|
El Fòrum
Babel té un discurs públic sobre la llengua
que té com a eix central la defensa del bilingüisme
catalano-espanyol. Segons el Fòrum, el català
a hores d'ara està plenament normalitzat i el
bilingüisme no suposa per al català una
situació de minorització. Ara bé,
l'ús de les llengües que fa en el seu web
i en el llibre d'Antonio Santamaría Fòrum
Babel. El nacionalisme i les llengües a Catalunya,
on es recullen els dos manifestos del Fòrum i
una bona mostra de textos de membres i simpatitzants,
posa de manifest una ideologia i unes actituds que són
característiques de la situació minoritària
i que de cap manera no es donarien si el català
visqués en la normalitat que el Fòrum
li atribueix.
En primer lloc, detectem un coneixement
insuficient del codi. En efecte, un dels problemes que
pateixen les llengües minoritzades és el
fet que, encara que estiguin plenament codificades,
els seus usuaris tenen un coneixement insuficient i
deficient del codi. Les causes poden ser diverses: absència
de la llengua a l'escola -és la situació
que han viscut els catalanoparlants escolaritzats durant
la dictadura franquista-, poca presència pública
de la llengua, sobretot en el medi escrit, opció
per una altra llengua de més prestigi com a llengua
de cultura. En aquesta últim cas, la falta de
prestigi de la llengua en qüestió es basa
en determinats prejudicis: hi ha llengües més
útils que altres, hi ha llengües de rics
i llengües de pobres, hi ha llengües importants
i llengües poc importants pel nombre de parlants.
El català, per descomptat és considerat
una llengua poc important, poc útil i una certa
esquerra el considera com l'atribut singularitzador
d'un determinat sector social.
El coneixement insuficient del codi,
en el cas que ens ocupa, es manifesta en infraccions
a la normativa:
1. Infraccions morfològiques:
"textes" en comptes de "textos"
a la portada del llibre.
2. Infraccions ortogràfiques:
"l'intenció" en comptes de "la
intenció" a la solapa de la portada.
Altres vegades la falta de domini del
codi condueix a construir frases que no infringeixen
la normalitva, però que voregen l'agramaticalitat
perquè són calcs de la llengua dominant,
en aquest cas l'espanyol, i resulten pràcticament
inintel·ligibles: "[...] la voluntat d'expressar
de tal manera la diferència davant la concepció
mercantilista de la literatura."
En segon lloc, observem un tractament
no igualitari de les dues llengües. Aquest fenomen
es produeix tant al llibre com al web. Pel que fa al
llibre, és remarcable el fet que hi ha dues edicions,
una edició bilingüe i una edició
en espanyol, però no existeix una versió
en català. A l'edició catalana del llibre
El Fòrum Babel. El nacionalisme i les llengües
de Catalunya, el català és totalment minoritari:
s'utilitza a la portada, a la contraportada, a una de
les dues solapes, a l'estudi preliminar, als dos manifestos
del Fòrum i a l'índex. En canvi, dels
43 articles que formen el gruix del llibre, tan sols
5 són en català. A l'edició espanyola
del mateix llibre aquesta llengua és l'única
utilitzada. Segons veiem, doncs, no es fa un ús
igualitari de les dues llengües, ja que el català
no és present a l'edició espanyola i és
molt minoritari a l'edició catalana.
Al web del Fòrum Babel, el criteri
bilingüista tan sols és utilitzat en la
llista de les seccions del web que hi ha a l'esquerra
de la pàgina principal. La resta de textos es
presenten en la llengua en què van ser escrits
els textos. La conseqüència de l'aplicació
d'aquest criteri és que el català és
pràcticament inexistent en aquest web.
El bilingüisme real del Fòrum
Babel consisteix a reconèìxer el dret
al monolingüisme dels hispanoparlants i a exigir
la bilingüització dels catalanoparlants.
El bilingüisme real és el bilingüisme
unilateral.
|