Com podria donar-me de baixa d'aquesta galopant espanyolitat que ens està fent xixines? Com deixar de ser espanyola? No tinc cap altre recurs que abandonar el territori estatal? No hi ha cap fórmula jurídica per la qual un ciutadà/ana es declari apàtrida a tots els efectes? Suposo que no: em continuarien cobrant els meus impostos i, correlativament, continuaria tenint dret als mateixos serveis, inclosos els serveis polítics. Què puc fer quan aquests serveis polítics van en contra del meu benestar, les meves conviccions o la meva dignitat? Em direu que la democràcia hi té un fórmula estupenda: no votar els qui em causen aquestes vexacions. Però què puc fer si formo part d'una minoria, i que així, doncs, el recompte de víctimes no serà mai suficient per frenar els qui em perjudiquen? És que obres el diari i t'assabentes del contingut de l'informe d'un ministre, a qui pagues religiosament el sou, a més de pagar els seus acalorats invents; aquest informe, l'autor del qual es diu Jesús Posada, va sobre com podrien cooperar les diferents autonomies de l'Estat espanyol; i et dius, home, si la Constitució impedeix que hi hagi cap mena de relació col·lateral, de què va el ministre? Doncs va de "redefinir els llaços", no entre les autonomies, sinó entre les autonomies i l'Estat, amb l'objectiu d'aconseguir un nou concepte d'"unitat nacional". Les cames et fan figa quan llegeixes aquest propòsit d'anorrear-te, però tot seguit veus, desesmat, que això s'ordeix sobre el concepte de "lleialtat institucional"; aleshores se t'ennuvola la vista i et vénen rodaments de cap; ja comatós, t'assabentes que la lleialtat constitucional no és a la Constitució, però que això no obsta perquè tingui caràcter constitucional, moment en què et preguntes per què Déu nostre Senyor ha repartit la intel·ligència de manera tan irregular. En aquest punt, t'assabentes d'una nova i fulminant notícia: que el president del Tribunal Constitucional, a qui mentalment estaves a punt de recórrer perquè expliqués a Posada el teorema de Pitàgores, et diu que s'han de potenciar l'himne i la bandera espanyols. Abandonada tota esperança en el seny o en la consecució del respecte als meus drets, decideixo donar-me de baixa. Però em diuen que ser espanyol és obligatori. I que, a sobre, n'he d'estar orgullosa, pobra de mi.