El passat 17 de setembre el Barcelona va jugar a Santander. En acabar el partit, la periodista Ruth Vilar, de Catalunya Ràdio, va entrevistar Samuel Eto'o. Tot seguit reproduïm l'entrevista, de fet, l'intent d'entrevista:

Ruth Vilar: Samuel, Toño [porter del Ràcing] també...
Samuel Eto'o: ¿Cómo?
Ruth Vilar: Que Toño també ha ajudat amb el gol, eh?
Samuel Eto'o: En castellano.
Ruth Vilar: Que Toño también ayudó con el gol.
Samuel Eto'o: ¿Ayudó?
Ruth Vilar: Y ha venido muy bien.
Samuel Eto'o: [paraules imperceptibles]
Ruth Vilar: Doncs s'ha empipat. Ja... És habitual.
Ricard Torquemada [periodista de Catalunya Ràdio]: I és habitual que demani el castellà, també.

La primera intervenció d'Eto'o pot ser deguda al fet que no va entendre la pregunta, per exemple, perquè no estava atent o perquè, com diu ell a l'Sport, hi havia molt de soroll. Ara bé, la segona intervenció ja no es pot explicar per les raons anteriors. El jugador del Barça diu taxativament "En castellano". Ni tan sols diu "En castellano, por favor". És clar que es tracta d'una ordre: li diu a la periodista, que sap que treballa en una ràdìo que emet en català, que li parli en espanyol. Després de tres anys a Barcelona i de quatre a Mallorca, el jugador del Barça no només no té cap interès per aprendre el català, sinó que obliga l'interlocutor a parlar-li en espanyol. Eto'o, que va de jugador compromès i de lluitador per causes justes, hauria de pensar en quin exemple dóna als nens i nenes i, també, als nouvinguts. Per cert, Eto'o podria ser un bon exemple per als immigrants que han arribat recentment al nostre país (se suposa que voluntàriament) i parlar el català com una mostra del seu interès per integrar-se a Catalunya.