Eugenio Trías va publicar a El Mundo del 30 de març un article titulat "Cataluña y los catalanes" on criticava el nou estatus de la llengua catalana a l'Estatut aprovat pel Parlament espanyol.

Només ens fixarem en una idea que apareix en el primer paràgraf del text. Diu el següent:

Se supone que el estatuto de una comunidad autónoma recoge el espíritu y la letra que informa al conjunto de esa sociedad. El presente Estatuto catalán posee un vicio originario que, a la larga, deberá ser corregido: no asume ni acepta uno de los primeros rasgos que cualquier forastero, o historiador, advierte en Cataluña: se trata de una sociedad que es -y ha sido siempre- de natural bilingüe, en la que no hay problema alguno en relación a la lengua que se habla, y en la que es continuo y constante el trasvase entre las dos lenguas principales, el español y el catalán.

En primer lloc, cal dir que hi ha nombrosos documents de forsters i d'historiadors que constaten que a Catalunya només es parlava catralà. Quan Trías es refereix a "cualquier forastero, o historiador" vol dir "cualquier forstero, o historiador" viu.

En segon lloc, Trias afirma que Catalunya "ha sido siempre [...] de natural bilingüe". Com tothom sap, Guifré el Pilós parlava espanyol, en concret amb accent de Sevilla. I els camperols del Ripollès i els pescadors de l'Alt Empordà parlaven el segle XV un espanyol excel·lent fins i tot més correcte que el parlen els seus descendents a hores d'ara, contaminat grollerament pel català que ara es parla. Sense anar tan lluny, a finals del segle XIX és evident que, per exemple, els habitants d'Osona utilitzaven l'espanyol amb tota normalitat. A més a més, els qui hem tingut la sort de tenir avis o àvies que han rondat o ultrapassat el centenar d'anys hem pogut comprovar la dificultat, en major o menor grau, amb què s'expressaven en espanyol, l'altra llengua natural de Catalunya. Tots aquests exemples palesen com de natural és des de sempre l'espanyol a Catalunya.

A més, la idea de la naturalitat del bilingüisme és una de les idees mítiques reincidents en parlar del tema. No cal insistir gaire que no hi ha societats naturalment bilingües. En cas que fos així cal pensar que els ciutadans de l'Estat espanyol que viuen en zones on només parlen una llengua s'estan perdent quelcom realment extraordinari. No creiem que cap d'aquests ciutadans es deleixi per parlar, per exemple, naturalment espanyol i portuguès (per posar una llengua que no s'usi en les relacions internacionals).

I, en tercer lloc, actualment Catalunya no "és [...] de natural bilingüe". Hi ha tot un grapat de catalans que no parlen la llengua catalana. Per tant, els naturalment bilingües són tots els catalanoparlants, mentre que no tots els hispanoparlants són naturalment bilingües. Més aviat, un bon percentatge d'hispanoparlants són naturalment unilingües.

En conclusió, les idees que Trias expressa en aquest article d'EM no passen de reflectir el mite del bilingüisme i no reflecteixen la realitat sociolingüística del país. L'únic objectiu que hi ha al darrere d'aquest article és criticar la normalització lingüistica del català.