El director de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, Joan Majó, ha demanat a Andreu Buenafuente i Júlia Otero que prioritzin el català en les entrevistes que facin. La recomanació arriba després que, en els seus respectius programes a TV3, l'un i l'altra entrevistessin en castellà els catalans del grup musical Estopa, cosa que va provocar la queixa de CiU en el consell d'administració de l'ens. No sé com s'ho han agafat els dos professionals citats. Potser l'episodi els ha dut a reflexionar honestament sobre l'assumpte, potser ho han interpretat com una queixa de quatre convergents torracollons i absolutament passats de moda. El que sí que sé és que si la Generalitat té uns mitjans públics és perquè ofereixin a la societat un servei públic. I, a Catalunya, aquest servei públic passa per la llengua i la identitat, una llengua i una identitat que continuen sent minoritàries en el conjunt del nostre sistema comunicatiu. Per tant, la qüestió no és només la llengua -que és el mínim dels mínims-, sinó que afecta igualment l'univers mental dels programes. Televisió de Catalunya no pot ser un simple reproductor i amplificador de l'imaginari i els referents de què participen les televisions públiques i privades espanyoles. Per tenir ple sentit, ha d'evitar esdevenir una mera traducció, per molt lluïda que aquesta traducció resulti. Sobre això també aniria bé reflexionar.