La setmana del 18 al 22 de juny de 2001, a Barcelona, van tenir lloc nombrosos actes que tenien com a objectiu mostrar l’oposició d’una part de la societat catalana a les activitats del Banc Mundial. Barcelona i moltes altres poblacions van veure les parets dels seus carrers empaperades amb un cartell que informava de les múltiples activitats que organitzava la Plataforma contra el Banc Mundial. Se'n van utilitzar d'altres, però aquest a què ens referim va ser, sens dubte, el que va servir per identificar la campanya. L’única llengua utilitzada en aquest cartell, al centre de Barcelona, va ser l’espanyol. És un fet sorprenent que un moviment que es considera progressista adopti, en el marc d’un conflicte lingüístic una posició favorable a la llengua dominant. Però el fet és encara més sorprenent si tenim en compte que la Plataforma contra el Banc Mundial es vincula voluntàriament al moviment contrari a la globalització. Tots podríem estar d’acord que una de les conseqüències negatives del procés de mundialització que denuncia i vol aturar el moviment antiglobalitzador és la desaparició de llengües i cultures. Doncs bé, aquest cartell en espanyol a què ens referíem contribueix a la desaparició d’una llengua i una cultura, la catalana.