La consigna és Tothom contra el País Basc i l'operació d'insults i desqualificacions ha començat com un espectacle; allà on no arriba la intel·ligència i hi queda només insolència -perdoneu-me la rima-, se senten coses no sols anticonstitucionals, sinó clarament delictives; assimilar ETA, Jordi Pujol, Esquerra Republicana i PNB tot en el mateix sac és delicte, i revela una manca esfereïdora d'arguments. Més risible és encara la irritació per la paraula immigrants, que, de sobte, han descobert que és lesiva per a la sagrada unidad de la patria, essent com és un mot usadíssim per la ciència i per la gent (per què sempre preocupats pel català que ara es parla? Què passa amb l'espanyol que ara es parla?): vol dir deixar el país d'origen per anar a viure a un altre país; que què significa país? Ai, les llacunes constitucionals! A part de no dir-nos quin és el tractament que li hem de donar a la nòvia de l'hereu -una qüestió que em té angoixada, amb el cor oprimit- tampoc no defineix què és un país. ¿No heu parlat fins a la sacietat dels immigrants de Catalunya? ¿I no us referíeu als murcians i al extremenys i als andalusos i tota aquella dissortada gent que no podia viure al seu país i va passar els tràngols de la immigració sense que el govern central aixequés una cella?

No sols això: tal com publicava l'AVUI hi ha un text del ministeri d'Educació, Cultura i i Esports, editat conjuntament amb la comunitat autònoma de Madrid, on es parla d'immigrants per referir-se als qui, vivint a Madrid, parlen català, basc o gallec. Com ara el Nani Riera, diguem-ne.

La presumpció d'innocència és també rebregada cada dia, i hom acusa sense proves diaris sencers i centres d'ensenyament, i hom practica detencions que després, per imperatiu legal, ha d'anul·lar, obviant els danys morals practicats a ciutadans innocents i la cura i el respecte que diu la Constitució que se'ls deu. ¿I què me'n dieu del mandat segons el qual l'Estat ha de tenir especial cura de les llengües altres que el castellà?

¿Quines sancions, ni que sigui, no ja legals, com caldria, sinó disciplinàries recauen sobre els bocamolls que així ofenen la llei? Cap ni una, i ara! El que és delicte és ser basc. I això és l'antesala del feixisme. Necessitem amb urgència una renovació. Tant se val com sigui, però aquest estil xulesc, de menyspreu a la llei i d'acoso y derribo del poble basc és intolerable.