| |
Joan Fuster
conta que, un cop, el rei Alfonso XIII, acompanyat pel
seu primer ministre Antoni Maura, va visitar Barcelona
i es va quedar perplex de la quantitat de senyeres que
hi havia als balcons i a tot arreu. Alfons XIII, és
clar, es va esverar. Però Maura (que era mallorquí
i molt murri), li va comentar, a cau d'orella: "No
os preocupéis, Majestad. Ya veis: muchas banderas
catalanas, pero ningún rótulo en catalán.
Todos están en español". El rei ho
va copsar i es va calmar.
La historieta
té molt de suc. Ve a dir: el que de debò
importa no són els símbols (les senyeres)
sinó la realitat (els rètols de les botigues
en castellà). Els símbols queden en símbols.
La realitat, en canvi, és rocosa i impenetrable.
Pensava en aquesta
anècdota arran de la colossal polèmica
engegada arran de la sortida de les Balears de l'Institut
Ramon Llull. (Per cert, sortida que no es deu a cap
mala sort, ni error personal, sinó al fet que
dos partits espanyolistes, el PSC-PSOE i el PP, no tenen
el menor interès en la institució). Hi
pensava, doncs, perquè crec que s'hi pot establir
una analogia: l'Institut Ramon Llull ve a correspondre
a les senyeres (els símbols) que tant van espantar
Alfonso XIII. El desús social de la llengua catalana
ve a correspondre als rètols en castellà
(la realitat).
I, dit això,
passo a la meva tesi. És veritat que és
una pena el trist final de l'Institut Ramon Llull. Però
vull remarcar que aquesta és una part molt petita
(per aparatosa que sigui) del problema de la llengua
catalana. La qüestió essencial no és
si es participa a la Fira del Llibre de Guadalajara,
sinó que, a moltes llibreries de Catalunya, els
espais ocupats per llibres en català són
marginals. La qüestió no és que es
pugui aprendre català a Frankfurt, sinó
que els joves que aprenen català a Cornellà,
quan surten de classe no el parlen mai (i quan escric
mai, vull dir exactamenet mai). El problema és
que el mig milió d'immigrants que han arribat
en els darrers anys s'han integrat en castellà
(perquè és la llengua dominant) i serà
aquesta la que transmetran als seus fills, per molta
immersió que es faci a l'escola. (I si un fa
una projecció demogràfica d'aquest fet,
el resultat fa por).
Importa tant
l'Institut Ramon Llull? Sí, però només
com a símbol. No oblidem que, rere tot plegat
(i rere altres símbols buits com un buit reconeixement
del català a la UE), a Catalunya, com diria Antoni
Maura, els rètols segueixen escrits en castellà.
|
