El 19 de setembre l'Sport publica un article arran de la resposta de Samuel Eto'o a Ruth Vilar, periodista de Catalunya Ràdio. Aquest article està construït a partir de la conversa que un periodista de l'Sport va mantenir amb el jugador del Barça per tal de saber l'opinió sobre el que va passar a Santander un cop acabat el Ràcing-Barcelona.

L'article es titula "Eto'o respeta y quiere a la lengua catalana" i com a avantítol té "No oí lo que me dijo porque estaba de espaldas y sólo pedí que me lo repitiera".
En primer lloc, la relació de Samuel Eto'o amb el català és molt senzilla: ni l'ha de respectar i l'ha d'estimar, només l'ha de parlar. Amb això n'hi hauria prou. Així doncs, menys respecte i menys estimació i més interès per aprendre el català i per parlar-lo. De fet, el respecte i l'estimació són les excuses típiques que genera el discurs dominant, tant pel que fa a les llengües com pel que té a veure amb la resta d'activitats humanes. Per exemple, un empresari que explota els seus treballadors també pot dir que els respecta i que els estima molt. La resposta a aquest empresari és de llibre: respecti menys els seus treballadors i estimi'ls menys i pagui'ls més i faci que treballin en millors condicions.

Per tal de comentar l'avantítol reproduirem el tall de veu:

Ruth Vilar: Samuel, Toño [porter del Ràcing] també...
Samuel Eto'o: ¿Cómo?
Ruth Vilar: Que Toño també ha ajudat amb el gol, eh?
Samuel Eto'o: En castellano.
Ruth Vilar: Que Toño también ayudó con el gol.
Samuel Eto'o: ¿Ayudó?
Ruth Vilar: Y ha venido muy bien.
Samuel Eto'o: [paraules imperceptibles]
Ruth Vilar: Doncs s'ha empipat. Ja... És habitual.
Ricard Torquemada [periodista de Catalunya Ràdio]: I és habitual que demani el castellà, també.

A partir de l'entrevista fallida es veu clar que l'avantítol és fals. No entrarem en el fet de si Eto'o va sentir o no la periodista. És el de menys. L'important és que el jugador del Barça no va demanar que la periodista li repetís la pregunta. La transcripció és eloqüent. I encara fóra més eloqüent si es pogués reproduir el to amb què el futbolista es va adreçar a la periodista. La resposta d'Eto'o és clara: "En castellano". On és la petició de repetir la pregunta? O estem en un món orwellià, on les paraules no signifiquen el que en aparença volen dir, o això no és una petició de repetició de la pregunta sinó, ben simplement, una ordre que la periodista canviï de llengua. Per tant, aquestes paraules d'Eto'o són una simple excusa.

L'Sport escriu el següent:

Samuel Eto'o quiso matizar ayer la polémica que se ha levantado tras el incidente que se vivió al acabar el partido ante el Racing de Santander. El delantero camerunés aprovechó la llamada del Diario SPORT para puntualizar que nunca quiso menospreciar a la lengua catalana y que si pidió que le hablaran en castellano era porque no había oído bien la pregunta en cuestión: "La periodista estaba a mis espaldas y no oí bien lo que me dijo, por eso le pedí que me hablara en castellano porque no entendí la pregunta. Había mucho ruido en la sala de prensa y era casi imposible oír nada".

Suposem que sigui cert el que diu Eto'o, és a dir, que no va sentir bé el que li preguntaven perquè hi havia molt de soroll a la sala de premsa. Aleshores per què no va demanar que li tornessin a repetir la pregunta en català en lloc de dir taxativament "En castellano"? El més lògic si algú no entén una pregunta perquè hi ha molt de soroll és que la hi repeteixin. Però que la hi repeteixen en la mateixa llengua. Per tant, és obvi que el problema no és si Eto'o va sentir o no la pregunta. Això simplement és desviar l'atenció del focus del problema. La qüestió real és que el jugador va exigir que la periodista canviés de llengua.

El següent paràgraf de l'article és realment antològic:

Eto'o subrayó rápidamente su respeto pleno hacia toda las culturas y lenguas: "Catalunya me ha abierto las puertas de par en par y no voy a ser tan tonto para morder la mano que me da de comer. Yo quiero a los catalanes y a Catalunya. Respeto mucho su cultura y también su idioma".

De què ens serveix, com a catalans, que respecte plenament totes les cultures i totes les llengües sinó respecta la nostra cultura i la nostra llengua? A més, per què no passa de respectar la nostra cultura i la nostra llengua a integrar-se en la nostra cultura i a parlar la nostra llengua?

I el següent paràgraf és el súmmun:

No hay que olvidar que Eto'o siempre ha sido el adalid de la solidaridad con todos los pueblos y culturas, de la integración entre las razas y de la lucha contra el racismo que desgraciadamente todavía pervive en nuestra sociedad.

Aquest és el discurs del progre: del solidari amb els que pateixen la SIDA a Namíbia, del que critica el racisme a l'estat espanyol, del que respecta el poble quètxua, del que se solidaritza amb els cocaleros de Bolívia, del que s'amoïna per la situació de la guineu a l'Àfrica subsahariana, però que passa olímpicament de la situació sociolingüística del català. A més, "no hay que olvidar" que n'hi ha uns quants, un bon grapadet, que són molt solidaris amb les diferents causes que s'han de defensar al món, però que no s'impliquen gens ni mica en la necessitat de normalitzar el català.

El paràgraf següent tampoc no té pèrdua:

Eto'o acudirá hoy por la noche al programa de Catalunya Ràdio, 'Els millors anys de la nostra vida', para intentar reconducir una polémica a la que se ha visto abocado. Y es que la periodista que levantó la espita era de este medio.

El més surrealista és la darrera oració: la culpa del que ha passat és de la periodista de Catalunya Ràdio, que "levantó la espita". És a dir, qui va provocar l'incident va ser la periodista per preguntar en català, no pas el jugador del Barça per exigir que li preguntés en espanyol. Això és el món a l'inrevès. Certament, la visió dels fets que ofereix el periodista de l'Sport és increïble.

I el darrer paràgraf ja és el acabose:

La polémica ha llegado hasta la política. El líder de Convergència i Unió, Artur Mas, exigió a Eto'o que pidiera perdón. Esperemos que este malentendido no se convierta ahora en un escarnio público tan injusto como innecesario.

El periodista qualifica els fets de malentendido. On és el malentendido? Si els fets són ben clars: una periodista d'una ràdio que emet en català i que el futbolista coneix li fa una pregunta en català i l'Eto'o li exigeix que canviï de llengua. El periodista ho vol més clar? El periodista és incapaç d'entendre el que va passar o ens vol vendre una moto?

A més, el periodista parla d'"escarnio público". A més a més, la qualificació que rep l'escarnio també és interessant: injusto i innecesario. Què hauria dit aquest periodista tan comprensiu si l'Oleguer hagués obligat a una periodista d'una ràdio catalana que emet preferentment en espanyol que li fes les preguntes en català amb un "En català"? L'Oleguer també és molt solidari i dóna suport a causes de diferent índole, però estem segurs que el periodista no hauria estat tan condescendent. De fet, com diu Ferran Monegal, l'article que publica l'Sport és un bon massatge a Samuel Eto'o.