|
Estem passant uns moments d'un
cinisme flagrant. Resulta, per exemple, que la voluntat
d'un poble a través d'un Parlament no és
acceptada en una democràcia, i que els líders
polítics que aquest mateix poble ha triat a les
urnes no són els portaveus de la seva voluntat
sinó aquells que no han estat elegits.
Encara més: a tot arreu
es tortura, tots els poders ho saben i la tortura conviu
amb les lleis que la condemnen explícitament
i contundent; tenim, a més de les legislacions
de cada Estat (entre les quals la Constitució
americana), l'article 5 de la Declaració Universal
dels Drets Humans, l'article 7 del Pacte Internacional
dels Drets Civils, l'article 55 de la Carta de les Nacions
Unides, l'acord de l'Assemblea General de l'ONU el 9
de desembre del 1975 i la Convenció Contra la
Tortura de Nacions Unides del 26 de juny del 1987 (l'article
2 de la qual diu que els Estats prendran totes les mesures
per impedir qualsevol acte de tortura). I tanmateix,
les denúncies particulars o d'organismes no governamentals
es produeixen contínuament. Ara mateix, hi ha
unes Jornades al Col·legi d'Advocats de Barcelona,
els dies 3 i 4 de febrer, organitzades per la Coordinadora
Estatal per a la Prevenció de la Tortura, en
les quals es debatrà l'ocultació de la
tortura, la impunitat amb què es practica, el
paper dels tribunals de justícia i el paper que
hi tenen els mitjans de comunicació.
Totes les lleis que he citat són
paper mullat, i tothom mira cap a un altre costat quan
es tracta d'aquesta bàrbara, inhumana pràctica.
¿De quina democràcia parlen, quan parlen
de democràcia? ¿De quina llibertat parlen
quan parlen de llibertat?
|