|
L'entrevista
d'ahir entre Ibarretxe i Zapatero, i les compareixences
posteriors, van començar a aclarir quins són
els dos projectes per a l'Euskadi post-ETA. Si en un
primer moment semblava que hi havia un cert acord sobre
la tesi de les dues taules, ahir va començar
a observar-se una alarma mal dissimulada. Hi ha una
temença: que Zapatero vulga desarticular ETA
allargant el procés, però impedint, alhora,
que els bascos puguen decidir sobre el seu futur. Ibarretxe
va dir que els bascos, alliberats d'ETA, tenen el dret
de decidir el seu futur. Zapatero sembla que pensa diferent.
La via
espanyola consistiria a parlar tan sols de com ixen
al carrer els presos d'ETA. Aquesta és, evidentment,
una negociació en mans del govern espanyol, que
és qui té les eines jurídiques
per a fer-la possible. I això li dóna
molta força: pot controlar el temps i allargar-lo
fins que no siga irreversible l'abandó de les
armes. I una volta no hi haja armes, pot decidir que
tampoc no accepta cap mena de negociació política
sobre res. ETA acabada i cap concessió política:
un final ben allunyat del que esperen els nacionalistes
bascos, la temença dels quals és consistent:
si ni tan sols està disposat a cedir l'aeroport
del Prat com acceptarà l'autodeterminació?
Quina fiabilitat pot tenir un Zapatero que va prometre
que acceptaria l'estatut del Parlament català
i després l'ha deixat en no res?
Per això,
la via basca, la va expressar ahir amb presses Ibarretxe:
cal una taula de tots els partits polítics bascos,
del PP a Batasuna, que negocie (sense cap mena de condicionament
des d'Espanya) el possible nou marc institucional dels
territoris bascos (no sols de l'Euskadi actual, sinó
també de Navarra i del País Basc Nord).
Pels nacionalistes seria impensable de renunciar ara
al dret d'autodeterminació després d'haver
acceptat durant dècades el discurs espanyol,
segons el qual tot es pot defensar democràticament.
Entre l'un
pol i l'altre es mourà tota la política
basca dels anys vinents. I quan s'haurà acabat
el debat sabrem d'una manera definitiva si això
del tarannà de Zapatero era una comèdia
o no. I si nosaltres hem estat una simple moneda de
canvi.
|