Considerem just que Catalunya sigui un país de debò, amb la seva pròpia imatge i amb la seva personalitat definida, i farem perquè no s'hagi de diluir fins a tenir el lloc que, per dret natural, li correspon entre les diverses maneres de fer i de ser de tots els pobles d'Europa.

Aquest objectiu no és pas donat prioritàriament per l'idioma; creiem en la saviesa dels nostres pares, homes i dones sacrificats i treballadors, que sabien i ens ensenyaren que "a la hacienda hay que honrarla".

Nosaltres estimem aquest país tal com és, tal com ens ha arribat després d'un llarg camí. Però creiem que Catalunya no ha de perdre la seva memòria i que ha de poder ser fidel a sí mateixa. No renunciem a res de la identitat que tenim avui, i que tants components també té de la tradició que prové de les terres dels nostres avantpassats; i pensem que d'aquesta barreja no n'ha de sortir perjudicada cap cultura, i menys la pròpia i minimitzada, que si no és redreçada aquí, no ho serà enlloc.

Sentir-nos ciutadans del món no està renyit amb promoure la identitat que cadascun dels pobles té, identitat en què ha de viure; però en la qual no ha de sobreviure.
Creiem en un país amb personalitat definida en els aspectes culturals. Volem un país nostre, en el qual els ciutadants estiguin a favor dels valors més profunds de la persona humana, i segueixin promovent el respecte, la convivència, la generositat i, en definitiva, la pau. Sense subordinament o resignació, sempre insuportables si procedeixen, com és el cas de Catalunya, del fet d'haver estat doblegada per una nació fraterna amb el Decret de Nova Planta. Decret que va esborrar unes estructures de civilització europees, bastides durant gairebé mil anys d'història.

No creiem en els que parlen de marginació i xenofòbia a Catalunya per raons de procedència. El poble català és receptiu des de sempre. A Catalunya no ha existit mai pressió per la llengua, però sí contra el mateix català. Els involucionistes de sempre ataquen amb armes buides, i ho fan també amb llengua insidiosa als fòrums europeus. Ningú no els escolta, nosaltres tampoc.

Reconeixem aquesta nació sense estat, diferenciada. I lluitarem per continuar vivint en un país acollidor. Creiem que en l'acolliment ens ha alliçonat la història del poble català. És per això que hem d'aconseguir un tracte equitatiu, tant polític com econòmic, que avui és la mateixa cosa. I hem de dir, que ens sentim implicats en la gran tasca de seguir refent la cultura i la idiosincràcia catalana. Després de llargues dècades de ser combatuda, no és honest defensar que l'actual situació de democràcia doni per lícitament adquirits els avantatges que, a favor d'una cultura poderosa, van aconseguir les passades i llarguíssimes dictadures.

Resulta malévola aquesta repetida argumentació sobre la conflictivitat que podria produir-se -que no es produeix-, però que anant-t'hi insistint, s'intenta d'arribar a aconseguir.

Sortosament no parlem que això ho faci el poble de l'Estat Espanyol. La gent és a tot arreu la mateixa, i des de Catalunya o des de l'Espanya catalana, com es vulgui, o com s'aconsegueixi, nosaltres ara abracem tots els altres pobles de l'antiga Confederació Ibèrica, la que representaven els reis de Castella i d'Aragó. I també des d'aquí rebutgem els incordiadors que parlen de discriminació lingüística i cultural a la nostra nació.