Logo Contrastant.net
Digues la teva
Home Correu
 
ç
 



© Magma3
 
15 de gener de 2005
Novetats  
   
El pla Ibarretxe
Josep Maria Terricabras
  Avui, 9 de gener de 2005
   
 

En els mesos vinents sentirem a parlar molt -i sovint, molt malament- de l'anomenat pla Ibarretxe, aprovat pel Parlament basc el passat 30 de desembre. Potser no tots els qui el critiquen se l'han llegit. En tot cas, alguns arguments contraris tenen poquíssima consistència. Aquí només em referiré breument als tres més importants.

1. El principal argument contra el pla és que ha estat aprovat amb tres vots de l'antiga Batasuna. Els que diuen això obliden que, encara que aquest partit fos dissolt, els seus diputats van obtenir l'escó en unes eleccions democràtiques i que el seu vot té la mateixa legitimitat i el mateix valor que el de qualsevol altre diputat.

2. Que els vots de Batasuna valen de debò ho demostra el fet que el PP i el PSOE desitjaven tenir-los de la seva banda. Ells haurien acceptat com a molt democràtic que els vots de Batasuna els haguessin ajudat a tombar el pla, però, en canvi, troben antidemocràtic que aquells vots ajudin a aprovar-lo. Aquesta és una actitud ben sectària.

3. El PP i el PSOE diuen que el lehendakari no ha complert amb el seu compromís de no buscar acords amb Batasuna fins que aquesta no condemnés ETA. No és cert. Ibarretxe no va buscar cap acord amb Batasuna ni tampoc els seus vots. El que no pot fer és evitar que algú voti a favor seu. Els diputats de Batasuna -com els altres- tenen dret a votar com els doni la gana, i ningú no pot rebutjar les seves decisions. Imaginem que algú decidís que no vol aquells vots i que demana al president del Parlament que no els sumi als seus. Si algú fes això, estaria volent anul·lar el sentit d'uns vots i estaria cometent, per tant, un atemptat gravíssim a la representació parlamentària aconseguida a les urnes. Ibarretxe no ha pactat, però no pot evitar -ni ha d'evitar- el vot dels altres, sigui a favor o en contra.

Aquests pretesos arguments, doncs, no s'aguanten. Són escarafalls d'irritació, comprensibles potser, però políticament inacceptables. El que fa mal als qui han perdut és el que sempre fa mal: haver perdut. I els fa més mal encara perquè temen que tornaran a perdre d'aquí a poques setmanes, quan les eleccions al Parlament basc es converteixin en un plebiscit a favor del pla. Perquè perdran altra vegada i el pla Ibarretxe guanyarà un recolzament popular inqüestionable. El poble basc ha començat un procés per decidir lliurement el seu futur. Això és el que no agrada. Això és el que fa mal. La resta, excuses.