El dissabte 14 de maig de 2005 el FC Barcelona es va proclamar campió de la Lliga espanyola de futbol després d'empatar amb el Llevant a l'Estadi Ciutat de València. Un cop acabat el partit, un periodista de TV3 va entrevistar el jugador camerunès del Barça, Samuel Eto'o. La resposta del jugador a la primera qüestió del periodista va ser "En castellano". El to emprat pel davanter barcelonista va ser clarament imperatiu. L'expressió no contenia ni un bri de disculpa, sinó tot el contrari, si alguna cosa insinuava era un retret. És a dir, el text subjacent no era "Si us plau, em podria fer la pregunta en castellà perquè encara no entenc el català", sinó més aviat "Li exigeixo que em parli en castellà". En tots dos casos el comportament lingüístic hauria estat el mateix, però en canvi l'actitud lingüística és molt diferent.

Cal recordar que Eto'o ja havia viscut abans un any a Barcelona i tres més a Mallorca. És a dir que de temps i ocasió per entendre el català no n'hi han faltat. De fet, el seu entrenador actual, l'holandès Frank Rijkaard, ha necessitat molt menys temps, un any i mig, per començar a parlar el català.

El comportament d'Eto'o no és excepcional. Tanmateix resulta sorprenent per tractar-se de qui es tracta. En efecte, Eto'o pertany a una entitat, el FC Barcelona, que per tradició històrica i per voluntat dels seus actuals dirigents s'arrrenglera en el corrent polític, social i cultural que anomenem catalanisme. I el catalanisme, fins ara, ha tingut com a element nuclear de la seva doctrina la llengua catalana. Per això es fa difícil d'entendre que un representant destacat d'aquesta entitat mantingui públicament una actitud contrària a la llengua catalana, és a dir, una actitud que podríem qualificar d'anticatalanista.

La segona raó de la nostra sorpresa és que Eto'o s'ha erigit aquesta temporada en un decidit activista contra el racisme que ell mateix ha hagut de patir a molts camps de futbol de l'Estat espanyol. Segons el Diccionari de l'IEC, el racisme és la doctrina que propugna la inferioritat d'uns individus respecte a uns altres per raó de la raça o de l'ètnia. (Cal dir que el concepte de raça com a concepte descriptiu de la realitat actualment està en entredit.) Ara bé, hi ha altres doctrines que propugnen la inferioritat d'unes persones respecte a les altres per raons de classe social, de la confessió religiosa o de la llengua que parlen. El punt de contacte amb el racisme és evident: en tots els casos la conseqüència és que hi ha una ètnia, una classe social, una religió o una llengua que és menyspreada i considerada indigna d'uns drets o privilegis de què sí que gaudeix una altra ètnia, classe, religió o llengua. En el cas que ens ocupa, Eto'o va negar el dret a un ciutadà a expressar-se en la seva llengua al seu propi país i ho va fer de manera pública en un mitjà de comunicació català i en català.

Per cert, el periodista de TV3 no tan sols va sotmetre's a l'exigència d'Eto'o renunciant a parlar en català, sinó que li va demanar disculpes. I per això aquesta situació es tornarà a repetir.