El dia 1 de febrer de 2006 El Periódico de Catalunya va publicar a la secció d'espectacles una entrevista amb la directora de cinema Isabel Coixet. El títol de l'entrevista era "La llengua està per entendre'ns i comunicar-nos". Si llegim l'entrevista sencera ens adonarem que la llengua no és el tema central ni principal de l'entrevista. La directora, és cert, parla de llengua, però parla, sobretot, de cinema. Per tant, ha estat el redactor de l'article o el diari qui ha decidit que el més significatiu d'aquesta entrevista és el discurs lingüístic d'Isabel Coixet. En aquest article reproduirem els dos fragments de l'entrevista en què la directora parla de llengua i analitzarem les idees que generen i fan intel·ligible el discurs lingüístic d'Isabel Coixet.

-¿Què l'angoixa?
-Veure que no hi ha manera d'entendre'ns. ¿A què ve aquesta crispació i falta de sensibilitat amb què s'està portant el tema de l'Estatut? Tot aquest assumpte posa de relleu el més mesquí de l'ésser humà, i si ho penses, la solució és senzilla. És absurda tota l'energia malgastada en discussions que no porten enlloc.

-Doncs als Goya tenen una bona concentració d'actors, directors i empreses catalanes.
-Per mi les banderes no tenen cap valor. Les pel·lícules són bones, dolentes, avorrides, mediocres, fascinants ... Els acadèmics valoren el que més els agrada sense tenir en compte la seva procedència.

Isabel Coixet fa una afirmació falsa quan diu "Els acadèmics valoren el que més els agrada sense tenir en compte la seva procedència." En primer lloc, la selecció dels acadèmics ha estat feta tenint en compte la bandera: tots són espanyols o vinculats a la indústria cinematogràfica espanyola. En segon lloc, els acadèmics valoren el que més els agrada, és cert, però tenint en compte la seva procedència geogràfica. En efecte, és possible que hi hagi pel·lícules que agradin més a aquests acadèmics que les premiades, però que no poden valorar-les a causa de la seva procedència no espanyola. La tria de les pel·lícules que opten cada any als premis es fa tenint en compte les banderes. Tan sols poden optar als premis Goya les pel·lícules fetes sota bandera espanyola. Així, doncs, quan Coixet diu "Els acadèmics valoren el que més els agrada" vol dir "Els acadèmics espanyols valoren el que més els agrada" i quan diu que ho fan "sense tenir en compte la seva procedència" vol dir "sense tenir en compte la seva procedència regional espanyola". Coixet, per tant, reforça la jerarquia i les categories establertes per la ideologia nacional espanyola: un nivell nacional, que esdevé l'únic marc de referència possible, i un nivell regional, en el qual se situen Catalunya, el País Valencià i les Balears, entre d'altres. Quan ens situem en el nivell nacional les diferències regionals deixen de ser rellevants, es neutralitzen, i qualsevol temptativa de subvertir aquesta disposició jeràrquica situant el fet català al mateix nivell que el fet espanyol és considerada una demostració de nacionalisme localista.

Una mica més endavant llegim el següent:

-No tothom entén que pugui guanyar el Goya una pel·lícula parlada en anglès i ambientada en una plataforma petrolífera d'Irlanda. ¿Quina importància dóna a l'idioma en què roda?
-La llengua està per entendre'ns i conèixer-nos. Sóc partidària de l'educació bilingüe. S'haurien d'estudiar de la mateixa manera el català i el castellà. Els idiomes són instruments per conèixer el món, per tenir una visió més àmplia de la realitat. Com més en parlis, millor.

La primera afirmació de Coixet sobre la funció de la llengua podria ser subscrita per tothom, malgrat el seu caràcter restrictiu i incomplet. En efecte, les llengües serveixen per entendre'ns i conèixer-nos, però també serveixen per a moltes altres coses. Ara bé, cada vegada que algú fa una afirmació d'aquest tipus, és a dir, parlant de la llengua en abstracte i no de llengües concretes, obviant tots els factors socials i polítics que estableixen diferències entre les llengües, i negant les funcions de la llengua que no són les estrictament comunicatives, ens temem que es disposa a fer un discurs contra la normalització de les llengües minoritzades. En la majoria dels casos, aquesta afirmació es fa contra la pretensió d'alguns sectors socials que tot un seguit de funcions no estrictament comunicatives de les llengües, que podríem aplegar sota l'etiqueta de funcions discriminatòries, deixin de ser exercides de manera exclusiva per determinades llengües, en el nostre cas per l'espanyol i el francès. Per entendre'ns, quan algú pretén que els jutges que treballen als Països Catalans coneguin el català, la gent que afirma que les llengües serveixen "per entendre'ns i conèixer-nos" diuen que l'important és que siguin uns bons jutges i que la llengua no ha de servir per eliminar un bon jutge, sense tenir en compte que el criteri lingüístic ja ha estat utilitzat prèviament per excloure del càrrec tots els jutges que no parlen l'espanyol.

La segona afirmació d'Isabel Coixet és tan problemàtica com la que acabem de comentar: "Sóc partidària de l'educació bilingüe". Es tracta, una vegada més, d'una afirmació de caràcter general però d'aplicació restringida. En efecte, la pregunta que caldria fer a Coixet és en quin àmbit territorial s'ha de situar la seva afirmació i a quines llengües es refereix. Coixet, molt probablement, no és partidària sempre i a tot arreu de l'educació bilingüe, sinó únicament als territoris on es parla la llengua catalana: "S'haurien d'estudiar de la mateixa manera el català i el castellà". Coixet, doncs, reclama una educació en català i espanyol i no en català i àrab, quítxua i català o anglès i català, per citar tres llengües que també són presents a la societat catalana. Encara que no ho digui, el sentit comú del qual participa la directora catalana ens fa entendre que aquesta educació bilingüe en català i espanyol, la reclama per als estudiants catalans i no per als de la resta de l'Estat espanyol. Encara més, ho reclama per als estudiants catalans que viuen als Països Catalans, no per als que viuen a altres llocs del mateix Estat espanyol o d'altres estats.

Les idees que exposa Coixet en aquesta entrevista no neixen en no-res, sinó que se situen en el marc del conflicte lingüístic que té lloc als territoris catalans de l'Estat espanyol des de fa uns quants segles. En aquest context conflictiu, les opinions de Coixet s'inscriuen en un discurs, el bilingüista, que defensa una distribució jeràrquica de les llengües de l'Estat espanyol i que atorga al català la condició de llengua subordinada a l'espanyol.