La manifestació de dissabte entre la plaça d'Espanya i la plaça de Catalunya de Barcelona va ser un èxit que, d'alguna manera, hauria de fer reflexionar el PSC, CiU, PPC i Iniciativa i a tots plegats. Un èxit de les entitats convocants i també d'ERC, que s'hi va abocar amb la màxima intensitat, en especial a partir de l'acord Zapatero-Mas. Les persones que hi van acudir ho van fer per motius diversos. Molts d'aquests motius es trobaven recollits en el lema oficial (Som una nació i tenim el dret a decidir) i altres no. Entre els manifestants n'hi havia que voten ERC -la gran majoria, suposo- i altres que no. Pel que fa als efectes, hi ha dues perspectives a tenir en compte. A) Des de la perspectiva de país, la manifestació és sens dubte una bona notícia. I un pas endavant positiu, encara que limitat. Ho hauria estat molt més fa un parell de mesos. Aleshores una manifestació d'aquesta classe -tant de bo que de caràcter unitari- hauria pogut resultar determinant per al futur de Catalunya. B) Des de la perspectiva partidista, els efectes són contradictoris. D'una banda, avala la postura d'ERC com a força oposada a l'acord sobre l'Estatut, cosa que pot traduir-se també en rèdits electorals. De l'altra, reforça la inèrcia que desemboca en el no o l'abstenció dels republicans en el referèndum i, en conseqüència, a matar el tripartit o bé a deixar-lo mig en coma. Si tot plegat formés part d'una estratègia coherent, que no és segur, això significaria teòricament que ERC ha decidit passar una temporada a l'oposició per després, més robusta, intentar conquerir el govern de la Generalitat.