Veig que la cosa ha tingut escassíssim ressò: el Consell Català de Ràdio Televisió (CCRTV) va aprovar que en les sèries de ficció de televisió ha d'haver-hi equilibri entre els partits polítics. Això vol dir que si un personatge és socialista, n'hi ha d'haver un altre de convergent; si hi ha un ecologista, en cal un que aboqui purins; si hi ha un feminista, és necessari que hi hagi un fatxa; si hi ha un catalanista, cal un espanyolista, etc. Aquesta decisió és una de les més bèsties, irresponsables, agressives i ultratjants de què tinc memòria. Potser hi haurà qui pensarà que els culebrots no són literatura, sinó informatius, però jo penso que sovint són els noticiaris els que semblen culebrots.

No cal que digui que a continuació vindran les pel·lícules, i després les obres de teatre. Finalment, les novel·les. En nom del que en diuen democràcia, i que els totalitaris encoberts creuen que és una repartidora de poltrones, els creadors literaris han d'actuar com si el món fos a imatge i semblança dels Parlaments i no els Parlaments a imatge i semblança del món. Els anglosaxons, i en nom del políticament correcte, ja fa temps que impulsen la presència d'actors de pell negra a les pel·lícules. Em sembla una supeditació intolerable. Si l'art deixa de ser lliure esdevé la seva pròpia caricatura, amb jerarques inaugurant teatres i autoritats saludant des de sumptuoses llotges: una caricatura. Si l'art deixa de ser transgressor, deixa de ser. Els irresponsables que han proposat aquestes mesures són uns censors, i els que les han votades són uns simples comparses que fan els que els diuen.

Simultàniament, María Teresa Fernández de la Vega, vicepresidenta del govern espanyol, i Mercedes Milà, presentadora de televisió, van arribar a un acord: que al nefast programa Gran Hermano es divulgaria la Constitució europea. Ah, no, senyores, jugar només quant guanyes no s'hi val. Hi ha gent que només és demòcrata quan guanya l'opció que defensen, com ara els representants de l'esport espanyol a Fresno. Per cert: deixeu-me dir que em sembla una excel·lent idea la de Carod-Rovira que diu que, en resposta a Fresno, hauríem d'estar contra la candidatura de Madrid als Jocs Olímpics. Jo m'hi apunto. Perquè el que us havíem demanat, socialistes, no és un plus d'espanyolitat sinó un plus de catalanitat. Fins i tot els de Gran Hermano ho podrien entendre, no?