El diari gratuït 20 minutos, en l'edició barcelonina del dia 8 de juny, va presentar el titular de portada següent: "La ley catalana de la propiedad complicarà la vida a los vecinos". Com que la llei en cap moment no diu que aquest sigui el seu propòsit, cal deduir que el titular no ofereix una informació sinó una opinió del diari. La llei estabeix una sèrie de normes que han de servir per regular un determinat àmbit de la vida social, en aquest cas, les reunions de veïns; de la lectura d'aquestes normes el diari n'extreu la conclusió, més o menys raonable però sempre opinable, que tota la norma o alguns aspectes d'ella suposaran una complicació per als afectats.

La justificació de l'afirmació del titular la trobem en els subtítols de la portada: "Las reuniones seran más largas y tensas y deberán redactar las actas obligatoriamente en catalán. Será más difícil cobrar a los morosos. La norma entrará en vigor el 1 de julio. Los propietarios con pisos más grandes tendrán más votos en la comunidad". La justificació del titular combina una sèrie de fets i d'opinions. Les opinions són que les reunions seran més llargues i tenses i que serà més difícil fer pagar els veïns que no ho fan. El fet és que s'hauran de redactar actes en català. L'opinió que les reunions seran més llargues està ben fonamentada en el fet que abans que acabi la reunió de veïns se n'haurà de redactar l'acta i s'haurà de llegir. L'opinió que les reunions seran més tenses és més discutible i en cap cas no es pot presentar com un fet.

Pel que fa a l'ús del català, és presentat com una de les raons de l'opinió que la nova llei complicarà la vida als veïns. Les reunions de veïns, en un percentatge molt alt de casos, es fan sota la supervisió d'un administrador de finques. És aquest qui pren nota del desenvolupament de la sessió i qui en redacta l'acta. Per tant, els canvis que introdueix la llei que entra en vigor l'1 de juliol en l'ús de la llengua afecten els administradors de finques i no pas els veïns. El redactat de la nova llei impedeix que els professionals del sector actuïn com si la llengua catalana no existís, que és el que han fet fins ara en moltes ocasions.

A la pàgina 2 del mateix diari hi ha l'article que desenvolupa el tema de portada. El títol no aporta res de nou: "Les reunions de veïns seran més llargues i més tenses". El subtítol no incideix en la qüestió de la llengua: "Serà més difícil arribar a acords amb la nova llei. Els propietaris amb més pisos en una finca podran imposar els seus criteris a la resta de la comunitat". Tampoc hi incideix el paràgraf primer:

Si les reunions de les comunitats de veïns ja eren llargues, ara seran eternes i poden ser més tenses, en ser més difícils els acords. Amb la nova llei de Propietat Horitzontal serà obligatori llegir els acords adoptats i redactar l'acta, un cop tractats els punts de l'ordre del dia.

El tema lingüístic es planteja al segon paràgraf:

A més, aquestes actes de les juntes hauran de redactar-se com a mínim en català, encara que la comunitat ho prefereixi fer en castellà.

Habitualment a les reunions de les comunitats de veïns es parla de neteja, d'obres, de veïns que no paguen, de sorolls, etc, però no de llengua. Si les actes fins ara s'han redactat quasi sempre en espanyol no ha estat perquè la comunitat ho hagi preferit, sinó perquè l'administrador de finques ho ha imposat. La llei no pretén introduir ara el tema de la llengua a les reunions de veïns sinó substituir l'espanyol pel català en la condició de llengua que apareix per defecte quan no es parla de llengua. Si l'administrador respecta la llei, el veí rebrà l'acta en català i si vol tenir-la en espanyol haurà de demanar-ho. Una situació ben diferent de l'actual, en què els veïns reben quasi sempre l'acta en espanyol i ningú, ni els veïns ni l'administrador, no es planteja la possibilitat que aquesta acta es pugui fer en català.

Recuperem ara el fragment del segon paràgraf que parla de llengua: "les actes hauran de redactar-se com a mínim en català, encara que la comunitat ho prefereixi fer en castellà". Aquest passatge té dues parts clarament diferenciades. En primer lloc, l'oració principal és "les actes hauran de redactar-se com a mínim en català". Aquesta oració és un transcripció més o menys literal del text de la llei. És, per tant, una oració amb una intenció netament informativa. En segon lloc, trobem l'oració subordinada "encara que la comunitat ho prefereixi fer en castellà". Aquesta oració porta implícita una valoració de la primera. Aquí no hi ha informació; la llei diu què s'ha de fer i en cap cas no parla de les preferències lingüístiques de les comunitats de veïns. Això ho fa el redactor de l'article. El periodista considera injusta la llei perquè obligarà els ciutadans a fer coses que no volen fer, en aquest cas a utilitzar el català. El periodista, en definitiva, amb l'excusa d'informar, ens fa arribar un missatge contrari a utilitzar la política per intentar canviar la realitat sociolingüística del país. Una vegada més.