dos moments diferents, ben segurament per falta de coordinació, d'altra banda explicable: "El cap de la marxa va arribar aproximadament a tres quarts de sis de la tarda davant l'estàtua de Rafael Casanova." [83] i "La comitiva començà a desfilar davant de l'estàtua del Conseller en Cap a un quart de sis de la tarda. Des d'aquell moment fins al final -quatre llargues hores, vibrants, úniques en els annals de la nostra història [...]" [84]. Se suposa que la segona citació és la correcta perquè posteriorment l'AV dirà que la manifestació acabà passat un quart de deu ("Per fi, justament a un quart de deu del vespre, desfilaven les darreres banderes i pancartes davant del conseller en cap i després el servei d'organització donava oficialment per acabada la manifestació [...]" [89]). La primera versió coincideix amb CE (11) i la segona amb HL. El que hem vist comporta també un diferencia horària pel que fa a l'arribada dels parlamentaris a l'alçada de l'estàtua de Rafael de Casanova. Mentre que DB afirma que trigà "aproximadamente 50 minutos" [13], HL afirma que arribaren a "las seis menos veinte"[45] i l'AV manté que "Els parlamentaris, cinc minuts abans de les sis" [85], arribaren a l'estàtua. Torna a haver-hi aquest quart d'hora de decalatge. Per tant, els parlamentaris trigaren a recórrer la distància entre Gran Via i l'estàtua al voltant de tres quarts d'hora. 3.4. La cua de la manifestació al llarg de la tarda Segons HL, fou a "las cinco y diez aproximadamente cuando más personas confluyeron en el Cinc d'Oros -donde se encontraba la cola de la manifestación" [HL (44)] i situa la cua a la Diagonal sense que estiguin ocupats els Jardinets. Segons el mateix diari, "Al cabo de un rato [del voltant de les sis, quan els parlamentaris arribaren al monument de Casanova], [...] la cola aún se hallaba en la calle Roselló" (HL [46]), mentre que "A las seis y veinte, la cola ya había avanzado hasta la calle Mallorca" (HL [47]). És a dir, segons HL, la manifestació recorre uns 260 metres al voltant de quinze minuts. És a dir, la velocitat de la marxa era de prop d'una mica més d'un kilòmetre per hora. D'altra banda, mentre TE afirma que "Hacia las ocho de la noche llegaba a la confluencia de plaça Catalunya-Ronda Sant Pere la cola de la manifestación" [102], l'AV manté que "Cap a dos quarts de nou el servei d'organització recomanava que la comitiva accelerés el pas "perquè encara hi ha gent al passeig de Gràcia" [88]. A partir del que diu HL es pot establir que poc després de les sis la cua era a l'alçada de Rosselló i que a les sis i vint es troba a Mallorca. D'altra banda, TE situa la cua al voltant de les vuit a plaça Catalunya-Ronda de Sant Pere, mentre que AV la situa més de mitja hora més tard. No queda clar, doncs, el moment que la cua arriba a l'inici de la Ronda de Sant Pere (o al final), tot i que és plausible de suposar que no passarà més gent camí de l'estàtua de Casanova després de tres quarts de nou per la confluència de Ronda Sant Pere amb passeig de Gràcia. És a dir, com a màxim, la cua trigà tres hores i tres quarts a recórrer 1.265 metres. Suposant que això sigui cert, la velocitat mitjana, doncs, fou d'aproximadament 330 metres per hora. Si fem cas del que afirma TE, la velocitat fou superior: uns 420 metres per hora. En tots dos casos, queda clar que fou una manifestació lenta. Evidentment, s'ha d'entendre que la velocitat fa referència a la velocitat mitjana, la qual cosa implica que hi hagué moments que la manifestació fou més ràpida i moments que fou més lenta. 3.5. Arribada de la cua de la manifestació a l'estàtua de Rafael de Casanova L'afirmació més explícita per situar el moment que la manifestació acabà ens la proporciona l'AV:
Si fem cas d'aquesta citació, entre un quart i dos quarts de deu la manifestació s'acabà la manifestació des d'un punt de vista de l'organització. En aquest punt, com a la resta, hi ha discrepàncies sobre el final de la manifestació. El mateix AV diu que manifestació durà "de les cinc fins a les nou" [90], és a dir, com a mínim un quart d'hora menys que la citació anterior. ECC assenyala aquesta mateixa hora: "desde las cinco de la tarde hasta las nueve de la noche" [108]. En canvi, CE afirma que la manifestació se celebrà "desde las cinco hasta las ocho y media" [111] (encara que faltava gent per arribar a l'alçada de l'estàtua ja que hi havia incidents) i LV escriu que la manifestació durà "desde las cinco hasta poco antes de las diez de la noche" [23]. 4. ELEMENTS PER FORMULAR LA NOSTRA HIPÒTESI Com diem sempre, per calcular el nombre de manifestants hi ha dues variables fonamentals a tenir en compte: l'àrea ocupada i la densitat. 4.a. L'àrea Pel que fa a l'àrea, ens és útil el plànol d'ECC encara que delimiti una àrea superior a la realment ocupada perquè és l'única dada global de què disposem sobre la manifestació. Els diaris fan al·lusions al fet que hi ha carrers ocupats per gent però només ECC en concreta l'ocupació. Certament, en aquesta manifestació el problema principal és establir l'àrea ocupada en el moment que la capçalera arriba a l'Arc de Triomf. 4.b. La densitat La densitat màxima que atribuïm a les manifestacions és de 3 persones per metre quadrat quan és estàtica i de dues persones per metre quadrat quan és dinàmica. És evident que en aquesta manifestació la densitat no fou la màxima, si bé pot ser que hi hagués algunes zones on no fos així (o fins i tot que fos superior). Diversos diaris fan referència a la densitat, com
es pot veure en el quadre següent:
El problema d'aquestes citacions no és altra que la seva imprecisió. A més, no es s'especifica què passa a les diferents àrees de la manifestacions. Tampoc no s'assenyala les diferents densitats que hi ha perquè és evident que mentre uns caminaven d'altres estaven quiets. Molt més precís és MD [128]:
Aquesta observació coincideix amb el que hem vist en les manifestacions més grans que hem comptat: la densitat de la calçada és superior a la de les voreres. En el cas del passeig de Gràcia, la calçada central és superior als laterals i a les voreres. 4.b.1. L'àrea ocupable màxima és molt gran El plànol d'ECC és molt útil perquè ens ha permès formular una hipòtesi sobre l'àrea màxima ocupable. Tot i que el gràfic no precisa l'àrea total realment ocupada, la nostra experiència ens permet afirmar que l'àrea realment ocupada no va superar la que apareix al plànol ja que, segons el plànol, hi ha manifestants des dels Jardinets de Gràcia fins a l'Arc de Triomf, amb els carrers adjacents ocupats, ni que sigui parcialment, per la gent. Així, el quadre pot ser criticat pel fet que augmenta l'àrea total ocupada, però mai perquè resti gent a la manifestació. Pel que fa a la densitat, si bé segurament en certs llocs de l'àrea ocupada per la manifestació fou màxima, la mateixa àrea ocupable, de l'Arc de Triomf a Diagonal i els carrers adjacents, fa que sigui impossible de mantenir la densitat màxima. S'ha de tenir en compte que en el plànol de l'ECC, estan ocupades les calçades i les voreres. Segons aquest plànol, la manifestació ocupà 165.017 metres quadrats, com veurem més endavant quan presentem la nostra hipòtesi. Així, tenim les àrees següents 90.742 metres del recorregut oficial sense comptar la plaça Urquinaona (72.904 metres quadrats del passeig de Gràcia, 3.230 metres quadrats dels xamfrans del passeig de Gràcia, 1.860 metres quadrats de la confluència passeig de Gràcia amb Ronda de Sant Pere, 12.748 metres quadrats de la Ronda de Sant Pere) i 74.275 metres quadrats dels carrers adjacents. Segons el plànol d'ECC, els carrers adjacents ocupen una àrea superior a la del passeig de Gràcia, la qual cosa vol dir que tota la manifestació ocupà més de dos passejos de Gràcia. A més, tot i que és cert que hi hagué un cert nombre de lipotímies, l'ocupació màxima de l'àrea ocupable hauria provocat un caos no només organitzatiu, sinó també sanitari. 4.b.2. Gran quantitat de banderes i pancartes Com es pot comprovar a les fotografies fetes durant la manifestació i publicades en els diaris i les revistes per tal d'il·lustrar-la, els manifestants duien moltíssimes banderes i pancartes. Per exemple, DB parla de "decenas de millares de banderas" [14] i afirma que "las pancartas sobrepasaban la cifra de trescientas" [15]. IN afirmava que la gent desfilava "entre un mar de banderas" [34 i 35] i "entre millares de pancartas y carteles" [38]. Més explícit és MD, amb un destacat que deia "Miles de banderas" i dient que "Miles y miles de banderas acompañaban la manifestación [...]. Y pancartas, muchas pancart". 4.b.3. La calor Diversos diaris assenyalaren que fou una tarda calorosa, la qual cosa implica que la densitat no pogué ser màxima. Tot i que hi hagué lipotímies, el nombre no és significatiu. Si la gent s'hagués manifestat amb una densitat màxima el nombre d'intervencions de la Creu Roja s'hauria disparat exponencialment. Evidentment, moltes més que les que digueren els diaris: 101 lipotimias, un colapso, 4 cardiopatías i 33 patologías médicas varias si deixem de banda els icidents produïts al final de la manifest (ENU [60] i SN [72]). Veiem el que digueren els diaris:
Aquests tres arguments permeten arribar a la conclusió que la densitat no fou máxima ni en les zones on la gent era aturada ni en les zones on la gent caminava. 5. LA NOSTRA HIPÒTESI Com ja hem dit, hem de formular la hipòtesi més favorable a partir dels testimonis escrits i gràfics, publicats i inèdits, de què disposem. Aleshores, cal determinar tres variables: tipus de manifestació, l'àrea ocupada (tant pel que fa a la longitud com a l'amplada) i la densitat. Quant al tipus de manifestació, considerarem que és estàtica entre passeig de Gràcia amb Gran Via i els Jardinets i que és dinàmica entre passeig de Gràcia amb Gran Via i l'Arc de Triomf. També és estàtica, òbviament, en els carrers adjacents. Certament, es tracta d'una hipòtesi molt favorable per als manifestants perquè creiem que a l'hora que es fa el plànol d'ECC és molt possible que l'àrea del passeig de Gràcia dinàmica sigui superior a la que diem i que hi hagués zones on la densitat fos inferior a la que calculem. Pel que fa a l'àrea ocupada, en primer lloc cal considerar la longitud de la manifestació. En concret, prendrem com a longitud màxima la distància entre els Jardinets de Gràcia i l'Arc de Triomf. Per formular aquesta hipòtesi ens basem en les cròniques de diversos diaris i en el plànol d'ECC. És obvi que la distància no pogué ser més gran. De fet, amb tota probabilitat, fou inferior. En segon lloc, seguint el plànol d'ECC, tindrem en compte la gent que hi havia en els carrers adjacents al passeig de Gràcia i a la Ronda de Sant Pere. I, en tercer lloc, hi ha diverses fotos que testimoniegen que els carrers no eren plens de banda a banda. Així, la hipòtesi més plausible a partir de fotografies publicades és que la Ronda de Sant Pere, entre la plaça Urquinaona i l'Arc de Triomf, estigués pràcticament buida de gent quan la capçalera arribà a l'alçada de l'estàtua de Casanova. És a dir, la gent que l'esperava l'arribada estaria situada bàsicament al voltant del monument a Casanova. També hi ha fotografies que mostren que el passeig de Gràcia no era totalment ple de banda a banda un cop iniciada la manifestació. Aquestes fotografies, però, plantegen el problema de saber el moment que foren fetes: abans o després del moment que la capçalera arribés a l'Arc de Triomf. I, finalment, pel que fa a la plaça Urquinaona i els carrers adjacents al passeig de Gràcia i a la Ronda de Sant Pere, no disposem de material fotogràfic. Evidentment, la manca d'aquest material dificulta l'establiment de l'àrea realment ocupada i de la densitat existent. Finalment, el plànol d'ECC a què ens hem referit en diverses ocasions, però, planteja dos problemes: l'hora en què fou fet,se suposa que no pot ser després de les sis, i el seu grau de precisió pel que fa a l'àrea realment ocupada en el moment que la capçalera de la manifestació arriba a l'Arc de Triomf. A partir de tot l'anterior, formularem la hipòtesi següent:
6. EL NOMBRE DE MANIFESTANTS SEGONS LA NOSTRA HIPÓTESI Per fer més clars els nostres comptes faren dos quadres, un amb el recorregut dels carrers per on havia de transcorre la manifestació i un altre amb els carrers adjacents. 6.1.Quadre dels carrers per on havia de circular la manifestació A continuació reproduïm el quadre que hem
elaborat:
(1) Cal calcular un 7,5% d'espai no útil. Segons aquests càlculs, en el recorregut oficial s'hi manifestaren com a màxim 172.818 persones. 6.2. Quadre dels carrers adjacents Tot seguit, reproduïm el quadre que reflecteix la gent que hi havia en els carrers que no formaven part del recoregut oficial.
(1) Es refereix a la part on hi ha els aparadors d'El
Corte Inglés i que va a parar a Fontanella. Segons aquests càlculs, en els carrers adjacents hi hagué com a màxim 93.871 persones esperant per afegir-se a la manifestació. 6.3. El nombre total Segons aquests càlculs, el nombre màxim de manifestants és de 266.689. En aquest cas, no apliquem la fórmula de propagació d'errors perquè no hi fórem i perquè l'àrea total és molt gran. Evidentment, i com ja hem comentat, el còmput d'aquesta
manifestació és especial perquè es tracta de calcular
el nombre de manifestants màxim plausible. Així, la xifra
resultant és una hipòtesi formulada a partir de la narració
dels diaris, amb els límits i els errors que la reconstrucció
pot comportar.
CORPUS DE CITACIONS LLUITA 001 LL Aproximadament un milió i mig de persones participaren en la manifestació unitària del dia 11 a les cinc de la tarda per reclamar el restabliment de la Generalitat i l'Estatut d'Autonomia. CANIGÓ 002 CA Diuen que milió i mig, o milió i quart: aquestes xifres són incomptables. És una xifra grossa, prou grossa per a preocupar uns, enrabiar uns altres i alegrar-nos els catalans. És una xifra monstruosa, gairebé imaginable per a un occidental. Milió i mig de persones atapeïdes, reclamant l'autonomia. 003 CA Milió i mig cridant "Som una nació". DIARIO DE BARCELONA 004 DB subtitular: Un millón y medio de personas, en la calle 005 DB El pueblo de Catalunya respondió el pasado domingo con la presencia de un millón y medio largo de personas en las calles de Barcelona [...]. 006 DB Desde primeras horas de la tarde, millares y millares de personas acudieron ordenadamente al passeig de Gràcia para participar en la manifestación que durante más de cuatro horas recorrería el tramo comprendido entre el citado Passeig y al [sic] Arc de Triomf [...]. 007 DB acudit de Perich: Un personatge diu "!Millón y medio de personas! ¡Ha sido una de las mayores manifestaciones del mundo! 008 DB 009 DB Pasando por un pasillo acordonado por el servicio de orden, la presidencia de la manifestación quedó formada a la altura de la fuente situada en Granvía-Passeig de Gràcia. 010 DB La presidencia se puso en marcha a las cinco y tres minutos. 011 DB [...] y el himno de Els Segadors, cuyas estrofas serían entonadas infinidad de veces en el transcurso de las cuatro horas que duró la manifestación. 012 DB En honor a la verdad, hay que decir que la presidencia del cortejo no fue el principio de la marxa, Varios miles de personas que se habían concentrado en el tramo comprendido entre Plaça de Catalunya y Granvía, iniciaron la manifestación de manera que la presidencia iba precedida de una pre-manifestación que se desarrollaba a 50 metros delante suyo. 013 DB Aproximadamente 50 minutos tardó la presidencia en llegar a la estatua de Rafael de Casanova. 014 DB El horizonte de la enorme masa de la columna alcanzó por espacio de cuatro horas a las decenas de millares de banderas que portaban los manifestantes. 015 DB Las pancartas sobrepasaban la cifra de las trescientas. 016 DB Los gritos y consignas de los manifestantes aumentaron cuando, a las ocho y cuarto de la noche, anunciaron por los altavoces que se había superado, según fuentes de la Policía Municipal, el millón doscientas mil personas. 017 DB Sobre las nueve y cuarto termino lo que parecía interminable. Los altavoces del servicio técnico anunciaban el fin de la manifestación con la llegada de los últimos manifestantes, o mejor dicho, los penúltimos ya que la columna fue partida en dos por las fuerzas de Orden Público al confluir en la zona de Plaça de Catalunya las últimas filas de la marxa con los incidentes que grupos incontrolados protagonizaron en la zona de Pelayo-Ramblas a partir de las siete de la tarde. 018 DB El pueblo, protagonista de la Diada, acabó con los pies destrozados ya que, quien más quien menos, tardó unas dos horas hasta llegar al punto de dispersión. LA VANGUARDIA 019 LV portada: "Más de un millón de gargantas y una sola voz: ¡autonomía! 020 LV text portada: Vista general del paseo de Gracia durante la gigantesca manifestación del domingo, conmemorativa del 11 de Setembre, en la que participaron con emocionado entusiasmo alrededor de un millón doscientas mil personas 021 LV subtítol: La voluntad y los sentimientos de un pueblo, expresados con júbilo durante más de cinco horas ante el monumentos a Rafael de Casanova 022 LV entradeta: Más de un millón de catalanes marcharon el domingo por el centro de Barcelona, formando la concentración política más numerosa de nuestros tiempos. 023 LV Desde las cinco de la tarde hasta poco antes de las diez de la noche, cientos de miles de catalanes desfilaron por el Paseo de Gracia y la Ronda de San Pedro hasta el Arco de Triunfo. Marchando en filas de cuarenta personas de fondo, uno de cada cuatro catalanes rindió homenaje a Rafael Casanova, a su paso por el monumento que el ilustre patriota tiene en la calle Ali-Bey, esquina Ronda. 024 LV Si el millón doscientos mil manifestantes que desfilaron por el centro de Barcelona -según cifras ofrecidas a las 19'30 del domingo por la Policía Municipal [...]. 025 LV A las cinco de la tarde, la manifestación comenzó su marcha no sin que antes, y a través de los altavoces instalados en todo el recorrido se transmitiera el mensaje del president Tarradellas, que pudimos ofrecer a nuestros lectores en la edición del domingo. 026 LV creu roja: pàg. 4 027 LV La comisión compuesta por los señores Salas, Sellarés, Juncós, Corominas y Mateu, cifró en más de un millón de personas los participantes en la concentración del paseo de Gracia. SERRA D'OR 028 SE titular portada: 11 de setembre Més d'un milió de veus 029 SE titular editorial: Més d'un milió de veus 030 SE La més cabalosa manifestació de tota la història d'Europa? Potser sí. En tot, si es tractava de busca-li parangons, hauríem de pensar en la celebració de l'alliberament de París, el 1945, o bé en les grans dramatúrgies nazis de Nuremberg. 031 SE Algú, potser, amb enyorança de la transparència dels correntius d'alta muntanya, ha fet escarafalls davant el riu d'humanitat que la tarda de l'11 de setembre va avançar, amb poderosa lentitud, passeig de Gràcia avall [...]. INTERVIU 032 IN titular: Un millón de segadores 033 IN entradeta: "Bon cop de falç1" ("Buen golpe de hoz"). Con este grito de batalla acaba el himno nacional catalán, "Els segadors" ("Los segadores"), que el domingo pasado hizo vibrar a más de un millón de catalanes para celebrar su fiesta nacional y reiterar sus exigencias de libertad, amnistía y autonomía. 034 IN Once de septiembre. Más de un millón de personas desciende por el barcelonés paseo de Gracia entre un mar de banderas [...]. 035 IN Un millón de personas entre un mar de banderas ha decidido el destino de Catalunya al margen de Decretos-Leyes surgidos de la Presidencia del Gobierno. Suárez ha perdido otra vez las elecciones y las negociaciones de Catalunya marchan hacia una nueva frontera más clara y más rotunda. 036 IN Más de una hora antes del comienzo oficial, las cinco de la tarde, los cincuenta metros de ancho del paseo estaban repletos de una masa heterogénea, abigarrada i variopinta, a lo largo de más de dos kilómetros de recorrido. 037 IN Más de cuatro horas de ininterrumpido desfile constituían un espectáculo insólito -sin duda, la mayor concentración humana en los últimos cuarenta años- y todos los cálculos coinciden en un mínimo de un millón. 038 IN Entre millares de pancartas y carteles [...]. 039 IN La manifestación transcurrió, en sus varios kilómetros y sus cuatro horas de duración, con un civismo ejemplar. HOJA DEL LUNES 040 HL titular portada: En la "Diada Nacional de Catalunya", más de un millón de personas desfilaron desde el Paseo de Gracia hasta el Arco de Triunfo, y rindieron homenaje a Rafael de Casanova 041 HL Más de un millón de personas participaron ayer pacíficamente en la manifestación de Barcelona convocada con motivo del 11 de Setembre, Diada Nacional de Catalunya. 042 HL Aunque es materialmente imposible dar una cifra exacta, sí puede decirse que la cifra transcurrió con centenares de miles de personas en la calle, y en la gran manifestación central, que se desarrolló a partir de las cinco de la tarde y que cubrió un itinerario desde el paseo de Gracia y Gran Vía hasta el Arco de Triunfo, pasando por la Ronda de Sant Pere, se vio concurrida por más de un millón de personas. 043 HL Eran las 16.53 cuando por vez primera se escuchó
"Els Segadors", siendo recibido por el público con grandes
aplausos y visibles muestras de emoción. Cinco minutos antes del
inicio oficial de la marcha, se escuchó el mensaje que el Honorable
President de la Generalitat, Josep Tarradellas, dirigió a todos
con motivo de la Diada Nacional, en una grabación efectuada con
anterioridad. En este instante la manifestación paralizó
su lenta marcha iniciada antes de la hora prevista y se hizo un gran silencio
sorprendente para la cantidad de personas que en aquellos momentos se
encontraban en la zona donde la voz del President se podía escuchar. 044 HL Eran las cinco y diez aproximadamente cuando más personas confluyeron en el Cinc d'Oros -donde se encontraba la cola de la manifestación- procedentes de la Diagonal, el Carrer Gran de Gràcia i la calle Còrsega. 045 HL Momentos antes de las cinco y media habían empezado a llegar al Arco de Triunfo los manifestantes que se adelantaron a la cabeza de la marcha. En varias decenas de miles se calcula el número de personas que se "colaron" delante de los parlamentarios, que llegaron al monumento a las seis menos diez. 046 HL Alrededor de las seis, la marcha sufrió la primera paralización importante a causa de la breve parada -treinta segundos- que los parlamentarios efectuaron delante del monumento. Al cabo de un rato se reemprendió la andadura a una velocidad de cinco metros por minuto. También influyó en esta poca fluidez las dificultades de dispersión de los caminantes en el Arco del Triunfo, y el cuello de botella que se produjo en la plaza Urquinaona al llegar a la misma, por la calle Fontanella donde una gran cantidad de personas se desviaban de la ruta marcada por el servicio de orden. Pudimos ver a Joan Manuel Serrat, entre otros, utilizando este "atajo". En estos momentos, la cola aun se hallaba en la calle Roselló. 047 HL A las seis y veinte, la cola ya había avanzado hasta la calle Mallorca, mientras los diputados socialistas entraban en un bar del Salón de Víctor Pradera para degustar un refresco con el que aliviar el fuerte calor reinante durante todo el día de ayer. LA PRENSA 048 LP titular de portada: Más de un millón de ciudadanos 049 LP Fue un incesante desfile de ciudadanos catalanes que, durante cinco, acaso seis horas abarrotaron el trayecto que va desde el cruce de la avenida del Generalísimo con el Paseo de gracia hasta el Arco de Triunfo, pasando ante el monumento que la ciudad erigió hace muchos años a Rafael Casanova [....]. 050 LP Se afirma, y nosotros que lo vimos podríamos corroborarlo que superaron el millón de personas, los que participaron en aquella arrolladora procesión cívica, con sus banderas al viento, con sus voces en incansable himno de fervor patriótico. 051 LP titular: Más de un millón de catalanes por la autonomía 052 LP Eran las cinco menos cuarto de la cuando ya se hablaba del millón de personas, y todavía se veía entrar por la Gran Vía, camionetas, autocares y coches, con banderas y pitidos. 053 LP Inmediatamente después del discurso [de Tarradellas]
y entonarse "Els Segadors", dio comienzo la monstruosa manifestación,
manifestación que ocupaba de manera multitudinaria el recorrido
completo, a la hora de empezar; es decir, que a las cinco de la tarde,
había gente desde el sitio donde se tenía que disolver,
la plaza del Arco de Triunfo hasta la parte de arriba del Paseo de Gracia,
casi en Mayor de Gracia, todo esto sin contar todas las calles como Trafalgar,
la Gran Vía y la calle Aragón. EL NOTICIERO UNIVERSAL 054 ENU subtítol de la notícia: Más de un millón de personas en la gran manifestación 055 ENU Entradeta: Uno de cada cuatro de los habitantes de Catalunya estuvieron ayer presentes en una de las manifestaciones más impresionantes que se recuerdan en Europa 056 ENU Entradeta: Es prácticamente imposible calcular el número de ciudadanos que participaron en la gran concentración. Televisión Española dijo que "más de un millón". Efectivamente, distintos cálculos realizados por algunos medios informativos daban cifras que oscilaban entre el millón y cuarto y el millón y medio de personas. De todas formas, no parece que llegadas las cifras a unas cotas de verdadero vértigo, tenga importancia centenar de miles más o menos. 057 ENU Lo importante, lo transcendente [més que si un milió i quart o milió i mig de manifestants] del acto de ayer sólo tiene una traducción: Catalunya, pacífica, ordenada y cívicamente, ha pedido la autonomía. El desarrollo de esta gran "Diada" y su significación es el apoyo más firme que el president Tarradellas y los negociadores catalanes han podido recibir en sus gestiones con el Gobierno para la recuperación de las instituciones de Catalunya. Esta fue la valoración más positiva que los organizadores de la "Diada" hicieron ante los informadores en una rueda de prensa, con los datos más inmediatos, realizada a medianoche. 058 ENU La marcha era lenta y la presión de la multitud sobre las personalidades de cabeza era, en algunos instantes, verdaderamente fuerte porque detrás de las personalidades y autoridades -entre ellos se encontraba el alcalde Socías- no había ningún cordón de seguridad que contuviera a la multitud. 059 ENU Entre tres mil y tres mil quinientos hombres controlaban el orden de la manifestación, que fue cerrada por una gran pancarta unitaria de los obreros de "Seat" y centenares de trabajadores de la citada empresa controlaban cualquier eventualidad que pudiera acontecer desde la cola. 060 ENU [...] de la Cruz Roja, la cual montó un servicio atendido por 700 hombres, 21 puestos de socorro y 35 ambulancias. Estos servicios prácticamente no pararon atendiendo a las 276 personas por los siguientes motivos: 101 lipotimias, un colapso, 4 cardiopatías, 24 contusiones varias, 2 fracturas, 11 quemaduras de diverso grado, 33 patologías médicas varias, 21 traumatismos, 49 heridos, 12 heridos por bala de goma, 2 por arma blanca y 15 niños extraviados. 061 ENU Por la tarde se contabilizaron varios intentos de provocar a los manifestantes para que rompieran la marcha lenta y ordenada. La provocación más grave, que estuvo a punto de producir un desastre, fue en la cola de la manifestación, cerca de "El Corte Inglés". La técnica de los provocadores consistía en atraer a la fuerza pública hacia la manifestación con insultos y tirándoles objetos contundentes. Afortunadamente, la cola la cubrían obreros de SEAT, que no se dejaron engañar y aguantaron cogidos con los brazos los amagos de desbandada que producían los estampidos. SOLIDARIDAD NACIONAL 062 SN subtítol portada: A través de millón y medio de personas en la "Diada de l'Onze de Setembre" 063 SN peu foto portada: Millón y medio de catalanes se identificaron con la autonomía, cifra elocuente para evidenciar el estado de opinión de un importante sector de nuestra región, favorable a esa evolución política. 064 SN Cientos de miles de catalanes, cada uno a su modo, dieron muestras de saber lo querían. 065 SN [...] y, por último, la gran manifestación monstruo de la tarde, que aglutinó a más de un millón de personas. 066 SN remarcat: Desde Diagonal a Arco de Triunfo Tres horas de manifestación 067 SN Cientos de miles de personas estimadas por la Jefatura de tráfico en 1.200.000 encabezadas por los parlamentarios catalanes, se manifestaron esta tarde en Barcelona a lo largo de varias horas, conmemorando la "Diada Nacional del Once de Septiembre". 068 SN Minutos antes de las cinco de la tarde, la cabeza de la manifestación partió, entre un cordón de seguridad previsto por la organización, desde el Paseo de Gracia-Gran Vía, y los continuos aplausos a la presencia de los parlamentarios catalanes por parte del numeroso público que abarrotaba los márgenes de las vías por donde la manifestación transcurría, protegidas asimismo por un cordón del servicio del orden. 069 SN Hacia las cinco de la tarde, en el lugar del inicio de la manifestación, se dirigió por los altavoces a los congregados el mensaje del presidente de la Generalitat, entre gritos de "Volem l'Estatut" y algunos silbidos de los presentes. 070 SN A lo largo de toda la manifestación (cuyo recorrido fue de algo más de una hora por lo que respecta a la cabeza, y de varias horas para toda la marcha) se fue entonando "Els Segadors" [...]. 071 SN destacat gros: Más de un millón de personas en la manifestación central 072 SN El parte de los servicios de la Cruz Roja fue el siguiente: 101 lipotimias, un colapso, 4 cardiopatías, 24 contusiones varias, 2 fracturas, 11 quemaduras de diversos grados, 33 patologías médicas, 49 heridos, 12 heridos por bala de goma, 2 heridos por arma blanca, y 15 niños extraviados. CATALUNYA EXPRESS 073 CE (11-IX) Subtítol: Un milió de persones es manifesten al centre de Barcelona 074 CE (11-IX) Destacat: La manifestació avança lentament a causa del gran nombre d'assistents que ha desbordat totes les previsions 075 CE (11-IX) entradeta: Cap a tres quarts de sis d'aquesta tarda, les primeres fileres de la manifestació arribaven ja al passeig de Sant Joan, lloc on es començava a dissoldre, mentre les últimes encara no havien donat als primers passos a l'encreuament de passeig de Gràcia-Diagonal. 076 CE (11-IX) La participació popular ha desbordat totes les previsions dels organitzadors i es calcula en un milió, al menys, el nombre de manifestants. El moment de començar la marxa, encara una massa de persones pujava des de la plaça de Catalunya a la Gran Via per afegir-s'hi i de fet s'han col·locat molts al davant quedant en segon terme els parlamentaris que havien de encapçalar-la. 077 CE (11-IX) Segons ens informen els nostres redactors que cobreixen
la informació de la marxa, aquesta és molt lenta i s'avança
a un promig de 50 metres cada 10 minuts. AVUI 078 AV subtítol de portada: Milió i mig de persones reclamaren les institucions en una de les manifestacions més grans del món 079 AV peu de foto de portada: Les optimistes previsions dels organitzadors, no sols es van confirmar, sinó que fins i tot es van superar. 080 AV titular: Milió i mig de llavis desclosos després de la foscor 081 AV Més d'un milió i mig de persones van formar la immensa i atapeïda riuada que va descórrer per les vies més cèntriques de la ciutat durant quatre hores exigint, al so d'una veu única, dos dels desigs més sentits: autonomia i amnistia. 082 AV Des de l'escala del cotxe de bombers on s'enfilaven els fotògrafs de premsa, es dominava tot el passeig de Gràcia ple de gom a gom [...]. 083 AV El cap de la marxa va arribar aproximadament a tres quarts de sis de la tarda davant l'estàtua de Rafael Casanova, on ja hi ha havia congregada una gran munió de gent. 084 AV La comitiva començà a desfilar davant de l'estàtua del Conseller en Cap a un quart de sis de la tarda. Des d'aquell moment fins al final -quatre llargues hores, vibrants, úniques en els annals de la nostra història-, la columna compacta, de cinquanta i seixanta persones de fons, desfilaria sense interrumpció davant l'estàtua de Casanova [...]. 085 AV Els parlamentaris arribaren davant l'estàtua cinc minuts abans de les sis i s'aturaren un moment mentre pels altaveus sonava "Els Segadors". 086 AV I fou a les vuit quan el servei d'organització donà la notícia: "Atenció, us comuniquem una important notícia: s'ha superat el milió de catalans al carrer!". 087 AV Més tard [de les vuit de la tarda] el servei [d'organització] anunciaria que s'havia arribat al milió dos-cents i encara al milió i mig. 088 AV Cap a dos quarts de nou el servei d'organització recomanava que la comitiva accelerés el pas "perquè encara hi ha gent al passeig de Gràcia". 089 AV Per fi, justament a un quart de deu del vespre, desfilaven les darreres banderes i pancartes davant del conseller en cap i després el servei d'organització donava oficialment per acabada la manifestació [...]. 090 AV [...] els qui van haver d'aguantar a peu dret després de la llarga caminada des de les cinc fins a les nou, perquè la manifestació no avançava o ho feia molt lentament. TELE/EXPRESS 091 TE avanttítol de portada: Un millón doscientas mil personas conmemoraran ayer la Diada en Barcelona 092 TE entradeta de portada: De impresionante en todos los sentidos debe calificarse el impacto producido ayer por la celebración de la Diada Nacional de Catalunya, que indudablemente aportará fuerza a la negociación que los parlamentarios deben concluir en Madrid -según fuentes de la policía municipal- acudieron a la manifestación de la tarde en Barcelona [...]. 093 TE entradeta: La más grande manifestación que en Barcelona se ha celebrado -y que sólo es comparable al entierro del president Macià- paseó ayer por todo el centro de Barcelona las reivindicaciones más sentidas todavía: llibertat, amnistia i estatut d'autonomia. El único e indiscutible protagonista de la jornada de ayer fue el pueblo de Catalunya, un pueblo que demostró con su salida masiva a la calle que se ha liberado del miedo. Ayer, y según fuentes oficiales, más de un millón de ciudadanos de Catalunya "hicieron Catalunya". 094 TE El ambiente festivo y a la vez reivindicativo que desde el sábado se observaba en las fachadas de los edificios bajó a la calle y se concentró en el paseo de Gracia. Si ya por la mañana resultaba difícil transitar por las ramblas, por la tarde era imposible. E incluso en el paseo de Gracia era prácticamente imposible moverse del lugar al que se había llegado. Uno de los puntos en los que la animación fue mayor era la calle Aragón a donde arribaban, por ambos lados, los compactos grupos de los barrios barceloneses. 095 TE En el paseo de Gracia, totalmente ocupado desde antes de las cinco de la tarde el servicio de orden, que estuvo formado por un total de treinta mil personas, se las veía y deseaba para que no fuera invadido el espacio en Granvía-paseo de Gracia donde estaban los parlamentarios y la cabeza de la manifestación. En ese lugar estaban concentrados también los periodistas y fotógrafos a quien se les facilitó la labor mediante una alta escalera del Cuerpo de Bomberos y una grúa con plataforma del servicio de alumbrado. 096 TE Cuando faltaban pocos minutos para las cinco de la tarde y ya los manifestantes entonaban las primeras consignas reivindicativas se oyó cómo Montserrat Minobis (UDC) anunciaba que iba a retransmitirse el mensaje de Josep Tarradellas. 097 TE A las cinco en punto de la tarde la cabeza de la manifestación daba el primer paso [...]. 098 TE Desde Gran Vía hasta la plaza de Catalunya se tardaba en llegar más de tres cuartos de hora. Poco después y cuando todavía no se doblaba hacia Ronda Sant Pere, las emisoras de radio, que efectuaron un gran despliegue y cubrieron la Diada con una eficacia y profesionalidad dignas de felicitación, anunciaban que la cabeza de la manifestación había llegado ya al Arc de Triomf. Se avanzaba a marcha lenta aunque siempre había alguno que se las ingeniaba para situarse más adelante. 099 TE A pesar de la lentitud y del cansancio no se perdía el buen humor [...] El imponente calor, la lentitud de la marcha y las apreturas que se sufrían -"Estamos sudando catalanismo"-, comentaba un asistente, dificultaban los movimientos. 100 TE A la cabeza de la manifestación, aunque les precedía un compacto grupo que no había podido incorporarse a la marcha, los parlamentarios avanzaban a duras penas y eran desplazados de su lugar continuamente. Cogidos del brazo, formaban una fila compacta que avanzaba al ritmo del servicio de orden. Debido a la estrechez de la Ronda de Sant Pere en su confluencia con la plaza Urquinaona, la fila se desdobló en dos e incluso tres. No cabían los sesenta y tres parlamentarios en una sola y algunos como Pep Jai prefirieron ir entre la multitud con el grupo de su comarca. 101 TE Dos y tres horas se habían empleado para recorrer poco más de dos kilómetros. 102 TE Hacia las ocho de la noche llegaba a la confluencia de plaça Catalunya-Ronda Sant Pere la cola de la manifestación. EL CORREO CATALAN 103 ECC avanttítol de la notícia: Más de un millón de catalanes salió a la calle a reclamar autonomía 104 ECC entradeta: ¿Un millón? ¿Un millón y medio? Poco importa la cifra exacta porque el domingo en Barcelona no se vivió una manifestación más. Fue toda Catalunya que salió a la calle, para reivindicar los derechos que le fueron un día arrebatados por la fuerza y que ahora aún se le discuten. Fue, también, un pueblo que bajó a la calle, para sentirse libre, libre como no le habían dejado serlo durante casi cuarenta años. 105 ECC Él [el poble] fue el que anteayer puso en las manos de los parlamentaris que deben acudir a Madrid a negociar con Suárez, una imbatible carta que ahora han de aprovechar hasta el límite. 106 ECC Un Passeig de Gràcia insólito les aguardaba a todos. En medio de una tarde cálida y soleada, cientos de miles de personas desfilaban ya, en busca de sus puntos de reunión. 107 ECC Con puntualidad, a las cinco de la tarde, la inacabable columna se puso en marcha. En su momento inicial cubría toda la calzada central del Passeig, desde el cruce con Gran Vía, hasta el inicio del carrer "Gran" de Gràcia (¿para cuándo la definitiva rotulación de las calles respondiendo al sentir popular?). Pero los que aguardaban para incorporarse a la enorme riada eran más, cientos de miles más, colocados en las calles que confluyen al Passeig de Gràcia. 108 ECC Ni el intenso calor ni la incómoda marcha, que duró desde las cinco de la tarde, hasta casi las nueve de la noche, rompieron el ánimo de los patriotas catalanes en su incontestable demostración. CATALUNYA EXPRESS 109 CE (12-IX) titular de portada: Millón y medio [amb l'avanttítol de "La mayor manifestación de Europa"] 110 CE (12-IX) peu de foto de la portada: La mayor manifestación no sólo de la historia de Catalunya, sino incluso de toda España y Europa entera fue protagonizada ayer por la tarde en las calles más céntricas de Barcelona por un millón y medio de personas que celebraron clamorosamente el Onze de Setembre. 111 CE (12-IX) Fue un millón y medio de personas las que salieron ayer a la calle, desde las cinco de la tarde hasta las ocho y media, momento en que a pesar de que todavía quedaban unes miles con la pretensión de llegar al Arc de Triomf, no pudieron hacerlo por los conflictos que se produjeron. DESTINO 112 DE titular: Un millón y medio de voces por la autonomía 113 DE Más de un millón de personas, quizás un millón y medio, marchando ordenadamente durante horas y horas por la ciudad de Barcelona, que fue el domingo el centro y el símbolo de la Catalunya unida y firme en su exigencia de "llibertat, autonomia, estatut d'autonimia". 114 DE La respuesta a la convocatoria superó las previsiones más optimistas. Este Onze de Setembre será, sin duda, irrepetible. 115 DE Desde Gran Vía hasta la Diagonal, un millón y medio se había concentrado a la hora de iniciar la marcha hacia el monumento [a Rafael de Casanova]. 116 DE Pero era imposible avanzar: numerosos grupos se incorporaban a la cabeza de la manifestación, obstruyendo el paso. 117 DE Hacia las siete de la tarde, el primer tramo de la manifestación alcanzó la Gran vía: la fuente era una tentación difícil de resistir y decenas de jóvenes improvisaron una ducha, para reincorporarse a la marcha. 118 DE Paso a paso, la columna giraba por la Ronda. Cerca de las ocho la noche, la primera mitad de la marcha llegaba a la estatua y los altavoces anunciaban que se había superado el millón de personas. 119 DE Llegar hasta allí [la zona d'Arc de Triomf] significaba haber marchado durante más de cuatro o cinco horas. 120 MD Subtítol de portada: La "Diada Nacional" congregó de un millón doscientos mil a un millón y medio de personas que se manifestaron en Barcelona durante cinco horas 121 MD Text de la portada: Difícil, casi imposible calcular el número de manifestantes. Aún ayer los organizadores no se atrevían a dar un número, esperando cálculos técnicos que se están realizando, pero dando por buenos los cálculos policiales. Mientras fuentes de la guardia municipal calculaban un millón y medio (sumando a los manifestantes aquellas miles de personas que en aceras o balcones seguían la manifestación) mientras que un alto cargo de la gubernativa hablaba de un millón doscientos mil. En todo caso, y como reconocieron los miembros de la comisión organizadora que a medianoche se reunieron con los periodistas, se habían superado las previsiones más optimistas. 122 MD Titular: La manifestación más grande jamás vista 123 MD Endradeta: Sí se conocen, sin embargo, unos datos que pueden servir para cuantificar la magnitud de la jornada del domingo. Minutos después de las cinco de la tarde ya llegaba la manifestación al passeig de Sant Joan, punto final del recorrido. Se trataba de aquellas personas que no habían podido llegar al punto de concentración previsto (passeig de Gràcia) y que se habían visto obligados a retroceder sin poderse colocar tras la cabeza oficial de la marcha. Ésta, formada por dos cordones de servicio de orden y, tras ellos, los parlamentaris, inició la caminata sobre las cinco de la tarde, desde el cruce Gran Vía-Passeig de Gràcia. 124 MD Lead: Esta cabeza [els parlamentaris], sin solución de continuidad con respecto al grupo anterior, llegó a Arc de Triomf sobre las seis. Y tras ellos la muchedumbre, que no dejaría de circular hasta las diez de la noche, cuando la castigada "cola" culminó el recorrido. 125 MD Destacat:: miles de banderas 126 MD Miles y miles de banderas acompañaban la manifestación. [...] Y pancartas, muchas pancartas 127 MD Avanttítol: En la cola, cinco horas de manifestación 128 MD Los que acudieron a la Diagonal protagonizaron la marcha más larga y también la más lenta. La calzada central del paseo de Gracia estaba ocupada, por una espesa columna con un movimiento, en ocasiones imperceptible. Los laterales se movían con mayor rapidez, debido a que no se concentraron en ellos asociaciones y partidos políticos. En estos laterales se encontraban familias enteras, grupos reducidos que circulaban con mayor rapidez. Por lo contrario los servicios de organización que intentaban canalizar la marcha a través de los altavoces dieron durante las dos primeras horas unas instrucciones contradictorias con la real situación de los manifestantes. Se pedía que la calzada central caminara despacio cuando su avance sólo podía apreciarse con el paso de las horas. Fueron los laterales los que sobre las siete y media de la tarde ataponaron la confluencia del paseo de Gracia con gran Vía. Esto obligó a los altavoces a solicitar que la manifestación detuviera su marcha hasta nuevo aviso. La detención duró poco más de diez minutos. 129 MD La lentitud de esta parte del recorrido queda reflejada en el hecho de que se tardara más de dos horas y media en recorrer el tramo del paseo de Gracia limitado por Diagonal y Aragón. El cansancio producido por el lento avance de la marcha hizo que muchos de los manifestantes no pudieran llegar hasta el monumento a Rafael de Casanovas. 130 MD Datos de la Jefatura de Tráfico señalan que a las 5 de la tarde entraban por la AAA-17 (autopista de Girona) 1.200 vehículos-hora, mientras por la A-2 (Tarragona) circulaban 1.500 vehículos-hora. EL PAÍS titular de portada: Millón y medio de personas celebraron la "Diada" 132 EP Entradeta: Alrededor de un millón y medio de personas -la cuarta parte de la población total de Cataluña- desfiló en la tarde del domingo por las calles de Barcelona, en la manifestación pacífica solicitando la autonomía y el gobierno de Cataluña. 133. EP A las cinco de la tarde, la manifestación empezó a moverse. Su manifestación tenía que ser de sólo unos dos o tres kilómetros, que fueron efectuados por la parte final de la manifestación en más de cuatro horas. La manifestación no pudo ser encabezada por las principales figuras políticas catalanas, como estaba previsto, por la simple razón que ello resultó imposible, al situarse delante de ellos varias decenas de miles de manifestantes de todo tipo de condición. 134 EP El contabilizar el número de manifestantes se convirtió muy pronto en el principal objetivo de un nutrido grupo de periodistas extranjeros. Para ello se optó por calcular el flujo de manifestantes por minuto ante la estatua de Rafael de Casanova. El cómputo arrojó la cifra de algo más de 350.000 personas por hora, con lo que se obtiene un balance muy aproximado de un millón y medio de personas. La cifra coincide con la dada por los servicios municipales, los cuales, a las ocho de la tarde, una hora antes de finalizada la concentración, daba por válida la de un 1.200.000 personas. 135 EP Después de las nueve, dada por finalizada ya la manifestación, aparecieron varios grupos reducidos de personas en la plaza de Cataluña y en las Ramblas. ORIFLAMA 136 OR Faltaven tres minuts per a les cinc de la tarda. De sobte, els altaveus van esclatar amb el cant d'"Els Segadors", que immediatament va prendre cos en la veu de prop d'un milió i mig de persones. 137 OR Uns manifestants al nostre costat tenien l'orella enganxada a la ràdio, i encara no havíem fet un pas que ja ens avisaven que els parlamentaris havien arribat a l'Arc de Triomf. 138 OR LA marxa es posava en moviment, senyeres, pancartes i gent, mentre els cossos començaven a suar, en aquest dia esplèndid. 139 OR Feia més de tres hores i l'últim tros del recorregut, el podíem fer amb molta més rapidesa. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La
Diada de 1977: mite i realitat