La Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL) fa una campanya per demanar l'oficialitat única del català. M'hi adhereixo de cor. Tinc almenys cinc raons per fer-ho.

1) L'oficialitat única és un bon mitjà per defensar una llengua. No en garanteix la supervivència (pensem en el cas d'Andorra), però en força la presència i l'ús. Així ho entenen tots els països.

2) La llengua oficial d'un país serveix per a la confluència dels seus ciutadans. El català no ha de ser només la llengua pròpia de Catalunya, sinó també la llengua comuna dels catalans.

3) Com tothom, amb la llengua ens hi juguem moltes coses (cultura, història, presència en el món, etc.) que han de quedar en un primer pla, en el primer pla oficial.

4) L'oficialitat del català crearia situacions d'ús obligat de la llengua. La llibertat d'elecció de llengua és un mite. La llengua ens la trien les circumstàncies, fins i tot les del naixement. Per això s'han de crear situacions d'obligació de parlar el català, tal com hi ha situacions que obliguen a parlar altres llengües del món. L'oficialitat única del català crearia algunes d'aquestes situacions.

5) En resum: allò que es veu necessari, s'ha de fer. Si veiem necessari salvar el català, hem de posar els mitjans que ho facin possible. L'oficialitat única és un bon mitjà.

El dia que el català esdevingués única llengua oficial en el territori del Principat, el castellà encara seria una llengua potentíssima, perquè la parlarien molts usuaris i continuaria tenint al darrere un poder social enorme, i el del mateix Estat. Aquesta mesura, doncs, no aniria contra l'ús del castellà, sinó que blindaria un espai important d'ús per al català. Si algú el vol defensar de debò, ha d'exigir que sigui única llengua oficial a Catalunya. En compartir l'oficialitat amb el castellà, el català juga, per demografia i poder, amb desavantatge i és condemnat a fer de comparsa.

La CAL ho ha entès. Els nostres dirigents polítics haurien de lluitar per aquest objectiu, tenint presents exemples com els de Suïssa, Canadà o Bèlgica. I els ciutadans hem d'exigir que ho reculli l'Estatut, que només s'ha d'ocupar del català. Del castellà ja se n'ocupa prou la Constitució espanyola. I és que una llengua, com tot, no es defensa amb proclames retòriques, sinó amb lleis.