Diu el general Mena que en parlaven de l'estatut a les casernes -i no a l'hora del cafè sinó en reunions oficials. I diu que és obeint la constitució espanyola que l'exèrcit del seu país és obligat a defensar la unitat d'Espanya, en realitat de l'estat espanyol. Però és normal que això passe a Europa? I si convenim que no és normal, que no ho és, no hauríem d'arreglar-ho? Per exemple canviant a fons aquesta constitució...

La gravetat dels fets és molt notable. Un altíssim càrrec militar es permet el luxe d'interpretar la constitució que diu defensar i l'estatut aprovat pel Parlament. Ell, ell, diu, i diu que ho diu en nom d'altres, quins són els límits que l'estatut no pot passar. I amenaça amb els tancs, directament. En plena Unió Europea i al segle XXI. Com pot ser?

Hi ha qui ha dit en les darreres hores que totes les constitucions europees inclouen atribucions per als militars com la continguda en el famós article 8.1, defensa de la integritat territorial, de la sobirania i la unitat, bla, bla, bla.

Però això no és cert, com a mínim en les constitucions que tinc a mà. A la constitució francesa l'article 5 atorga drets com aquests al president de la República, no a l'exèrcit. L'italiana, en l'article 87, diu que és el president de la República el responsable de les forces armades i que és ell qui decideix el que han de fer en cada cas. L'holandesa deixa en mans del parlament la decisió sobre les accions de l'exèrcit en l'article 96. La Llei Bàsica alemanya en l'article 80 proclama que només el parlament té el dret a decidir quan hi ha estats excepcionals i deixa clar que el Senat sempre pot revocar qualsevol decisió que involucre un paper excepcional de l'exèrcit. Supose que podríem seguir però crec que és prou per a explicar el que vull dir: que l'article 8.1 de la constitució espanyola és simplement un pur residu del franquisme, atribueix un perillosíssim paper polític a l'exèrcit i per tant, ja va éssent hora de modificar-lo també per a acondicionar el paper d'aquest al que fan els seus homòlegs europeus.

Només així, retirant del tot els militars a les casernes i sotmetent-los sense ombra de dubte al poder civil, s'acabaran els espectacles com els que hem viscut, senzillament intolerables en una democràcia adulta. I només així ens treurem de sobre la sospita que hi ha qui buscarà treure profit de l'amenaça, fins i tot després d'haver arrestat, massa tovament per cert, l'amenaçador.

No tenim prou, doncs, amb reformar l'estatut. Cada dia és més evident que és la constitució espanyola la que cal reformar. I a fons.