|
Segons el diari El Punt de l'11
de desembre de 2004, el director de TV3 Francesc Escribano
va explicar a la sessió de control parlamentàri
de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió
que TV3 estudia la manera de prioritzar l'ús
del català en les entrevistes i
no perdre la naturalitat. Volem fer alguna remarca al
voltant de les paraules del director de TV3.
Sospitem que per al director de TV3
la naturalitat és utilitzar l'espanyol amb els
que parlen espanyol. En cap moment hem d'entendre que
la naturalitat sigui utilitzar la llengua de l'entrevistat,
sigui la que sigui aquesta llengua. La naturalitat del
senyor Escribano es basa en la norma d'ús que
diu que els catalanoparlants han d'utilitzar l'espanyol
quan l'interlocutor és un hispanoparlant. No
fer això suposa perdre naturalitat en la conversa.
Els responsables de la televisió catalana, doncs,
no es plantegen impugnar aquesta norma, sinó
que l'accepten i la prenen com a punt de partida de
l'estudi que es proposen endegar.
El director de TV3 no es planteja la qüestió
de fons: Un percentatge molt alt dels entrevistats són
espanyols que no parlen ni entenen el català.
Desconeixem en el moment d'escriure aquestes ratlles
quin és el percentatge d'espanyols entrevistats
a TV3, i si és inferior o superior al de personatges
catalans. Una cosa, però, és indiscutible:
el percentatge de personatges entrevistats que utilitzen
la llengua de la cadena és a TV3 molt inferior
al que es dóna en qualsevol altra cadena de televisió
del nostre entorn. En una cadena espanyola, pública
o privada, poden passar dies sense que s'hi senti parlar
cap altra llengua que no sigui l'espanyol i, per descomptat,
encara més temps sense que s'hi senti parlar
l'espanyol. A les cadenes catalanes, en canvi, l'espanyol
és omnipresent. En tots dos casos una part dels
espectadors són parlants habituals de l'altra
llengua, però en un cas hi ha un consens total
basat en el sentit comú al voltant de la idea
que aquests canals de televisió són espais
d'ús exclusiu de l'espanyol, mentre que en relació
al català el sentit comú dicta que aquesta
llengua no té espais d'ús exclusiu i que,
per tant, ha de compartir l'espai televisiu amb l'espanyol.
Qualsevol intent de prioritzar l'ús
del català en les entrevistes no pot ignorar
el factor de l'adscripció nacional i lingüística
dels entrevistats. Per això, si el senyor Ecribano
vol prioritzar l'ús del català a les entrevistes
que es fan als magazins amb més audiencia de
TV3, podria prendre les mesures
que tot seguit exposem:
- Augmentar la presència de
personatges catalans fins arribar a un percentatge
similar al que representen els personatges espanyols
en els canals de televisió espanyols.
- Reduir la presència
de personatges espanyols i fer que hi hagi una presència
major de personatges que s'expressin en llengües
diferents del català i de l'espanyol, utilitzant
en aquests casos els sistemes de traducció
simultània.
L'aplicació d'aquestes mesures
faria que la naturalitat no fos la utilització
de l'espanyol, sinó la del català. A més,
la presència habitual de personatges de llengua
no espanyola faria que l'espectador veiés també
amb naturalitat la utilització dels sistemes
de traducció simultània. En aquesta situació
fins i tot es podria plantejar que l'entrevistador utilitzés
l'espanyol amb els entrevistats de parla espanyola,
atès que tots els espectadors de TV3 entenen
l'espanyol. Això seria raonable, deixem-ho clar,
únicament si la presencia de personatges
que utilitzen l'espanyol fos l'excepció i no
la norma.
Molt ens temem, però, que aquestes
propostes no seran tingudes en compte i que els convidats
de nacionalitat espanyola continuaran sent majoria a
les entrevistes que es fan als programes de format magazine
de TV3. Reduir la presència d'espanyols representaria,
per als responsables d'aquests programes, excloure una
part de nosaltres, la part dels que parlen llengua espanyola
i, per tant, seria considerat un acte discriminatori.
I tot allò que en una altra cadena constituiria
la naturalitat aquí rebria la qualificació
de nacionalisme obcecat, d'empobriment dels continguts
i fins i tot de censura.
|