El govern de les Balears ha presentat el decret del trilingüisme. El seu objectiu és que l'ensenyament es faci en tres llengües vehiculars: castellà, català i anglès, amb el 33% de pes de cadascuna. La idea ja ha rebut les crítiques dels catalanistes: consideren que s'incompleix la norma que estableix un mínim de 50% de classes en català. No em ficaré en assumptes balears (que tenen peculiaritats que ignoro), però vull recollir la proposta per a Catalunya. I si la Generalitat es replantegés al sistema d'immersió en català, per tendir cap a un model trilingüe?

Faig aquesta reflexió amb una intenció clara: beneficiar el català. I més d'un lector es pot plantejar: ¿beneficiar el català, reduint les hores del classe del 100% al 33%? Doncs sí. És exactament això, el que proposo. I m'explicaré.

A hores d'ara, ja tenim prou experiència per saber que el sistema d'immersió lingüística ha fracassat com a mitjà per promoure l'ús del català. El jovent castellanoparlant (majoritari a l'àrea de Barcelona) té una percepció del català com a llengua oficial, imposada, fictícia, artificiosa i que té escassa relació amb la realitat social. L'estudia amb resignació al cicle obligatori. Ara: quan arriba a la universitat, se n'oblida automàticament. El nombre de monolingües castellans rígids augmenta, perquè l'obligació del català genera anticossos entre el jovent.

Ho diu el refrany: "De bones intencions, l'infern n'és ple". La immersió, del tot benintencionada, no ha tingut els efectes desitjats. Es va suposar que, amb el català a tot l'ensenyament bàsic, la llengua adquiriria prestigi i guanyaria en l'ús privat i l'ús social. Va ser un error. Molts joves catalans són només bilingües en teoria: a la pràctica passen olímpicament del català des del moment que tanquen la porta de l'aula. Així, hem arribat que, per als joves, el català és la llengua oficial i administrativa, mentre que el castellà és la llengua del carrer i de l'oci, la llengua que té força i vitalitat. La incapacitat de trobar una traducció catalana del botellón mostra el que està passant.

Què passaria amb un ensenyament trilingüe? Caldria provar-ho. A mi se m'acudeixen alguns beneficis. 1. El català ja no seria vist exclusivament com a llengua oficial, i amb el 33% de les hores n'hi ha prou per aprendre'l. 2. El castellà deixaria de ser percebut com a única llengua important i universal, perquè aquest paper correspondria a l'anglès, com a Holanda o Dinamarca. 3. L'anglès passaria a ocupar franges d'oci i argot que ara pertanyen al castellà. 4. Al català li resultaria més fàcil fer-se un forat en l'imaginari dels joves entre dues llengües "universals" que competeixen entre elles.

El català està perdent la batalla davant del castellà. I la seguirà perdent. Potser la introducció de l'anglès com a tercera llengua debilitaria el castellà i donaria oxigen al català. I això sense comptar que, avui en dia, amb el nostre analfabetisme de l'anglès no anem enlloc, en el món globalitzat.