Com hem demostrat en articles anteriors (ET: el català no és d'eixe món i El señor de los anillos (en català), les pel·lícules parlades en català, tant si són en versió original com doblades, solen ser discriminades per tres vies. Una via és la situació dels cinemes on es poden veure, una altra és el nombre de còpies i la tercera és l'horari d'exhibició. En efecte, les pel·lícules en català normalment es veuen en cinemes poc o gens cèntrics, disposen de moltes menys còpies que la versió espanyola de la mateixa pel·lícula, s'exhibeixen en horaris dolents (després de dinar, mitja tarda, hora de sopar) i es poden veure menys vegades.

En el cas de la producció intitolada L'apropiació del descobriment d'Amèrica: una conspiració d'estat? no s'ha aplicat la primera via de discriminació a les pel.lícules en català, ja que es podia veure als Cinemes Verdi, que és la millor sala possible per a un cert tipus de films. No es pot assegurar, tampoc, que l'empresa distribuidora hagi aplicat la discriminació per nombre de còpies, ja que és freqüent que els Cinemes Verdi siguin els únics a programar determinades pel·lícules. És indubtable, però, que a l'esmentada pel·lícula se li ha aplicat la discriminació per horari. Efectivament, L'apropiació del descobriment d'Amèrica: una conspiració d'estat?, s'exhibia en una única sessió a les 16,30h de la tarda: un sols passi i a la pitjor hora possible.

Ara bé, la finalitat d'aquest article no és denunciar aquesta suposada discriminació, sinó fer veure com el criteri que duen els programadors a assignar aquests horaris a moltes pel·lícules catalanes no és la falta de públic, com ho demostra el fet que el dimarts 9 de juliol, a l'hora de la migdiada d'un calorós dia d'estiu, la sala 5 dels Cinemes Verdi era pràcticament plena. Quin és el veritable motiu que explica que l'empresa hagi triat aquest horari per passar aquesta pel·lícula?