Malament comencem: el primer acte públic del flamant partit aquell de Ciudadanos (encara recordo amb emoció l'entranyable revista que defensava els drets dels consumidors posant algunes marques comercials tot sovint de cara a la paret) ha estat una prohibició. No ho han fet ells, que no manen, sinó un jutge amatent a "las esencias de la patria". Es tracta d'un inofensiu anunci en què un nen amb samarreta de la selecció espanyola fa fora del camp un nen amb samarreta de la selecció catalana. La resposta no ha estat preguntar-se per què una selecció en fa fora una altra, ni posar remei a la injustícia que no tinguem seleccions esportives com tantes altres nacions sense Estat, sinó impedir que es digui. La resposta és prohibir. Aquest és un tic de la dreta, davant de la qual cada cop estem més esporuguits. El mateix Superman, altrament dit jutge Garzón, s'ha acollonit -disculpeu el mal gust del mot, fruit del meu mal humor- davant de la colossal campanya de les cavernes que encara no ha parat de donar la lata en això dels vincles de l'11-M amb ETA. No sols ETA és el mateix que l'anomenat terrorisme islàmic, tot ell feixista, sinó que uns i altres estan conxorxats amb Fidel Castro, Chávez i Evo Morales, adalils d'una doble causa: el comunisme i l'indigenisme. Tots són terroristes. Es dóna, però, la paradoxa que així, doncs, els feixistes són comunistes, una conclusió sorprenent de la qual és autor José María Aznar, l'insigne estadista. Ah, per cert, no oblideu afegir que els qui volem seleccions catalanes també som feixistes i comunistes, tot plegat. Quina gran perspicàcia, la de la dreta i la dels anticatalans!