|
En aquest treball reproduirem tots els
articles o apartats d'articles de l'Estatut aprovat
en referèndum pels ciutadans de Catalunya el
dia 18 de juny de 2006 que fan referència a la
llengua. Si un article està format per diversos
apartats, tan sols reproduïm aquell o aquells apartats
que facin referència a la llengua. En cada cas,
a més, el confrontarem amb l'article corresponent
del projecte d'Estatut elaborat i aprovat pel Parlament
de Catalunya el 30 de setembre de 2005.
La part de l'article divergent entre
el text aprovat pel Parlament i el text aprovat per
les Corts espanyoles l'hem marcada amb negreta.
PREÀMBUL
Text aprovat pel Parlament de Catalunya:
L'autogovern de Catalunya s'inscriu,
doncs, en aquests valors i objectius, que desenvolupa
en l'àmbit de Catalunya i que promou a l'àmbit
espanyol i l'europeu, especialment la defensa de
la pluralitat de llengües i cultures, a la qual
Catalunya aporta el català com a llengua pròpia
i comuna de tota la ciutadania amb independència
de la seva llengua d'origen i ús habitual.
Comentari: No es pot dir que aquest
paràgraf hagi estat modificat perquè,
en realitat, es tracta d'una part d'un preàmbul
nou on no hi ha cap referència a la llengua.
Del preàmbul aprovat per les Corts espanyoles
n'han desaparegut totalment dos dels tres eixos del
preàmbul del Parlament, la consideració
de Catalunya com a nació i de l'Aran com a part
d'una altra nació, i la consideració d'Espanya
com a estat plurinacional. El tercer eix és el
dels drets històrics i, si bé no desapareix
del tot, sí que queda molt disminuït, ja
que passa de ser el principal element legitimador de
l'autonomia de Catalunya a ser un element secundari,
darrere de la Constitució espanyola.
En el text aprovat pel Parlament, apareix
un concepte nou, que podria haver tingut conseqüències
jurídiques si s'hagués incorporat a l'articulat,
tal com ha passat amb el concepte de llengua pròpia;
es tracta del concepte de llengua comuna de la ciutadania.
La seva inclusió, a més, hauria suposat
una renovació del discurs justificador del procés
de normalització lingüística. La
consideració del català com a llengua
pròpia de Catalunya, consagrada per l'anterior
estatut d'autonomia, lligava la llengua al territori,
no als ciutadans, en canvi la fórmula "llengua
comuna dels ciutadans amb independència de la
seva llengua d'origen i habitual" situava la qüestió
de la llengua en el terreny individual. A Catalunya
-deia el text del Parlament- els ciutadans usen habitualment
llengües diferents i tenen llengües d'origen
diferents. Una d'aquestes llengües és la
llengua pròpia del territori i per aquesta raó
es vol que sigui la que fa la funció de llengua
comuna per al conjunt de la ciutadania.
TÍTOL PRELIMINAR
ARTICLE 5. ELS DRETS HISTÒRICS
Text aprovat pel Parlament de Catalunya:
L'autogovern de Catalunya com a
nació es fonamenta en els drets històrics
del poble català, en les seves institucions
seculars i en la tradició jurídica catalana,
que aquest Estatut incorpora i actualitza a l'empara
de l'article 2, la disposició transitòria
segona i altres preceptes de la Constitució,
dels quals deriva el reconeixement d'una posició
singular de la Generalitat amb relació al dret
civil, la llengua, l'educació, la cultura
i el sistema institucional en què s'organitza
la Generalitat.
Text aprovat per les Corts espanyoles:
L'autogovern de Catalunya es fonamenta
també en els drets històrics del poble
català, en les seves institucions seculars
i en la tradició jurídica catalana,
que aquest Estatut incorpora i actualitza a l'empara
de l'article 2, la disposició transitòria
segona i altres preceptes de la Constitució,
dels quals deriva el reconeixement d'una posició
singular de la Generalitat amb relació al dret
civil, la llengua, la cultura, la projecció
d'aquestes en l'àmbit educatiu, i el sistema
institucional en què s'organitza la Generalitat.
Comentari: El canvi més gran
en el redactat d'aquest article no té a veure
amb la llengua sinó que és l'eliminació
de la referència a la condició de nació
de Catalunya. Això és una constant en
tot el text aprovat per les Corts espanyoles i no és
exclusiu d'aquest article. A l'Estatut que vam votar
i aprovar al juny, han desaparegut els termes "nació"
i "nacional" referits a Catalunya i a Occitània,
amb excepció d'aquell fragment del preàmbul
que diu: "El Parlament de Catalunya, recollint
el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya,
ha definit Catalunya com a nació d'una manera
àmpliament majoritària. La Constitució
espanyola, en l'article segon, reconeix la realitat
nacional de Catalunya com a nacionalitat." Com
s'ha comentat a bastament, l'acceptació del text
del Parlament podria haver suposat un canvi de model
d'estat, pel que fa, almenys, a la seva concepció.
Hauria representat, potser, el primer pas d'una segona
transició política a l'Estat espanyol.
La primera transició va consistir en el pas d'un
estat-nació unitari de caràcter autoritari
a un estat-nació unitari de caràcter democràtic.
El text del Parlament de Catalunya, si s'hagués
convertit en llei orgànica de l'Estat, hauria
encetat el camí del pas d'un estat-nació
unitari a un estat plurinacional. Aquest primer pas,
però, no s'ha produït, perquè el
text aprovat deixa ben clar que l'Estat espanyol no
assumeix que Catalunya és una nació i
que, per tant, o Espanya no és una nació,
o Espanya no és Catalunya. Ho deixa ben clar
amb el redactat del fragment que acabem de reproduir,
amb el fet que aquest fragment aparegui al preàmbul,
que no té implicacions jurídiques, i amb
l'eliminació dels termes "nació"
i "nacional" referits a Catalunya de la part
del text que té validesa jurídica, és
a dir, de l'articulat.
L'altre canvi té a veure indirectament
amb la llengua. Segons el text del Parlament, la Generalitat
té una posició singular en relació
al dret civil, la llengua, la cultura, l'educació
i el sistema institucional. En el text de les Corts
espanyoles, en canvi, la Generalitat no té una
posició singular amb relació a l'educació
sinó a la projecció del dret civil, la
llengua i la cultura en l'àmbit educatiu. Més
d'un pot pensar que es tracta d'un canvi tan subtil
que no val la pena entretenir-s'hi, i l'hi donarem la
raó a mitges: és un canvi subtil, però
sí que val la pena entretenir-s'hi, ni que sigui
només per preguntar-se per quin motiu una comissió
de les Corts espanyoles va considerar que valia la pena
entretenir-s'hi i introduir el canvi.
ARTICLE 6. LA LLENGUA PRÒPIA I LES LLENGÜES
OFICIALS
Text aprovat pel Parlament de Catalunya:
1. La llengua pròpia de Catalunya
és el català. Com a tal, el català
és la llengua d'ús normal i preferent
de totes les administracions públiques
i dels mitjans de comunicació públics
a Catalunya, i és també la llengua
normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge
en l'ensenyament.
Text aprovat per les Corts espanyoles:
1. La llengua pròpia de Catalunya
és el català. Com a tal, el català
és la llengua d'ús normal i preferent
de les administracions públiques i dels mitjans
de comunicació públics de Catalunya,
i és també la llengua normalment emprada
com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament.
Comentari: La desaparició del
mot "totes" i el canvi de la preposició
"a", per "de" no és una qüestió
anecdòtica. En la primera versió el català
era la llengua d'ús normal i preferent de totes
les administracions públiques que actuen a Catalunya,
és a dir, l'Estat, la Generalitat i l'administració
local, i de tots els mitjans de comunicació públics
que operen a Catalunya, és a dir, Radiotelevisió
espanyola, la Corporació Catalana de Ràdio
i Televisió, i els canals i les emissores locals.
En la versió definitiva, en canvi, el català
no és la llengua d'ús normal i preferent
de totes les administracions públiques que actuen
a Catalunya, sinó tan sols d'aquelles que són
pròpies i específiques de Catalunya, és
a dir, de la Generalitat i, a tot estirar, de l'administració
local. I el mateix passa amb els mitjans de comunicació
públics: els mitjans de titularitat estatal no
es poden considerar mitjans de Catalunya i, per tant,
no tenen el català com a llengua normal i preferent.
Un organisme de l'administració estatal o de
la UE, i un mitjà de comunicació de l'estat
sempre podrà dir, d'acord amb text estatutari,
que la seva llengua d'ús normal i preferent no
és el català, ja que no forma part de
l'administració pública de Catalunya,
o que no és un mitjà de comunicació
públic de Catalunya.
Text aprovat pel Parlament de Catalunya:
2. El català és la llengua
oficial de Catalunya. També ho és el
castellà, que és la llengua oficial
de l'Estat espanyol. Totes les persones a Catalunya
tenen el dret d'utilitzar i el dret i el deure de
conèixer les dues llengües oficials.
Els poders públics de Catalunya han d'establir
les mesures necessàries per a facilitar l'exercici
d'aquests drets i el compliment d'aquest deure.
Text aprovat per les Corts espanyoles:
2. El català és la llengua
oficial de Catalunya. També ho és el
castellà, que és la llengua oficial
de l'Estat espanyol. Totes les persones tenen el
dret d'utilitzar les dues llengües oficials i
els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure
de conèixer-les. Els poders públics
de Catalunya han d'establir les mesures necessàries
per a facilitar l'exercici d'aquests drets i el compliment
d'aquest deure. D'acord amb el que disposa l'article
32, no hi pot haver discriminació per l'ús
de qualsevol de les dues llengües.
Comentari: El canvi operat per les Corts
espanyoles limita el deure de conèixer el català
als ciutadans de Catalunya, que són definits
a l'article 7 de la manera següent: "Gaudeixen
de la condició política de catalans o
ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenen
veïnatge administratiu a Catalunya. Llurs drets
polítics s'exerceixen d'acord amb aquest Estatut
i les lleis." Segons això, tots els immigrants
que tenen veïnatge administratiu a Catalunya però
no són ciutadans espanyols no tenen el deure
de conèixer el català, com tampoc el tenen
aquells ciutadans espanyols que no tinguin veïnatge
administratiu a Catalunya.
El segon canvi operat per les Corts
espanyoles consisteix a introduir una referència
a l'article 32, que estableix que no hi pot haver discriminació
per l'ús de qualsevol de les dues llengües.
És a dir, que un ciutadà no pot deixar
d'obtenir un lloc de treball per no parlar català.
Després, però, l'article 33 consagra el
principi de l'opció lingüística:
Els ciutadans tenen el dret d'opció
lingüística. En les relacions amb les
institucions, les organitzacions i les administracions
públiques a Catalunya, totes les persones tenen
dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin.
Aquest dret obliga les institucions, organitzacions
i administracions públiques, inclosa l'Administració
electoral a Catalunya, i, en general, les entitats
privades que en depenen quan exerceixen funcions públiques.
Per fer complir aquest precepte cal
conculcar el de la no discriminació per l'ús
d'una o altra llengua. Si un ciutadà no parla
el català, no pot atendre en català i,
per tant, no és apte per fer la feina. En conseqüència,
aquest senyor ha de ser exclòs d'aquesta feina
i, per tant, resulta discriminat per qüestió
de llengua. El que pretén l'afegitó de
les Corts espanyoles és privar el català
d'una de les funcions bàsiques de les llengües
nacionals, que és la funció discriminatòria.
El català continuarà sent una llengua
subordinada i accessòria mentre no es pugui discriminar
ningú per no parlar català,
Text aprovat pel Parlament de Catalunya
i per les Corts espanyoles:
3. La Generalitat i l'Estat han d'emprendre
les accions necessàries per al reconeixement
de l'oficialitat del català a la Unió
Europea i la presència i la utilització
del català en els organismes internacionals
i en els tractats internacionals de contingut cultural
o lingüístic.
4. La Generalitat ha de promoure la
comunicació i la cooperació amb les
altres comunitats i els altres territoris que comparteixen
patrimoni lingüístic amb Catalunya. A
aquests efectes, la Generalitat i l'Estat, segons
que correspongui, poden subscriure convenis, tractats
i altres mecanismes de col·laboració
per a la promoció i la difusió exterior
del català.
Comentari: El text aprovat per les Corts
espanyoles és el mateix que va aprovar el Parlament
de Catalunya.
Text aprovat pel Parlament de Catalunya:
5. La llengua occitana, denominada
aranès a l'Aran, és la llengua pròpia
d'aquest territori i és també
oficial, d'acord amb el que estableix aquest Estatut.
Text aprovat per les Corts espanyoles:
5. La llengua occitana, denominada
aranès a l'Aran, és la llengua pròpia
d'aquest territori i és oficial a Catalunya,
d'acord amb el que estableix aquest Estatut i les
lleis de normalització lingüística.
Comentari: El canvi introduït juga
a favor de l'aranès, ja que el fet de dir que
l'aranès és oficial a Catalunya obre les
portes a una hipotètica oficialitat de l'occità
fora de la Vall d'Aran. Ignorem si la voluntat del legislador
era aquesta o era la de deixar clar que l'occità
no és una llengua oficial de l'Estat. Sigui com
sigui, el text diu que l'occità és oficial
a Catalunya, no només a la Vall d'Aran.
ARTICLE 11
Text aprovat pel Parlament de Catalunya:
2. Els ciutadans de Catalunya i les
seves institucions polítiques reconeixen l'Aran
com una realitat nacional occitana fonamentada
en la seva singularitat cultural, històrica,
geogràfica i lingüística, defensada
pels aranesos al llarg dels segles. Aquest Estatut
reconeix, empara i respecta aquesta singularitat i
reconeix l'Aran com a entitat territorial singular
dins de Catalunya, la qual és objecte d'una
particular protecció per mitjà d'un
règim jurídic especial.
Text aprovat per les Corts espanyoles:
2. Els ciutadans de Catalunya i les
seves institucions polítiques reconeixen l'Aran
com una realitat occitana dotada d'identitat cultural,
històrica, geogràfica i lingüística,
defensada pels aranesos al llarg dels segles. Aquest
Estatut reconeix, empara i respecta aquesta singularitat
i reconeix l'Aran com a entitat territorial singular
dins de Catalunya, la qual és objecte d'una
particular protecció per mitjà d'un
règim jurídic especial.
Comentari: Els canvis operats per les
Corts espanyoles en aquest article 11 són coherents
amb el canvi d'orientació general que han donat
al text ja des del preàmbul: les Corts espanyoles
han eliminat del text la idea que Espanya és
un estat integrat per diverses nacions, entre les quals
hi ha la major part de la catalana i una petita part
de l'occitana.
ARTICLE 12. ELS TERRITORIS AMB VINCLES HISTÒRICS,
LINGÜÍSTICS I CULTURALS AMB CATALUNYA
Text aprovat pel Parlament de Catalunya
i per les Corts espanyoles:
La Generalitat ha de promoure la comunicació,
l'intercanvi cultural i la cooperació amb les
comunitats i els territoris, pertanyents o no a l'Estat
espanyol, que tenen vincles històrics, lingüístics
i culturals amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat
i l'Estat, segons que correspongui, poden subscriure
convenis, tractats i altres instruments de col·laboració
en tots els àmbits, que poden incloure la creació
d'organismes comuns.
Comentari: Les Corts espanyoles no han
modificat el text aprovat pel Parlament de Catalunya.
TÍTOL I: DELS DRETS, DEURES
I PRINCIPIS RECTORS
CAPÍTOL III
Drets i deures lingüístics
ARTICLE 32. DRETS I DEURES DE CONEIXEMENT
I ÚS DE LES LLENGÜES
Text aprovat pel Parlament de Catalunya:
Totes les persones tenen dret a no
ésser discriminades per raons lingüístiques.
Els actes jurídics fets en qualsevol de les
dues llengües oficials tenen, pel que fa a la
llengua, validesa i eficàcia plenes, sense
que es pugui al·legar desconeixement.
Text aprovat per les Corts espanyoles:
Totes les persones tenen dret a no
ésser discriminades per raons lingüístiques.
Els actes jurídics fets en qualsevol de les
dues llengües oficials tenen, pel que fa a la
llengua, validesa i eficàcia plenes.
Comentari: Desconeixem si l'eliminació
de l'expressió "sense que es pugui al·legar
desconeixement" té conseqüències
jurídiques, és a dir, ignorem si hom pot
al·legar desconeixement davant d'un text que
té validesa i eficàcia jurídica
plena. Ara bé, des del punt de vista del sentit
comú, si el legislador té la voluntat
d'evitar que es digui això és perquè
no hi està d'acord. És raonable pensar,
doncs, que el canvi operat vol obrir les portes a la
possibilitat d'al·legar desconeixement del català
en els actes jurídics, encara que tinguin validesa
i eficàcia plena.
ARTICLE 33. DRETS LINGÜÍSTICS
DAVANT LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES I LES INSTITUCIONS
ESTATALS
Text aprovat pel Parlament de Catalunya:
1. Els ciutadans tenen el dret d'opció
lingüística. En les relacions amb les
institucions, les organitzacions i les administracions
públiques a Catalunya, totes les persones tenen
dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin.
Aquest dret obliga totes les institucions,
organitzacions i administracions públiques,
inclosa l'Administració electoral a Catalunya,
i, en general, les entitats privades que en depenen
quan exerceixen funcions públiques.
Text aprovat per les Corts espanyoles:
1. Els ciutadans tenen el dret d'opció
lingüística. En les relacions amb les
institucions, les organitzacions i les administracions
públiques a Catalunya, totes les persones tenen
dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin.
Aquest dret obliga les institucions, organitzacions
i administracions públiques, inclosa l'Administració
electoral a Catalunya, i, en general, les entitats
privades que en depenen quan exerceixen funcions públiques.
Comentari: El legislador ha suprimit
del text el mot "totes", que determina els
substantius "institucions", "organitzacions"
i "administracions". Això vol dir,
i no creiem que hi pugui haver cap altra interpretació,
que el legislador considera que hi ha alguna organització,
administració o institució pública
que pot ser eximida de l'obligació d'atendre
les persones que se'ls adrecin en català. El
legislador, per tant, creu que en determinades institucions,
administracions i organitzacions públiques el
ciutadà no té dret a utilitzar el català.
D'altra banda, el dret d'opció
lingüística es limita al dret del ciutadà
a utilitzar el català davant de les institucions,
organitzacions i administracions públiques, i
no reconeix el dret del ciutadà a ser atès
en català. A més, aquest dret no es pot
exercir quan la institució pública a què
ens adrecem està ubicada físicament fora
de Catalunya.
Text aprovat pel Parlament de Catalunya
i per les Corts espanyoles:
2. Totes les persones, en les relacions
amb l'Administració de justícia, el
Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics,
tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin
en totes les actuacions judicials, notarials i registrals,
i a rebre tota la documentació oficial emesa
a Catalunya en la llengua sol·licitada, sense
que puguin patir indefensió ni dilacions indegudes
a causa de la llengua emprada, ni se'ls pugui exigir
cap mena de traducció.
Comentari: Els dos redactats són idèntics.
Text aprovat pel Parlament de Catalunya:
3. Per a garantir el dret d'opció
lingüística, els jutges i els magistrats,
els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat
i mercantils, els encarregats del Registre Civil i
el personal al servei de l'Administració de
justícia, per a prestar llurs serveis a Catalunya,
han d'acreditar, en la forma que estableixen aquest
Estatut i les lleis, que tenen un nivell de coneixement
adequat i suficient de les llengües oficials,
que els fa aptes per a complir les funcions pròpies
de llur càrrec o de llur lloc de treball.
Text aprovat per les Corts espanyoles:
3. Per a garantir el dret d'opció
lingüística, els jutges i els magistrats,
els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat
i mercantils, els encarregats del Registre Civil i
el personal al servei de l'Administració de
justícia, per a prestar llurs serveis a Catalunya,
han d'acreditar, en la forma que estableixen les lleis,
que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient
de les llengües oficials, que els fa aptes per
a complir les funcions pròpies de llur càrrec
o de llur lloc de treball.
Comentari: La supressió del sintagma
"aquest Estatut" sembla atendre a causes més
tècniques que no pas polítiques. En efecte,
ni el text del Parlament ni el de les Corts espanyoles
no estableixen la forma com els funcionaris esmentats
a l'apartat 3 de l'article 33 han d'acreditar el coneixement
del català, per la qual cosa el legislador ha
optat per remetre la regulació del tema a lleis
vigents o futures.
Text aprovat pel Parlament de Catalunya
i text aprovat per les Corts espanyoles:
4. Per a garantir el dret d'opció
lingüística, l'Administració de
l'Estat situada a Catalunya ha d'acreditar que el
personal al seu servei té un nivell de coneixement
adequat i suficient de les dues llengües oficials,
que el fa apte per a complir les funcions pròpies
del seu lloc de treball.
Comentari: Les Corts espanyoles accepten
el redactat aprovat pel Parlament de Catalunya sense
modificacions.
Text aprovat pel Parlament de Catalunya:
5. Els ciutadans de Catalunya tenen
el dret de relacionar-se per escrit en català
amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans
jurisdiccionals d'àmbit estatal, d'acord amb
el procediment establert per la legislació
corresponent. Aquestes institucions han d'atendre
i han de tramitar els escrits presentats en català,
i no poden exigir a la persona interessada la traducció
al castellà.
Text aprovat per les Corts espanyoles:
5. Els ciutadans de Catalunya tenen
el dret de relacionar-se per escrit en català
amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans
jurisdiccionals d'àmbit estatal, d'acord amb
el procediment establert per la legislació
corresponent. Aquestes institucions han d'atendre
i han de tramitar els escrits presentats en català,
que tenen, en tot cas, plena eficàcia jurídica.
Comentari: Desconeixem si la modificació
introduïda té conseqüències
jurídiques, és a dir, ignorem si el redactat
definitiu de l'apartat suposa que els òrgans
constitucionals i jurisdiccionals d'àmbit estatal,
davant d'un escrit presentat en català, tenen
dret a exigir a la persona interessada la traducció
a l'espanyol, sense que això suposi negar-ne
l'eficàcia jurídica.
ARTICLE 34. DRETS LINGÜÍSTICS
DELS CONSUMIDORS I USUARIS
Text aprovat pel Parlament de Catalunya
i text aprovat per les Corts espanyoles:
Totes les persones tenen dret a ésser
ateses oralment i per escrit en la llengua oficial
que elegeixin en llur condició d'usuàries
o consumidores de béns, productes i serveis.
Les entitats, les empreses i els establiments oberts
al públic a Catalunya estan subjectes al deure
de disponibilitat lingüística en els termes
que estableixen les lleis.
Comentari: Les Corts espanyoles no han
introduït cap modificació al text aprovat
pel Parlament de Catalunya.
Aquest article pot resultar contradictori
amb l'apartat 2 de l'article 6 que diu que "Totes
les persones a Catalunya tenen el dret d'utilitzar i
el dret i el deure de conèixer les dues llengües
oficials. Els poders públics de Catalunya han
d'establir les mesures necessàries per a facilitar
l'exercici d'aquests drets i el compliment d'aquest
deure." Ens trobem davant de dos drets que col·lisionen,
el dret del consumidor a ser atès en català
i el dret treballador a utilitzar l'espanyol.
ARTICLE 35. DRETS LINGÜÍSTICS
EN L'ÀMBIT DE L'ENSENYAMENT
Text aprovat pel Parlament de Catalunya
i text aprovat per les Corts espanyoles:
1. Totes les persones tenen dret a
rebre l'ensenyament en català, d'acord amb
el que estableix aquest Estatut. El català
s'ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular
i d'aprenentatge en l'ensenyament universitari i en
el no universitari.
2. Els alumnes tenen dret a rebre l'ensenyament en
català en l'ensenyament no universitari. També
tenen el dret i el deure de conèixer amb suficiència
oral i escrita el català i el castellà
en finalitzar l'ensenyament obligatori, sigui quina
sigui llur llengua habitual en incorporar-se a l'ensenyament.
L'ensenyament del català i el castellà
ha de tenir una presència adequada en els plans
d'estudis.
3. Els alumnes tenen dret a no ésser separats
en centres ni en grups classe diferents per raó
de llur llengua habitual.
4. Els alumnes que s'incorporen més tard de
l'edat corresponent al sistema escolar de Catalunya
gaudeixen del dret a rebre un suport lingüístic
especial si la manca de comprensió els dificulta
seguir amb normalitat l'ensenyament.
5. El professorat i l'alumnat dels centres universitaris
tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit,
en la llengua oficial que elegeixin.
Comentari: Les Corts espanyoles han
respectat íntegrament el redactat del text del
Parlament de Catalunya. És probable que en aquest
article la posició dels negociadors del Parlament
hagi estat molt ferma. És prou sabut que el catalanisme
oficial dóna una gran importància a l'estatus
del català a l'escola, sense adonar-se que el
futur del català depèn ben poc -cada dia
menys- del que passi a les escoles. És el desenfocament
que provoca el fet de creure que la normalització
del català depèn del coneixement i no
de l'ús.
ARTICLE 36. DRETS AMB RELACIÓ
A L'ARANÈS
Text aprovat per Parlament de Catalunya
i text aprovat per les Corts espanyoles:
1. A l'Aran totes les persones tenen
el dret de conèixer i utilitzar l'aranès
i d'ésser ateses oralment i per escrit en aranès
en llurs relacions amb les administracions públiques
i amb les entitats públiques i privades que
en depenen.
2. Els ciutadans de l'Aran tenen el dret d'utilitzar
l'aranès en llurs relacions amb la Generalitat.
3. S'han de determinar per llei els altres drets i
deures lingüístics amb relació
a l'aranès.
Comentari: Les Corts espanyoles no han
modificat gens aquest article del text presentat pel
Parlament de Catalunya.
CAPÍTOL V
Principis rectors
ARTICLE 50. FOMENT I DIFUSIÓ
DEL CATALÀ
Text aprovat pel Parlament de Catalunya
i text aprovat per les Corts espanyoles:
1. Els poders públics han de
protegir el català en tots els àmbits
i sectors i n'han de fomentar l'ús, la difusió
i el coneixement. Aquests principis també s'han
d'aplicar respecte a l'aranès.
Comentari: Les Corts espanyoles han
respectat la integritat del redactat presentat pel Parlament
de Catalunya en aquest apartat 1 de l'article 50.
Text aprovat pel Parlament de Catalunya:
2. El Govern de la Generalitat,
les universitats i les institucions d'ensenyament
superior, en l'àmbit de les competències
respectives, han d'adoptar les mesures pertinents
per a garantir l'ús del català en tots
els àmbits de les activitats docents, no docents
i de recerca.
Text aprovat per les Corts espanyoles:
2. El Govern, les universitats i les
institucions d'ensenyament superior, en l'àmbit
de les competències respectives, han d'adoptar
les mesures pertinents per a garantir l'ús
del català en tots els àmbits de les
activitats docents, no docents i de recerca.
Comentari: S'ha suprimit del redactat
definitiu el sintagma "de la Generalitat",
cosa que suposa donar al text una perspectiva més
catalana, ja que s'adopta el criteri que quan no marquem
el terme "Govern", ens referim al govern de
la Generalitat.
Text aprovat pel Parlament de Catalunya
i text aprovat per les Corts espanyoles:
3. Les polítiques de foment
del català s'han d'estendre al conjunt de l'Estat,
a la Unió Europea i a la resta del món.
Comentari: Les Corts espanyoles han
respectat íntegrament el redactat del text del
Parlament de Catalunya.
Text aprovat pel Parlament de Catalunya:
4. Els poders públics han de
promoure que les dades que figurin en l'etiquetatge,
en l'embalatge i en les instruccions d'ús dels
productes distribuïts a Catalunya constin almenys
en català.
Text aprovat per les Corts espanyoles:
4. Els poders públics han de
promoure que les dades que figurin en l'etiquetatge,
en l'embalatge i en les instruccions d'ús dels
productes distribuïts a Catalunya constin també
en català.
Comentari: El legislador ha canviat
"almenys" per "també". De
fet, el canvi no és gaire important perquè
el text no obliga les empreses a etiquetar en català
sinó que tan sols insta els poders públics
a promoure l'etiquetatge en català. De tota manera,
no per això hem d'estar-nos de comentar què
pretenia el legislador quan va canviar "almenys"
per "també". Que una etiqueta hagi
d'estar escrita almenys en català implica que
el català és l'única llengua obligatòria
i, per tant, l'única que ha de ser a totes les
etiquetes. Si les etiquetes han d'estar escrites també
en català vol dir que no és possible l'etiquetatge
només en català.
Text aprovat pel Parlament de Catalunya
i text aprovat per les Corts espanyoles:
5. La Generalitat, l'Administració
local i les altres corporacions públiques de
Catalunya, les institucions i les empreses que en
depenen i els concessionaris de llurs serveis han
d'emprar el català en llurs actuacions internes
i en la relació entre ells. També l'han
d'emprar en les comunicacions i les notificacions
dirigides a persones físiques o jurídiques
residents a Catalunya, sens perjudici del dret dels
ciutadans a rebre-les en castellà si ho demanen.
6. Els poders públics han de garantir l'ús
de la llengua de signes catalana i les condicions
que permetin d'assolir la igualtat de les persones
amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha
d'ésser objecte d'ensenyament, protecció
i respecte.
7. L'Estat, d'acord amb el que disposa la Constitució,
ha de donar suport a l'aplicació dels principis
que estableix aquest article. S'han d'establir els
instruments de coordinació i, si escau, d'actuació
conjunta perquè siguin més efectius.
Comentari: Les Corts espanyoles han
respectat íntegrament el redactat del text del
Parlament de Catalunya.
TÍTOL III
DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA
CAPÍTOL III
Les competències de la Generalitat sobre l'Administració
de Justícia
ARTICLE 101. OPOSICIONS I CONCURSOS
Text aprovat pel Parlament de Catalunya:
4. Les proves dels concursos i les
oposicions regulats per aquest article, si tenen lloc
a Catalunya, poden fer-se en qualsevol de les dues
llengües oficials.
Text aprovat per les Corts espanyoles:
3. Les proves dels concursos i les
oposicions regulats per aquest article, si tenen lloc
a Catalunya, poden fer-se en qualsevol de les dues
llengües oficials, a elecció del candidat.
Comentari: L'apartat 4 del text del
Parlament ha esdevingut el 3 al text de les Corts espanyoles
per l'eliminació d'un dels apartats anteriors.
La introducció en el segon text de l'expressió
"a elecció del candidat" aclareix que
serà l'opositor i no l'administració qui
decidirà en quina de les dues llengües oficials
farà la prova cada individu.
ARTICLE 102. DE PERSONAL JUDICIAL
I DE LA RESTA DEL PERSONAL AL SERVEI DE L'ADMINISTRACIÓ
DE JUSTÍCIA A CATALUNYA
Text aprovat pel Parlament de Catalunya:
1. Per ocupar una plaça
de magistrat o magistrada, jutge o jutgessa o fiscal
a Catalunya, els candidats són admesos en igualtat
de drets. Han d'acreditar un coneixement adequat
i suficient del català per poder fer efectius
els drets lingüístics dels ciutadans en
la forma i amb l'abast que determini la llei.
Text aprovat per les Corts espanyoles:
1. Els Magistrats, els Jutges i
els Fiscals que ocupin una plaça a Catalunya
han d'acreditar un coneixement adequat i suficient
del català per a fer efectius els drets lingüístics
dels ciutadans en la forma i amb l'abast que determini
la llei.
Comentari: El redactat del text del
Parlament pot interpretar-se que diu que l'acreditació
del coneixement del català s'ha de fer abans
d'ocupar la plaça, cosa que suposaria excloure
els que no ho acreditin. El redactat de les Corts espanyoles
deixa clar que l'acreditació es farà a
posteriori, ja que parla d'"Els Magistrats, els
Jutges i els Fiscals que ocupin una plaça a Catalunya"
i no que l'hagin o la vulguin ocupar.
Text aprovat pel Parlament de Catalunya:
3. En tot cas, el coneixement suficient
de la llengua i del dret propis és un
requisit per a obtenir una plaça en els
concursos de trasllat corresponents.
Text aprovat per les Corts espanyoles:
3. En tot cas, el coneixement suficient
de la llengua i del dret propis ha d'ésser
valorat d'una manera específica i singular
per a obtenir una plaça en els concursos de
trasllat corresponents.
Comentari: Amb la modificació
introduïda per les Corts espanyoles, el català
passa de ser un requisit a ser un mèrit en els
concursos de trasllats dels magistrats, els jutges i
els fiscals. Per al Parlament de Catalunya un funcionari
de justícia no pot ocupar una plaça a
Catalunya si no acredita uns coneixements suficients
i adequats de català. Tal com ha quedat el redactat,
però, es pot donar el cas que un funcionari que
no acrediti coneixement suficient del català
passi per davant d'un altre que l'acrediti, i que, per
tant, hi hagi magistrats, jutges i fiscals que ocupin
plaça a Catalunya sense conèixer suficientment
la llengua.
Text aprovat pel Parlament de Catalunya:
4. Els secretaris judicials i tot
el personal al servei de l'Administració de
justícia i de la Fiscalia a Catalunya ha d'acreditar
el coneixement del català que s'exigeix al
personal de l'Administració de la Generalitat.
Text aprovat per les Corts espanyoles:
4. El personal al servei de l'Administració
de justícia i de la Fiscalia a Catalunya ha
d'acreditar un coneixement adequat i suficient
de les dues llengües oficials que el fa apte
per a complir les funcions pròpies del seu
càrrec o lloc de treball.
Comentari: Cal suposar que la supressió
de la referència als secretaris judicials s'ha
produït perquè el legislador ha considerat
que era redundant, atès que aquests funcionaris
formen part del servei de l'Administració de
justícia i de la Fiscalia a Catalunya a què
fa referència el mateix apartat.
Text aprovat pel Parlament de Catalunya:
Correspon al Consell de Justícia
de Catalunya comprovar el compliment de les condicions
que estableix aquest article en l'accés a les
places dels òrgans judicials, de l'Administració
de justícia i de la Fiscalia a Catalunya.
Text aprovat per les Corts espanyoles:
Aquest apartat desapareix de l'articulat
de l'article 102
Comentari: El legislador espanyol no
considera -o no té clar- que efectivament correspongui
al Consell de Justícia de Catalunya comprovar
el compliment de les condicions establertes en l'accés
a les places dels òrgans judicials.
TÍTOL V
DE LES COMPETÈNCIES
CAPÍTOL II
Les matèries de les competències
ARTICLE 143. LLENGUA PRÒPIA
Text aprovat pel Parlament de Catalunya:
1. Correspon a la Generalitat de Catalunya
la competència exclusiva en matèria
de llengua pròpia, que inclou, en tot cas,
la determinació de l'abast, els usos i els
efectes jurídics de la doble oficialitat
i de la llengua pròpia, i també
la normalització lingüística del
català.
Text aprovat per les Corts espanyoles:
1. Correspon a la Generalitat de Catalunya
la competència exclusiva en matèria
de llengua pròpia, que inclou, en tot cas,
la determinació de l'abast, els usos i els
efectes jurídics de la seva oficialitat,
i també la normalització lingüística
del català.
Comentari: L'eliminació de la
referència a la doble oficialitat pot indicar
la voluntat del legislador de deixar clar que aquest
apartat fa referència exclusivament al català,
qualificat aquí de llengua pròpia. Amb
l'eliminació del sintagma "de la llengua
pròpia", les Corts espanyoles han decidit
que la determinació de l'abast, els usos i els
efectes jurídics de la llengua pròpia
no necessàriament han de correspondre a la Generalitat.
El fet que no es digui que una cosa correspon a algú
no implica afirmar que correspon a algú altre,
però sí que implica deixar oberta aquesta
la possibilitat.
Text aprovat pel Parlament de Catalunya
i text aprovat per les Corts espanyoles:
Correspon a la Generalitat i també
al Conselh Generau d'Aran la competència sobre
la normalització lingüística de
l'occità, denominat aranès a l'Aran.
Comentari: Les Corts espanyoles han
respectat del tot el redactat original.
ARTICLE 146. MITJANS DE COMUNICACIÓ
SOCIAL I SERVEIS DE CONTINGUT AUDIOVISUAL
Text aprovat pel Parlament de Catalunya:
2. La Generalitat participa de
forma efectiva en els processos administratius relatius
a la prestació de serveis de comunicació
audiovisual que són competència de l'Estat.
Aquesta participació té com a objectiu
la preservació i la promoció del pluralisme
lingüístic i cultural de Catalunya.
Text aprovat per les Corts espanyoles:
3. La Generalitat ha de fomentar
el pluralisme lingüístic i cultural de
Catalunya en els mitjans de comunicació social.
Comentari: Un i altre text són
tan diferents que potser no es pot parlar de modificació
d'una mateixa cosa sinó de substitució
d'una cosa per una altra. El text del Parlament diu
que per preservar i promoure el pluralisme lingüístic
i cultural de Catalunya la Generalitat ha d'intervenir
en organismes estatals de l'àmbit de la comunicació
audiovisual. Té sentit pensar que aquesta participació
de la Generalitat pretén aconseguir més
presència el català en els mitjans de
comunicació de titularitat estatal. El text de
les Corts espanyoles, en canvi, diu a la Generalitat
que es preocupi de casa seva i que si vol pluralisme
lingüístic i cultural el que ha de fer és
no excloure l'espanyol dels mitjans de comunicació
públics de Catalunya. Els dos redactats, doncs,
persegueixen fins absolutament oposats.
ARTICLE 148. NOTARIAT I REGISTRES
PÚBLICS
Text aprovat pel Parlament de Catalunya
i text aprovat per les Corts espanyoles:
1. Correspon a la Generalitat de Catalunya,
en matèria de notaries i de registres públics
de la propietat, mercantils i de béns mobles,
la competència executiva que inclou en tot
cas:
a) El nomenament dels notaris i els registradors de
la propietat, mercantils i de béns mobles,
per mitjà de la convocatòria, l'administració
i la resolució de les oposicions lliures i
restringides i dels concursos, que ha de convocar
i portar a terme fins a la formalització dels
nomenaments. Per a la provisió de les notaries
i dels registres, els candidats han d'ésser
admesos en igualtat de drets i han d'acreditar el
coneixement de la llengua i del dret catalans en la
forma i amb l'abast que estableixen l'Estatut i les
lleis.
3. Correspon a la Generalitat, en el marc de la regulació
general, la competència executiva en matèria
de Registre Civil, incloent-hi el nomenament dels
seus encarregats, interins i substituts, l'exercici
amb relació a aquests de la funció disciplinària,
i també la provisió dels mitjans humans
i materials necessaris per a l'exercici de les funcions.
Aquests encarregats han d'acreditar el coneixement
de la llengua catalana i del dret català en
la forma i amb l'abast que estableixen l'Estatut i
les lleis.
Comentari: En aquest article, les Corts
espanyoles no han introduït cap canvi que afecti
el tractament de les llengües.
Conclusions
Les diferències més importants
que hi ha en qüestió de llengua entre l'Estatut
aprovat pel Parlament de Catalunya i l'aprovat per les
Corts espanyoles són les següents:
1. Definició de la llengua.
En el preàmbul del text aprovat pel Parlament,
apareix un concepte nou, que podria haver tingut conseqüències
jurídiques si s'hagués incorporat a l'articulat;
es tracta del concepte de llengua comuna de la ciutadania.
La seva inclusió hauria suposat una renovació
del discurs justificador del procés de normalització
lingüística. La consideració del
català com a llengua pròpia de Catalunya,
consagrada per l'anterior estatut d'autonomia, lligava
la llengua al territori, no als ciutadans, en canvi
la fórmula "llengua comuna dels ciutadans
amb independència de la seva llengua d'origen
i habitual" situava la qüestió de la
llengua en el terreny individual. Aquest redactat, reconeixia
el pluralisme lingüístic de Catalunya en
l'àmbit individual i, per omissió, tractava
l'espanyol com una més de les diferents llengües
d'ús i d'origen d'una part dels ciutadans de
Catalunya.
2. Llengua, administració
i mitjans de comunicació públics.
En el text del Parlament el català és
la llengua d'ús normal i preferent de totes les
administracions públiques que actuen a Catalunya,
és a dir, l'Estat, la Generalitat i l'administració
local, i de tots els mitjans de comunicació públics
que operen a Catalunya, és a dir, Radiotelevisió
espanyola, la Corporació Catalana de Ràdio
i Televisió, i els canals i les emissores locals.
En la versió de les Corts espanyoles, en canvi,
el català no és la llengua d'ús
normal i preferent de totes les administracions públiques
que actuen a Catalunya sinó tan sols d'aquelles
que són pròpies de Catalunya, és
a dir, de la Generalitat i, a tot estirar, de l'administració
local. I el mateix passa amb els mitjans de comunicació
públics: els mitjans de titularitat estatal no
es poden considerar mitjans de Catalunya i, per tant,
no tenen el català com a llengua normal i preferent.
Un organisme de l'administració estatal o de
la UE, i un mitjà de comunicació de l'estat
sempre podrà dir, d'acord amb l'estatut, que
la seva llengua d'ús normal i preferent no és
el català, ja que no forma part de l'administració
pública de Catalunya, o que no és un mitjà
de comunicació públic de Catalunya.
3. Deure de conèixer el català.
En el text del Parlament el deure de conèixer
el català abraça, a Catalunya, totes les
persones. El canvi operat per les Corts espanyoles limita
el deure de conèixer el català als ciutadans
de Catalunya, que són definits a l'article 7
de la manera següent: "Gaudeixen de la condició
política de catalans o ciutadans de Catalunya
els ciutadans espanyols que tenen veïnatge administratiu
a Catalunya. Llurs drets polítics s'exerceixen
d'acord amb aquest Estatut i les lleis." Segons
això, tots els immigrants que tenen veïnatge
administratiu a Catalunya però no són
ciutadans espanyols no tenen el deure de conèixer
el català, així com tampoc el tenen aquells
ciutadans espanyols que no tinguin veïnatge administratiu
a Catalunya.
4. Etiquetatge. En relació
a l'etiquetatge dels productes comercials, el primer
que cal remarcar és que ni un ni altre text no
estableixen l'obligatorietat d'usar el català
en les etiquetes. Un cop dit això, però,
cal explicar que el text del Parlament de Catalunya
instava els poders públics a aconseguir que el
català fos present a totes les etiquetes, mentre
que el text de les Corts espanyoles prohibeix formalment
l'etiquetatge només en català i consagra
el català com a llengua subsidiària en
aquest àmbit, ja que es dóna per sobreentès
que la llengua obligatòria de l'etiquetatge és
una altra, l'espanyol.
5. Justícia. Amb
la modificació introduïda per les Corts
espanyoles, el català passa de ser un requisit
a ser un mèrit en els concursos de trasllats
dels magistrats, els jutges i els fiscals. Per al Parlament
de Catalunya un funcionari de justícia no pot
ocupar una plaça a Catalunya si no acredita uns
coneixements suficients i adequats de català.
Tal com ha quedat el redactat es pot donar el cas que
un funcionari que no acrediti un coneixement suficient
del català passi per davant d'un altre que l'acrediti,
i que, per tant, hi hagi magistrats, jutges i fiscals
que ocupin plaça a Catalunya sense conèixer
suficientment la llengua.
|
