1. El percentatge d'hores de classe en català

Alguns mitjans de comunicació, per exemple Catalunya Ràdio, han dit que amb el decret que prepara la Conselleria d'Educació sobre l'ensenyament de les llengües a Primària, la llengua espanyola passarà de dues a tres hores setmanals de classe i que el català passarà de ser la llengua del 90% de les classes a ser-ho del 75% perquè, a més de les hores d'espanyol, també augmentaran les d'anglès.

En primer lloc, cal aclarir que no és cert que en a hores d'ara els alumnes catalans facin el 90% de les hores de classe en català. Tenint en compte que des del curs 2006-2007 el nombre de classes setmanals és de 30, perquè el 90% de les classes fossin en català caldria que els alumnes de Primària fessin tan sols tres hores setmanals en altres llengües, és a dir, dues en espanyol i una en anglès. Això pot ser així, atesa l'autonomia dels centres a l'hora de concretar el currículum, en algunes escoles i en algun curs o cicle, però no és cert per al conjunt de l'etapa. El percentatge d'hores de classes impartides en català actualment, el curs 2006-2007, és inferior al 90% en el conjunt de l'educació primària.

En segon lloc, volem expressar els nostres dubtes pel que fa a l'afirmació que amb el nou decret el català representarà el 75% de les hores de classe. Per arribar al 25% d'hores de classe en altres llengües caldria que els alumnes fessin 7,5 de les 30 hores de classe setmanal en espanyol i en anglès. Si l'espanyol passa de dues hores a tres, caldria que es fessin quatre hores i mitja de classe en anglès. Com que el decret sembla que no parla de quatre hores i mitjà setmanals d'anglès, es pot concloure que el nombre d'hores en català serà superior al 75% del total.

En tercer lloc, cal advertir que si l'hora d'increment d'espanyol pot sortir, tal com ha apuntat el mateix conseller d'Educació, de l'hora i mitja setmanal d'estructures lingüístiques comunes que actualment es fa en català, és evident que el decret pot suposar una disminució de les hores de classe de llengua catalana i no només de les hores en català.

2. Les deficiències en el coneixement de espanyol

El conseller d'Educació en una entrevista al programa "El matí de Catalunya Ràdio" va incloure en la llista d'arguments justificatoris de la tercera hora d'espanyol la baixa competència en espanyol dels joves de determinades zones de Catalunya i va citar la ciutat d'Olot. Aquest raonament hauria de dur el Departament d'Educació a doblar o a triplicar les hores de llengua catalana dels alumnes de moltes altres zones de Catalunya, ja que el seu grau de competència en llengua catalana és molt deficient, molt més que no pas el dels estudiants olotins en llengua espanyola.

3. Les reaccions contra el decret del govern espanyol

Segons la llei, l'Estat ha de regular el 55% del currículum. Si pensem que la Generalitat hauria de controlar el 100% del currículum tenim dues opcions, canviar la llei espanyola o desobeir-la i actuar com si no existís. El que no es pot fer és acceptar que hi ha coses que no les decidim nosaltres i després queixar-nos si aquell a qui nosaltres mateixos li hem reconegut el dret a decidir ho fa d'una manera que no ens agrada. D'això se'n diu fer victimisme.

4. La raó de la implementació de la tercera hora d'espanyol

Convergència i Unió i molts periodistes i opinadors han alçat el crit al cel contra la tercera hora d'espanyol amb l'argument que els alumnes catalans són prou competents en llengua espanyola i que no hi ha res que justifiqui l'increment, i han interpretat la mesura com un atac contra el català. El govern espanyol té tot el dret a incrementar el percenatge d'hores que es dediquen a les assignatures de l'àmbit lingüístic, però hauria de tenir en compte que el nombre de classes d'aquest àmbit als Països Catalans és molt superior al d'altres llocs de l'Estat espanyol, ja que els escolars catalans estudien tres llengües i no dues com fan els nens espanyols. El govern espanyol, una vegada més, no assumeix el català com una cosa pròpia i per tant ignora que els alumnes de primària catalans ja fan des de fa temps el nombre d'hores de l'àrea lingüístca (entre sis i mitja i set i mitja, segons el curs) que el decret vol que facin a partir d'ara els escolars espanyols. A Catalunya, l'augment d'una hora d'espanyol suposa o bé un reducció de les hores de català o bé una reducció de les hores en català. En conseqüència, una mesura que pretén potenciar l'àrea lingüística al currículum de primària s'acaba convertint en una que afecta negativament el català.

5. La trascendència de la tercera hora d'espanyol

Les crítiques que es fan a la implementació de la tercera hora d'espanyol en clau política són discutibles per la raó que hem explicat: no es pot acceptar un principi i després lamentar-se de les conseqüències que se'n desprenen. També són discutibles les crítiques que es fan en clau sociolingüística. En efecte, una hora més d'espanyol no tindrà cap conseqüència en el comportament lingüístic dels nens catalans, com tampoc en tindria una hora més de català.

Una de les mancances del discurs sociolingüístic oficial és la sobrevaloració que fa de l'escola com a element catalanitzador. És cert que l'escola primària és, juntament amb la política, l'àmbit més catalanitzat de la vida pública del Principat. És cert també que en els primers anys d'escolarització la institució escolar influeix en els comportaments lingüístic dels nens. Ara bé, això no ens ha de tancar els ulls a l'evidència que a mesura que els nens es van fent grans apareixen altres factors que a la llarga seran més decisius que no pas la institució escolar en el modelatge de la conducta lingüística dels infants. Amb els anys, els nens descobreixen que les normes d'ús lingüístic que funcionen entre la població adulta no són les que regeixen a l'escola. Per tant, incorporen al seu procés de creixement i de socialització l'adquisició d'aquestes normes d'ús. En això també hi col·laboren els mestres, sobretot els de secundària, que abandonen la norma de manteniment del català a mesura que els alumnes es van fent grans. Tractar-los com a adults suposa també utilitzar amb ells la norma lingüística bàsica dels adults catalans, que és la norma de convergència a l'espanyol.