Mentre Catalunya empatava 1-1 amb el Paraguai al Camp Nou, la selecció de la Regió de Múrcia, dirigida per José Antonio Camacho, empatava també 1-1 contra Lituània. Aquestes són les coses del café para todos: Catalunya comença a fer partits per Nadal, i al cap d'uns anys, ja tenim 17 partits, un per cada autonomia.

Aquest fet, junt amb la baixa assistència de públic, planteja la necessitat de canviar el funcionament de la selecció de futbol. Ha estat el partit amb menys públic dels darrers anys. És la crisi del model? El fred? Un adversari fluix? Una mica de tot, però apuntaré alguns fets prou anòmals per iniciar una reflexió.

Maragall no hi era. En teoria, el govern català dóna tot el suport a les seleccions esportives. Però estava representat per Josep Bargalló i no per Maragall. Per què? Què passa?

Un mar d'estelades. Els 33.000 assistents portaven banderes independentistes. La selecció atreu un públic actiu, trempat i participatiu, però tot d'una determinada sensibilitat política. I no és representatiu del conjunt de la societat catalana. Se sentien identificats els jugadors amb els crits del públic: "Boti, boti, boti, espanyol el que no boti"?

Xiulada als Mossos. El públic va xiular quan la megafonia va anunciar que els Mossos s'ocuparien de la seguretat del partit.

"Catalonia is not Spain". El text de la pancarta de la JNC era tòpic, però és curiós que s'exhibís mentre Mas negocia un Estatut que diu que Catalunya és Espanya. La mateixa contradicció val per als grups de joventuts d'ERC. El partit sembla una concessió per tenir entretinguts els folklòrics del catalanisme, mentre els polítics van a la seva bola.

El folklore. Abans del partit va sortir a ballar un grup folklòric paraguaià. Després, quatre colles a ballar sardanes. No ha quedat atrapada la selecció en la teranyina del folklorisme?

Fer país. La gent no va als partits de la selecció catalana a veure futbol, sinó a fer país, cosa que no passa en cap país normal. Pere Reixach declarava, abans del partit: "Aquí hi vinc per Catalunya. Per al futbol, ja vaig a veure el Barça".

"Una nació, una selecció". El lema de la campanya per a la selecció és equívoc. El que molta gent vol és menys partits de costellada i més partits amb títols en joc. Que es jugui un Mundial, per exemple. Segur que hi anirien 100.000 persones de totes les ideologies, i fins algun aficionat el futbol. Esclar que, llavors, el lema ha de ser: "Un Estat, una selecció". Algú s'hi apunta?