Un espot de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes està provocant polèmica. S'hi veuen uns nens que juguen a futbol en un camp de terra. Un nen amb la samarreta de la selecció catalana vol jugar, però un altre, amb l'espanyola, l'hi impedeix. No veig que la metàfora sigui desencertada ni que l'anunci es desviï de la realitat dels fets que s'intenta denunciar. Tampoc el trobo "xenòfob" ni "repugnant", com ha bramat algun individu del PP. Tot al contrari: resulta benèvol si atenem a la realitat de la situació. Perquè el que ocorre és bastant més cru del que reflecteix l'espot dels nens. Anem a pams. En primer lloc, el govern Zapatero ha fet i fa mans i mànigues, mobilitzant tots els recursos al seu abast, que són molts, per impedir que les seleccions catalanes puguin participar amb normalitat en competicions oficials. Entre els recursos emprats hi ha, per descomptat, la pressió a tota mena d'organismes esportius internacionals. En coherència amb aquesta actuació, els socialistes van esborrar les seleccions del text del nou Estatut. I encara més: la llei espanyola preveu dures sancions per a qualsevol esportista català -o de qualsevol altre lloc de l'Estat- que es negui a formar part d'una selecció rojigualda. Els esportistes estan obligats a assistir a les convocatòries. Si no ho fan s'exposen a ser sancionats -es tracta d'una "infracció molt greu"- durament i veure malmesa la seva carrera esportiva. Ja veuen que no és només que no ens deixin jugar amb la samarreta de les quatre barres, sinó que, a més, si no ens posem la vermella, tenen dret a clavar-nos un bon calbot.