Ahir, mentre Pinochet omplia portades, em vaig preocupar de saber què feia el seu gran amic Henry Kissinger. No vaig trobar gaires referències del dia que els relacionaren, però és més que evident que el dictador mort no hauria estat res sense el polític viu que encara remena la cua a Nova York. I és evident també que, en els crims d'aquell, alguna responsabilitat hi té aquest.

És així que vaig poder veure que, bàsicament, el senyor Kissinger passava el temps dirigint dues empreses d'assessoria política. La seua pròpia, Kissinger Associates Inc, a Nova York, i Kissinger McLarty Associates, a Washington. Curiosament, en aquesta època tan oberta, la primera ni tan sols té pàgina web i la segona (www.kmaglobal.com/) és sospitosament opaca. Però l'ex-secretari d'estat també gasta una part del seu temps en activitats no estrictament professionals. De totes, en trobareu informació en aquesta altra pàgina, de SourceWatch (www.sourcewatch.org/index.php?title=Henry_Kissinger=). Per cert que entre els seus 'treballadors' hi ha força falcons, com ara Paul Bremer, que havia de reconstruir l'Irac, i que entre els seus clients hi ha governs selectes com el de la Xina o el de l'Aràbia Saudita.

Malgrat el Premi Nobel de la Pau, la figura de Kissinger és una de les més sinistres de la història contemporània d'Amèrica. I des que s'han desclassificat documents importants de les administracions Nixon i Ford (www.gwu.edu/~nsarchiv/NSAEBB/NSAEBB8/nsaebb8.htm) Kissinger ha rebut citacions judicials de França, el Brasil, Espanya, Xile i l'Argentina. Cap no ha avançat, però Kissinger ja no viatja gaire a l'estranger per por de ser detingut. De fet, el 2001 va fugir mig clandestinament de París. La policia va visitar l'hotel on es trobava per fer-li a mans una requisitòria perquè es presentés al jutge Roger Le Loir, que investiga els crims de Pinochet contra ciutadans francesos. Kissinger no hi va acudir, ans va deixar França a tota velocitat i no hi ha tornat mai més. Aquest mateix any el govern del Brasil no el va deixar anar a São Paulo i des d'aleshores els incidents lligats a la seua presència internacional han sovintejat, sortosament.

No és estrany, per tant, que Kissinger dedique una bona part dels seus esforços a criticar l'intent d'aclarir crims com l'Operació Còndor i a censurar els jutges que proven d'establir una jurisdicció global contra els crims polítics. A tall d'exemple, aquest article (www.globalpolicy.org/intljustice/general/2001/07kiss.htm) en què Kissinger elogia Espanya per no haver jutjat els responsables del franquisme. No podíem pas esperar menys d'ell.