|
Nosaltres,
que som catalans fills de pares i avis vinguts de tot
l'Estat Espanyol, ens considerem identificats amb aquesta
nostra terra de naixença i, a més, ens en
sentim orgullosos, i potser fins i tot amb més
convicció que molts fills de catalans.
Considerem just que Catalunya sigui
un país de debò, amb la seva pròpia
imatge i amb la seva personalitat definida, i farem
perquè no s'hagi de diluir fins a tenir el lloc
que, per dret natural, li correspon entre les diverses
maneres de fer i de ser de tots els pobles d'Europa.
Aquest objectiu no és pas donat
prioritàriament per l'idioma; creiem en la saviesa
dels nostres pares, homes i dones sacrificats i treballadors,
que sabien i ens ensenyaren que "a la hacienda
hay que honrarla".
Nosaltres estimem aquest país
tal com és, tal com ens ha arribat després
d'un llarg camí. Però creiem que Catalunya
no ha de perdre la seva memòria i que ha de poder
ser fidel a sí mateixa. No renunciem a res de
la identitat que tenim avui, i que tants components
també té de la tradició que prové
de les terres dels nostres avantpassats; i pensem que
d'aquesta barreja no n'ha de sortir perjudicada cap
cultura, i menys la pròpia i minimitzada, que
si no és redreçada aquí, no ho
serà enlloc.
Sentir-nos ciutadans del món
no està renyit amb promoure la identitat que
cadascun dels pobles té, identitat en què
ha de viure; però en la qual no ha de sobreviure.
Creiem en un país amb personalitat definida en
els aspectes culturals. Volem un país nostre,
en el qual els ciutadants estiguin a favor dels valors
més profunds de la persona humana, i segueixin
promovent el respecte, la convivència, la generositat
i, en definitiva, la pau. Sense subordinament o resignació,
sempre insuportables si procedeixen, com és el
cas de Catalunya, del fet d'haver estat doblegada per
una nació fraterna amb el Decret de Nova Planta.
Decret que va esborrar unes estructures de civilització
europees, bastides durant gairebé mil anys d'història.
No creiem en els que parlen de marginació
i xenofòbia a Catalunya per raons de procedència.
El poble català és receptiu des de sempre.
A Catalunya no ha existit mai pressió per la
llengua, però sí contra el mateix català.
Els involucionistes de sempre ataquen amb armes buides,
i ho fan també amb llengua insidiosa als fòrums
europeus. Ningú no els escolta, nosaltres tampoc.
Reconeixem aquesta nació sense
estat, diferenciada. I lluitarem per continuar vivint
en un país acollidor. Creiem que en l'acolliment
ens ha alliçonat la història del poble
català. És per això que hem d'aconseguir
un tracte equitatiu, tant polític com econòmic,
que avui és la mateixa cosa. I hem de dir, que
ens sentim implicats en la gran tasca de seguir refent
la cultura i la idiosincràcia catalana. Després
de llargues dècades de ser combatuda, no és
honest defensar que l'actual situació de democràcia
doni per lícitament adquirits els avantatges
que, a favor d'una cultura poderosa, van aconseguir
les passades i llarguíssimes dictadures.
Resulta malévola aquesta repetida
argumentació sobre la conflictivitat que podria
produir-se -que no es produeix-, però que anant-t'hi
insistint, s'intenta d'arribar a aconseguir.
Sortosament no parlem que això
ho faci el poble de l'Estat Espanyol. La gent és
a tot arreu la mateixa, i des de Catalunya o des de
l'Espanya catalana, com es vulgui, o com s'aconsegueixi,
nosaltres ara abracem tots els altres pobles de l'antiga
Confederació Ibèrica, la que representaven
els reis de Castella i d'Aragó. I també
des d'aquí rebutgem els incordiadors que parlen
de discriminació lingüística i cultural
a la nostra nació.
|