A la pàgina 25 de l'AVUI de dijous hi vaig trobar una notícia que em va deixar bocabadat. Tractava de la darrera enquesta de la Generalitat sobre l'ús del català. Hi havia una gràfica encapçalada per la frase: "Proporció d'hores mitjanes de televisió, ràdio i premsa segons llengua". Pel que fa a la televisió, el formatget deia això: català, 50%, castellà, 49%, i altres 1%. La sorpresa va ser tal que vaig anar a la secció de televisió, per assabentar-me del control d'audiències (un control que es fa fa molts anys, que costa una milionada i que és la bíblia per als anunciants i programadors). A la pàgina 76 hi havia el gràfic: TV3, 23,9%, K3-33, 7,1%, Resta de teles, 69%. És a dir, els dos canals que emeten en català havien assolit una quota del 31% (una quota altíssima aquell dia, perquè de mitjana sol oscil·lar entre el 25% i el 30%). I no cal recordar que l'audiència de la programació en català de les altres cadenes és insignificant: quatre cosetes a La 2, i xavalla a les teles locals.

És a dir: segons Política Lingüística l'audiència de la tele en català és del 50%. Segons les enquestes professionals del sector, està entorn del 30%, com a molt. La diferència és abismal. Són 20 punts! Qui té raó? Jo ho tinc clar: són els professionals de les audiències els que saben què es cou.

Després de descobrir això, quina credibilitat té la resta de l'enquesta? Com m'he d'empassar que més de la meitat de la població té el català com a llengua habitual? Com m'he de creure que el 78% dels ciutadans contesten en català si se'ls pregunta en català? I d'on surt que el 40% de la població de l'àrea metropolitana considera el català llengua pròpia?

Aquesta enquesta, feta amb 7.257 entrevistes telefòniques (que fàcil és mentir per telèfon, oi?), és una greu decepció. Al gener vaig escriure que el primer que havia de fer ERC a Política Lingüística era un diagnòstic creïble de la situació del català, per assolir un consens sobre l'estat real de la llengua i actuar en conseqüència. Però amb nyaps com el de dijous no anem enlloc. ERC havia criticat molt (i encertadament) la política lingüística de CiU quan era a l'oposició. Ara que és al govern, ERC comet exactament els mateixos errors que CiU.

En resum: sancions per incompliment de la llei del català? Ja ho veurem. Nova llei? Dissimulen i miren a una altra banda. Diagnòstic de la situació? El català va bé. (I potser és veritat: tot va bé fins que es mor, diuen.)