La programació de música en català al 'Forum' Barcelona 2004 és aproximadament el 7% del total, una xifra que no arriba ni a la ridícula quantitat d'una vintena d'artistes que canten com a mínim una cançó del seu repertori en aquesta llengua, segons les dades publicades a la pàgina web d'aquest esdeveniment. I això que la cita cultural té entre els seus principis la defensa de la diversitat lingüística: 'El reconeixement i respecte de totes les llengües, amb una atenció especial a la diversitat lingüística, entesa com a patrimoni universal que cal protegir i promoure, sense perjudici del foment de l'aprenentatge de llengües comunes i d'altres grans llengües vehiculars'. Més encara. El cartell musical del 'Forum' Barcelona 2004 (amb algunes actuacions molt interessants, per cert) presenta més de 275 actuacions, el 16% de les quals (una quarantena) corresponen a grups i cantants dels Països Catalans. I si ens fixem en un altre dels valors que proclama ('el respecte envers totes i cadascuna de les identitats culturals, amb una atenció especial a la protecció de les cultures minoritàries, en el marc de la consolidació de societats obertes i plurals'), també sorprèn que els espectacles musicals d'arrel catalana (des de la rumba al flamenc, passant per la fusió i les cançons del Pirineu) se situïn només al voltant del 6% (una quinzena d'artistes). És cert que no hi ha cap llei que obligui explícitament les administracions públiques que organitzen el 'Forum' (Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya i administració de l'estat) a fixar un percentatge mínim en la programació d'espectacles tenint en compte criteris com l'origen dels grups o la llengua en què s'expressen, però sí que ens trobem davant d'una discriminació que clama al cel.

Veureu com a partir de les setmanes vinents tots els mitjans de comunicació nacionals, públics i privats, s'aboquen apassionadament al 'Forum' Universal de les Cultures de Barcelona amb devoció, transmissió, promoció i genuflexió. Però serà lamentable veure com el Canal Fòrum, creat expressament com a mitjà de difusió propi, no emet ni un 25% de música en català, si no és (és clar) que en comptes de programar la música del 'Forum' dediqui espais a promocionar el cartell del Senglar Rock o de l'Acampada Jove. De fet, tot plegat és un cúmul de decisions musicals desafortunades, i això sense entrar a debatre si es tracta d'una gran inversió immobiliària per a la Barcelona del segle XXI. Una altra cosa seria que tots plegats fóssim més lògics i anunciéssim el 'Forum' com el gran festival cultural de fi de festa de la reordenació urbanística de la ciutat. Una decisió ben legítima, doncs. Un altre exemple: la sintonia musical del 'Forum'. Segons ha transcendit a l'opinió pública, els promotors de l'esdeveniment han realitzat gestions numantines per obtenir els drets de la cançó 'Imagine' de John Lennon (un himne preciós) de mans de Yoko Ono. Segurament els responsables d'aquesta decisió deuen haver pensat que una música o una cançó catalana hi quedaria poc universal, amb perdó de composicions com 'El cant dels ocells', 'Qualsevol nit pot sortir el sol' i tantes altres...

Una vegada més hem de denunciar com es menyspreen els artistes catalans i especialment aquells que s'expressen en la llengua pròpia del país. Una discriminació i una denúncia que també s'han fet seva la majoria de discogràfiques catalanes i entitats musicals del país. Aquesta mateixa situació es repeteix en la majoria de mitjans escrits i televisius que es difonen arreu dels Països Catalans, inclosos els públics: a Mallorca el PP tanca Somràdio perquè la considera il·legal; a València el PP veta sistemàticament la música en català a Ràdio 9 i a la Televisió Valenciana, i a Catalunya, la direcció de Catalunya Ràdio lamenta que no hi hagi més música en català a les emissores de ràdio i televisió de la Corporació perquè, en termes generals, 'entre la majoria de professionals i realitzadors de programes no hi ha sensibilitat per programar música en català'. Quin panorama!

Per sort, a alguns encara els queden ganes de 'revoltar-se', com és el cas de la interessant iniciativa que han endegat VilaWeb, Francesc Ribera 'Titot' i Ràdio Arrels de crear una emissora de ràdio en línia que emeti les 24 hores de música per internet amb el 50% de música en català, i l'altra meitat músiques en totes les llengües d'Europa, especialment de l'àrea mediterrània. O directament la 'revolució', com la que es propugna des de la campanya Okupem les ones, que reclama mitjans de comunicació més participatius. Potser no està tot perdut, si fem com a la resistència: muntem tots una emissora de ràdio al balcó de casa per escampar (com a idea subversiva) música en català a les ones hertzianes o digitals. Potser algun dia faran un Fòrum en què siguem tan minoritaris que ens puguin posar en una vitrina i una mena de gramòfon farà sonar una música cantada en un idioma irreconeixible.

Aquesta és l'ampolla mig buida. La mig plena ens anuncia que aquest estiu vindrà carregat de festivals amb noves generacions de joves disposats a escoltar i ballar música en català. Els Pets han engegat una gira amb un muntatge i una professionalitat per treure's el barret, i Obrint Pas (la portada d'aquest mes) ja s'apunta com un dels grups a mantenir viva la flama amb concerts multitudinaris arreu dels Països Catalans. Lax enregistraran disc en directe, Antònia Font llancen un àlbum total i...